SOLC nª 29

SOLC,  era l' òrgan de la Parròquia de Santa Maria  de Martorell.  En el seu interior Josep Alemany dedica setze pàgines al tema de la portada  Escriu en la presentació:

Ens ha semblat  que la millor manera de celebrar aquest trentè aniversari és de donar la paraula a algú  que des del primer moment  combaté contra el nazi -feixisme ( Tomàs Salaet  anà voluntari  al front )   i prosseguint aquest combat arribà com a final d' etapa al camp d' extermini  de Mauthausen, on continuà lluitant contra el nazisme  en la pitjor de les condicions , junt amb altres republicans  espanyols  ( que foren  els primers presoners en organitzar la resistència  dintre el camp ), convençuts de la victòria  final  dels aliats.

L' entrevista és impressionant i encara dol.  Els tres  republicans de Martorell eren JOSEP SANCHEZ , RICART PEÑALVER I VILANOVA , i en TOMÀ SALAET. Van entrar al camp el desembre de 1940. Dels tres martorellencs  només l' entrevistat  va quedar.  L' entrevista acaba amb el relat de l' alliberamet el 1945.
Recordar aquesta publicació .es recordar com  erem i què feiem  40 anys enrere.
La publicació és un tresor igual que la oportunitat de conèixer i  escoltar de viva veu el Sr Salaet  en conversa informal  en el cine fòrum  un dia del mateix més en què  va sortir la revista amb la projecció de NIT I BOIRA d' ALAIN RESNAIS, amb conferència  de JOAN PAGÈS...
 
Josep Alemany fa  una anàlisi brillant, proporciona dades  bibliògrafiques importants, el seu treball encara és un referent, i un antídot davant la possibilitat d' intoxicació   que hom pretengui  exercir.
 
Si hem commemorat l' exili republicà enguany,  el proper 2015,  recordar l' entrada i  la sortida o no sortida, alliberament  dels deportats als  CAMPS DE LA MORT  serà una obligació impresecindible i una necessitat  de  la memòria  personal i col·lectiva. Encara que el record no necessàriament cal vincular.lo a dades concretes del calendari.
SOLC és un paraula bonica, carregada de sentits. sot  de l' arada, evidentment, i fonamental, però també , arruga,daplicat a  encarrilar, , m' agrada especialment TRAÇA LLUMINOSA , emprenta ,  altres fisures, el del vaixell  també  es diu així, encara que aquest s' esborra ràpid...
El que va deixar el 29 i altres, com el somriure  de MARILIN, entre pàgines del DIEC  un dels primers i més valuosos punts de llibre, aquí estan, com si fos ahir mateix igual d'  oberts, no s' esborren  i diuen alguna cosa així. EH, ! QUE NO TE ALVIDO !

 La bellesa, , la paraula, , és l' escletxa  per on ASOMA el caos. EUGENIO TRIAS crec que va dir que LA BELLEZA ÉS EL VELO QUE LO CUBRE,
En aquell temps el  SOLC  aquest i altres, no necessàriament  de la revista ,  ens el descobria,  
 Buen artilugio pera empezar a conciliar ètica i estètica ?