Compta amb el gos. Segurata en aquesta nova reserva, controla totes les entrades i sortides. Va venir d' una modesta alçada que es veu a al fons de la foto. Del CABO PIENTES, Mientes ? no, PIENTES, de PLAN, ALTA RIBAGORZA
Les pedres no parlen, però com jo han escoltat històries. I m' han agradat
Les pedres no parlen com nosaltres però aquestes, LES PEÑAS de PLAN a la dreta, bé que diuen les hores. Precisamente.
Les pedres no parlen però jo a tu t' escolto, sigues guia de muntanya, turístic, ancià o jove amb ganes de parlar, velleta que vas a cercar molsa pel teu pessebre el dia de la Putríssima,o experiències en el Museu de Montserrat.
El CABO PIENTES és un lloc de memòria històrica: durant la guerra un lloc estratègic: E, guia, explica fets d ' aquest periode. Impressiona el seu relat sobre el comportament dels mandos en la BOLSA DE BIELSA en la retirada de l' exèrcit republicà
VINM HISTÒRIES:
ENTRA, PEDRA DOS
PONT DEL DIABLE
Pot ser aquesta la pedra fundacional de totes les històries que es poden relatar? No ho puc saber . de les que jo conec, crec que si.
Si no fundacional, si fonamental . Si no la mare de totes si una de les més significatives. Si fos pedra m' agradaia ser prota com aquesta. Del Pont LA PEDRA RECUPERA,la nomeno ja així, des reciclada , és la segona en importància. la primera evidentment és LA PEDRA ABSENT com passa arreu.
L' ARC ROMÀ s' aguanta de miracle. La forma ha arribat als nostre temps. Com una mandìbula expoliada de les valoses dents, or per edificar altres construcccions.
Els grans monuments han estat sempre , la majoria ens ho confirma, CANTERES, RESERVORIS de material per a la construcció. pedra bona per reciclar, edificar, posar en... un lloc diferent,
I just aquí comença la bonica història de la pedra de la foto. de les dues estriades, la superior va ser RESCATADA de la base del Pont on formava part del muralló construit per reforçar els ímpetus del riu . Així pedra a pedra, arrencada, l'ARC va quedar com una vella desdentegada
El rescat i restauració de la pedra va ser duta a terme pels nois dels CONVENTS, escola de la població i va formar part d' un càpitol important del programa cutural televisiu dels anys 60, MISION RESCATE !! L' acció estic segur que va ser el Naixement o confirmació de vocacions arqueolóliques i passions per la història
Aquesta pedra n' és el testimoni. Que duri pels segles com exemple ideal de restauració conciliadora, no agrEssiva amb el passat.
ENTRA , PEDRA TRES
EL BRENY
La idea d' INCONSCIENT no és simplement allò que no hi és . Com passa amb les restes del munument del BRENY sempre han estat allà , però mai les havia vist des del tren que passa per sobre camí de Manresa No és un monument del qual sentir-se massa orgullós. Expoliat per construir la rasclosa el 1970( pedra a pedra...
Tenia setze metres d' alçada !! Impressionant cantera , el COLISEO, de CASTELLET I CASTELLGALÍ, vegonya de l' avinguada de ROMA, així mateix.
Un noi del poble ens acompanya. Sap que valorem les restes, expectaculars, monumentals, com ell que les ha tingut sempre allà a l' abast, . Son restes una mica mudes, dolgudes, emporoguides i com ocultes al mig , presoneres més que protegides , es pot franquejar la porta, oberta quan vam passar, com ocultes al mig d' una urbanització,. A saber què li han fet al monument romà i què han fet en aquestes restes...
Jo esperava quatre pedres,una destroça total i ens tobem amb un piazo monumento malgrat només podem veure aquesta base que em sembla descomunal. Ni m' ho imagino sencer quan LABORDE el va poder dibuixar
Era així el 1905. quan el va dibuixar i descriure .Quatre o cinc pisos d' alçada aproximadament. Una autència predrera, una reserva autèntica i ja tallada. Com deuen estar ara les de la resclosa ? Esperant el rescat de l' eternitat ?
Imatge amb cert romanticisme. No és cap meravella per l' aprofitament, sí significatiu com d' una manera de considerar les restes del passat, repetit una i altra vegada con passión
La Unió Excursionista de Manresa, va començar precisament en una sortida fins aquí a principis del SXX
QUATRE
El ara frontal de l' ALTAR DE LLUÇÀ.
NO ÉS PEDRA però com si ho fos a efectes d' història de la crueldat amb l' art en el passat
La guia del MEV ens explica com va ser reciclat en PORTA DE PORCATERA. Abans la fusta era escasa , el valor com peça d' art, nul i el valor d' ús,immmens. Evidentment com a tal porta estava partida en dos . D' aqui que la part central tingui aquesta mena de llamp que la creua. M' aqgra aquesta història, l' abraçada ara em sembla més tendre, reconciliadora i simbòlica del que vaig apuntar en l' entrada ULLSANÈS
CINC
Trist destí de la PEDRA DELS ARCS. Avien de ser per les escoles , però no va servir. En definitiva L' aqueducte que portav aigua al convent i al barri , va desaparèixer , el van desmuntar amb la intenció d' aprofitar la pedra per la construcció de l' escola nova
LOS ARCOS ha quedat en el nom de lloc, segurament també anirà desapareixent com a tal si no hi ha voluntat de record. ' aprofitament en apartament del CONVENT DELS SERVITES de MONTAN REPÚBLICA VALENCIANA no auguren gaire cosa bona en la recuperació de cap valuosa pedra. Alguna cosa s' ha fet , però.
SIS
CASTELL DE SANT JAUME I ERMITA Castellví de Rosanes
Pendent visita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada