VIA VERDA

VIA VERDA

De Mercè Rodoreda  i Agustí Calvet

Notes

El mapa literari d' ESPAIS ESCRITS senyala aquests  dos autors. En la ruta d' avui.  passo molt a prop de ROMANYÀ. en el camí d' anada. En el transfer  entre Sant Feliu de Guíxols i  l'estació de Caldes  en parlem, crec que  compartim coneixença, amb el conductor. Coneixedor del seu territori, i patidor d' una crisi que no fa net.  Des d' aquí saludo i l' acompanyo en el moment familiar que està passant.

Romanyà  de Mercè Rodoreda,  mereix visita amb companyia,

Les notacions  dels ESPAIS ESCRITS  fan venir ganes  de tornar a QUANTA QUANTA GUERRA i al MIRALL TRENCAT.

Crec que és la més. També  la més poeta. No sé quina veu tenia.. La que jo sentia  en els seus escrits  la trobo en les persones  quan parlen  d' una determinada manera de les coses. Si el llenguatge ens fa i ens parla, les coses, la natura,  no són sinó, demiurgs medi de, manera d' abocar a vegades més que no paraules.

Copio aquestes tres notes  sense permís dels ESPAIS ESCRITS:

1. Al notari Riera el veig molt sovint; es passeja pels boscos de Romanyà, a l’ombra de les alzines, on he acabat “Mirall trencat”. Mirem junts les postes de sol més carminades del món i els naixements de lluna més emperlats.
2. Els textos de Rodoreda reflecteixen un Romanyà de fa trenta anys, que es pot comparar amb el de les fotografies antigues del lloc.

3. el dolmen de Romanyà a pensar en els druides, segons Robert Graves druida vol dir Home d’alzina, el camí és curt. Els homes blancs que ensenyaven a la joventut el moviment dels astres, la grandesa del món i de la terra, les ciències de la naturalesa, la força i la puixança dels déus immortals. Els seus poders màgics eren innombrables, feien aixecar-se els vents i les tempestes, cobrien la terra de boires per portar confusió als exèrcits enemics. Eren mestres en l’art de transformar els cossos. Segons Plini exercien la medicina per viure. Podien assecar els vius. Fabricaven elixirs d’oblit. Eren capaços de crear visions a distància. Els era interdit de portar armes i matar. Se sabien immortals. Per trobar un druida a Romanyà una nit de lluna donaria anys de vida;
.........................
En travessar boscos d' alzinar és possible trobar segur segur  les paraules de MERCÈ RODOREDA.
Han passat trenta anys. Déu com passen els anys !  trobar un druida segur que és més difícil,  ha fugit, autovia, postes, urbanitzacions,   soroll, i soroll, no li  han possat gaire fàcil ... calla! en la via verda encara queda algun pont, torrent, i racò, pocs,  on el podem esperar
La concepció d' allò que pot ser poesia la tinc en la capacitat de ressò en un mateix , en la capacitat d' activar el jo poètic personal de cadascú, per part de  la paraula escrita,en quallsevol gènere, de la cançò, de la música, de la imatge del cinema,  formes diferents d' activar, sentir, acompanyar, 
---------
D' AGUSTÍ CALVET, GAZIEL, únic referent literari en els ESPAIS de SANT FELIU, no en sé quasi res.  Si en un primer moment  la frase maleïda dels ESPAIS, pot tirar enrere, el desconeixement per part meva, el posa en valor i fa augmentar l'  atractiu. I quien és él,? què fa en el context actual un membre com ell fill de  la  burgesia del suro de Sant Feliu a Barcelona , amb tot un paisatge tan recobrat com destruit arra... la bici no s' atura , noves ombres a esbandir
Va escrire un diari abans que Pla iniciés  el seu, té un guiatge  sobre Sant Feliu, periodista de LA VANGUARDIA. Si visqués què podria dir de la seva costa  ara ?  I d' un Sant Feliu més encimentat que no enguixolat.
En una ruta com la d' avui, en la lectura del paissatge  és imprescindible el context  que marca  qualsevol detall , qualsevol literatura. El poema visual   de Sant Feliu , dels votants de Romanyà, etc no és precisament idil·lic.
Les persones com  els escriptors, són  complexitats ambulants, com tots, però ells caminen amb   peus de ploma.