Per posar valor al món rural
Mai la mirada pot obviar l' entorn,ni en la pintura ni en la poesia.
Si algú netejant els seus pincells aquí, ( bonica història oral ) va escampar la seva pintura per tot el món...
Si algú va sentit el dring d' una sola avellana ...
és perquè aquest món parla amb
COLOR
BELLESA
TREBALL,
Un veritable altar
"FENYA"
molta feina
JA FETA
I MOLTA PER FER
La continuïtat i conservació és essencial
Dedicat a la Fina Anglès que ens ha sabut transmetre el seu entusiame, el color de la dedicació i la bellesa del seu treball i ens ha fet notar la força del lloc amb tots cinc sentits
...........................................................................................................................................................
Només una lletra més
De MIR a MIRÓ, només una O
i Molta, molta , molta feina encara, Fina i altres autoritats.
L' estada a L´ALEIXAR I MASPUJOLS amb l' itinerari UN PASSEIG AMB ELS SENTITS AMB L' OBRA DE DE JOAQUIM MIR I MARIÀ MANENT de la mà i veu de la FINA ANGLÈS, acaba amb un fenomennal bon sabor de boca, també pel dinar a l' històric CASAL .
Acabem la ruta al MAS MIRÓ, . Està igual que fa uns mesos quan vaig passar amb la bici i faig fer la corresponent entrada en aquest blog.
Em fa doble pena perquè està igual, i perquè en el que deurien ser dependències annexes he pogut veure quaderns de nens i nenens, segurament feien tallers, estades, , etc, . Ara en un abandó total , escampats per terra, no puc deixar de pensar en veure aquesta situació que contempla la masia que fotografio i ara MIRO com una metàfora en la situació de l' ensenament i de les coses públiques o privades que semblen no tenir gaire VALOR...
Repeteixo la pregunta: què podem fer ?
En la sortida d' avui la mirada de la FINA insistia en la precisió entre allò que Mir va reflectir i la realitat que els nostres ulls veien en la realitat. Coincidia. És a dir, s' ha conservat tot i el temps passat
Com un MIRACLE s' ha dit
A MASPUJOLS no poden edificar, els predadors de piasatge de sempre . És molt interessant aquesta acció limitació administrativa. Vol dir que algú sap del VALOR de l' indret. Aquest és el paisatge que Mir va reflectir.
La identificació del real del quadre amb la realitat , podria fer pensar que Mir és pintor realita a l' ús o figuratiu total, No ho és . Ho deixo pels especialistes com Fina quan parlen del color i dels sentits de les formes, per exmple l' escapçament de la torre del campanar que tant va meravellar l' autor...
El paisatge rural de l' ALEIXAR i de MASPUJOS no és una pintura
La la foto del MAS MIRÓ bé podria ser quadre surrrealista cubista. Segurament a MIRÖ no l'importaria afegir aquesta cosa merdè moderna tan actual
En la passejada d' avui un dels sentits que queda ben regalat per les és la vista per les basses d' aigua . les mateixes que Mir va veure i pintar, per exemple el de la fotografia, també de Montserrat.Si el món rural desapareix , per manca de valor o la gent no es pot guayrar la vida amb l' avellana... potser només quedaran reflectides en la pintura i en el record
L' escultura sembla que ens digui: " Què esteu mirant ? , Què estiu fent ?
Amb quin color reflectiria Mir EL MAS MIRÓ ara i avui ?
En la sortida trec una conclusió. Hi ha pocs quadres de Mir aquí, Fina ens informa, Estan arreu del món i es veu que són nombrosos i molt apreciats. He pensat que si ells tenen els quadres, nosaltres, com avui, tenim un valor immmens, el del paisatge , encara, per quant de temps ?
Les ametlles ennegrides i les avellanes al terra sense collir també impressionen. Agafo, com record una petita mostra del terra, en el cami de SANT ANTONI just on el pagès està fent la cremada, de la foto inicial. Les vistes són expectaculars en aquella hora, passades les quatre de la tarda. Les fumaroles, cremaverunt, donen color al paisatge durant tot el dia. Els pagesos han pintat per tot arreu aquí i allà, i durant tot el dia. Espectacular. Vital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada