SANSON CARRASCO
Bachiller.  de ficció
Javier CERCAS,
escriptor de ficció
Enric MARCO,
 impostor de ficció

CERVANTES,  GOYTISOLO...
i altres narradors.
Infidentes  ?
Sempre ?
La MONJA amaga una VACHE  de Veritat
Només la imatge és de ficció. Tota imatge és ficció.

 

Prefereixo cap imatge del llibre de  GUNTER GRASS, PELANDO LA CEBOLLA  a la d' ahir de JAVIER CERCAS sotmesa al possible INEVITABLE guió , com tot o quasi tot el que ens ensenya la pantalla , pelant una de veritat  en promoció del seu IMPOSTOR . i dient que ell era el SANSON CARRASCO  d' Enric Marco, 

Caldrà lectura per saber si es tracta d' UN REGALO ENVENENADO  segons REYES MATE , 

Un país que no ha pogut reconciliar-se, encara amb el seu passat  fa possibles deventures  ficccioses, impostures corruptes  i perversions interessades  sempre; cas del impostor MARCO ?

La construció del passat  sobre un sorral  com el nostre  fa que qualsevol  aproximació estètica  surti contaminada de valent 

Rere la màscara surt , quasi sempre ,  tant si com no, la merda, , de qui  se la treu  o de qui activament la treu.

Em resulta molt difícil encarar  els escrits de PLA, amb la màscara d' espia  al servei de la seva causa ,

o la del gran  CELA, com delator, i  què dir de DALÍ i tants d'  altres personatges públics. 

En el sorral ibèric qui parla  que descobreix la merda, qui lloa, queda tacat  inevitablement 

Serà qéstió d' explorar noves patries, FRANÇA i  ALEMANIA per veure com s' ho han fet , i ITALIA com no ? 

La revista SOLC  en un dels primers números monogràfics el va dedicar als MARTORELLENCS ALS CAMPS D' EXTERMINI  NAZIS, la memòria local no ens falla, . Vam parlar de coneguts i familiars amb supervivents , tinc record, no bo, el  guardo com un record valuós,  l' escrit a la revista és part del nostre trocet d' història. M' agradaria viure en un país que hagués jutjat  als assessins i criminals i als   qui  van facilitar que alguns no tornessin, però es clar,  van ser els guanyadors i vaig aprendre a callar , els seus hereus, sembla que no , campen  i alguns encara mouen els fils del poder  o ho pretenen... en fi,  per plorar, com quan obro la ceba ... per cert quan la menjo a bocaus, o bacau redondo, , fa un mal intens que  posa a prova meva  la fortalesa  en el tast de productes naturals, , però he comprovat com queda el cos de bé ... un cop passada la insoportable intensitat  inicial

No emqueda més remei que profundir en la veritat de l' afirmació que diu que ÈTICA I ESTÈTICA , són cares delmateix, que l' estètica és l' etica ,

qui em va enverinar d' aquesta manera el meu pensament  ?

Infidentes  artistas,