dilluns, 8 de desembre del 2014

LA MIRADA DE L' ART
Som paraula i mirada  d' un altre, 
Sento la teva veu E quan  em vas fer  dirigir  la mirada  cap els grans de la pintura d' aquí.
Potser   no va poder dir tot el que  tenia  dins,  em diu M en aquesta mateixa sala quan  pregunto perquè l' autor  va parar boig  al Pere Mata.
Mirades de dona, sempre   des del fons, sempre  acostant l' invisible
"I si allò que ens conta , volem veure-ho clarament  i amb tanta veritat  com si ho tinguéssim davant dels ulls , cal llegir-ho atentament , ben amatent la nostra imaginació per a recollir la plena virtud de les paraules  i perquè es pinti ment endins  cada fugaç i vivent objecte  que hi passa"
Marià Manent, en el pròleg del seu llibre ja esmentat anteriorment,   recull aquestes  paraules d' un altre, Walter de la Mare,  sobre el  poema DESPRÉS  de Tomàs Hardy.
Tres paraules clau,  Contar. mirar,  pintar  que faig meves , com no ? en aquest joc de mirar allò que un altre mira, allò que un altre ha pintat o que un altre ha escrit o dit.
Especialment m' agrada això de PINTAR MENT ENDINS.
Ho fem com sempre, aquesta  vegada en  la ruta  COLLBATÓ - MONISTROL dues portes que  Montserrat ens obre,  per fora.
Per dins, obrim els ulls en la pinacoteca.
Les mirades, entre formes i colors,  ineludibles.  Se senten, atrapen, No es pot passa de llarg  dels retrats de la misèria,, ni de ls reflexos de MIR ni de les formes d' ALFARO
La font gran de Monistrol baixa com mai, plena a vessar, recordant que la riquesa de  Montserrat també va per dins. La riquesa interior

JANA STERBAK, artista , fa UNA PRESÈNCIA A MONTSERRAT  , fins  l' u de març del 2015.podrem tornar  a tocar , riure, jugar   amb l' exposició  del COS AL COSMOS,
Una obra seva atreu mirada i pensament.
Es diu SISYPHUS ESPORT , 1997-2014. Pedra , amb corretges de pell i metall. Cortesia de Galerie Barbara Goss segons el fulletó  de presentació 
Demanaré si me la deixen carregar a l' esquena. De fet hi ha una foto  on està carregada, com una motxilla d' excursió  sobre l esquena d' un home  nu.  Veig una pedra com les de fora, transformada en art aquí dins , però  el pensament  veu també una pedra  de Mauthausen carregada a l' esquena  d' un presonerr pujant  aquella escala. Del cos al  cosmos.
En el folletó també trobem aquesta explicació.
En aquesta exposició  Jana Sterbak  ha volgut  establir  diàlegs   especials entre les seves obres i unes poques  peces del fons del Museu de Montserrat que ella mateixa ha seleccionat .
Divertit  tot, casules mòbils, boles de vidre sonant al tacte...
La gata de bronze amb arrecada d' or procedent d' Egipte,  ( pot ser més de tres mil anys )  mirant i aguantan una pàgina  amb  una imatge i un poema de VERDAGUER, que podem  llegir a través  dels vidres de la vitrina  , crec que és  LA MORT DE L'ESCOLÀ, crida l' atenció 


Color  de l' art, ulls de  l' artista.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada