1.
Jordi LLAVINA, comissari de l' ANY ViNYOLI
em recita aquests versos, agenollat a la tarima de l' Auditori al final de de la sessió d' avui,primerra del II SIMPOSI Internacional Joan Vinyoli
Les eines del treball dormissen a l' entrada
de la masia en ombra , cada dia més
arraconades pel triomf vermell
de les grans màquines ferrisses
que sobre els camps naveguen .
Magall, aixada , càvec
diuen pel mànec la indefensió
de no poder servir la mà d' un home,
però proclamen tostemps,
dessota l´òxid del tall,
l' antiga força de la mà de l' home
Han dit, les persones que havien sentit recitar Vinyoli que clavava els peus a terra i entrava en una mena de trance
Llavina agenollat per connectar bé amb la mirada de l' interlocutor, també, tot ell és força i passió, els versos són excusa
Li ensenyo els dos llibres que porto ALGÚ M' HA CRIDAT ( em dona una molt bona explicació sobre el mateix ) i VENT D' ARAM, ( entrada del 28 de setembre ) Efectivament, Vinyoli avui ens esclata a tots.
2
A qui com jo li agrada llençar pedretes per veure com van flotant sobre les aigues, la que llenço, en forma de pregunta, en la superfície del SIMPOSI fa tres vols, deixant aquestes onades:
A) M' interessa la mirada de la psicologia i psicoanàlisi sobre el poeta i la seva obra. Obtinc respostes en les persones participants., la relació no només és possible, és essencial. Per exemple, el concepte de DESPLAÇAMENT, com treball del somni,
B) M' interessa la relació de la seva obra amb NIETZCHE, (Nietzsche) Va traduirsis poemes.Els ponents alemans del Simposi donen respostes clares, essencials , un repàs sobre tota la filosofia que conec. TOTA !!
El proper SIMPOSI, Jordi Llavina anuncia que tractarà de FILOSOFIA EN L' OBRA VINYOLIANA
.
C) M' interessa saber si VINYOLI coneixia la poesia de MAHMUD DARWICH: la resposta per part de JAD HATEM, professor a l' Universitat Sant -Joseph de BEIRUT, necessitaria tenir-la en format paper, no importa que hagi d' esperar 10 anys a la publicació de les actes, Si la coneixia, el sentit del poema LA PEDRA SOLITÀRIA podria ser un . si no, per impossibilitat, de temps, o arribada aquí de la traducció al català,, el sentit li puc imputar jo. Ressonen passos d' infant , pedra solitària o millor i cripticament només dues
PEDRA I INFANT, son noms, coses,
no m' he atrevit a preguntar sobre si la pedra solitària del poema de Vinyoli que ell ha traduit al francès admetia una lectura en clau política, on la pedra fos d' intifada en mans dels nois palestins, passos d' infants, Un poema de Vinyoli on aquestes paraules apareixen, el RESSÒ pot ser aquest perfectament,malgrat tot...
El ressò d' INTIFADA i de pedra desperta sentiments .Manipulo malament el llenguatge ? o potser hauré d' esperar les actes del Simposi, o potser li preguntaré o potser indagaré més. La poesia, com el mar el de de GAZA o qualsevol altre, pot tenir un horitzò molt ampli
La foto central MIRADES DEL ARA del diari ARA ( avui 20 de desembre 2014) val la pena. La poesia avui a Santa Coloma permetia fer aquestes associacions, posar paraules...
graves de clar jardi , per on ressonen passos d' infant
Realitat és ara
i això: m' he aturat caient de paraula en paraula,
LA PIERRE SOLITAIRE té altres paraules: la LUMIÈRE, ABÎME, ESTIU, DEGRÉS DU SOLEIL
i sobre tot
PEDRA CREMANT
per exemple
En mans del inhumà soldat de l' exercit israelià
Trencant el braç d' aquell palestí
Va fer mal, pedra de memòria,
Les pedres com armes, com les paraules caient sobre armes i braços
Les imatges , com les paraules encenen el foc de diferents significats.
Ara que HAMAS ja no està en la llista negra de l' ONU
Ara que EUROPA intenta rel reconeixemt com ESTAT de PALESTINA...
La imatge de l' ARA amb els nens impacta perquè esta feta abans just abans dels atacs a GAZA d' aquest estiu.
Qui gosarà ara llençar pedres sobre el procés ? Serà nomes una pedra solitària ? Quasi sempre ha passat . desitjao que ara no, i que els nens com aquests recuperin la seva plaja.
Acaba el SIMPOSI, ja ben de nit , al parquing on tenim el cotxe una dona REMENA LES ESCOMBRARIES. Les paraules que em volen consolar són: potser està reciclant , ja que la imatge ja que veig està llençant el contingut d' una bossa al contenidor. No, està remenant,
Dura pedra, La realitat no deixar de llençar de ben dures, no saltarines, sobre la meva superfícies.
3
Quin seria el color predominant dels versos de Vinyoli ? Fosc, fosc, però també molt de foc, i molt de mar
4
BICICLETES
Sembla que per aquest carrer de SANTA COLOMA, ESPRIU no pot circular en Bici, el Sr. de dalt. segur que si. Arribo des de SILS amb la meva, el noi del tren, m' indica quin camí he de seguir per arribar al SIMPOSI el segon dia No totes les bicis són únicament per plaer.
Travesso, en tren tota la costa del MARESME i part de la SELVA. Arribaré carregat de primer sol, molt de blau i tardor
Conec a partir del SIMPOSI un altre poema on la paraula BICICLETA aquesta vegada circula: SENSE MANS.
FRANCESC PARCERISAS, autor de la meravellosa conferència inaugural., també ha circulat SENSE MANS... en el l seu llibre editat el 2013.
per què no quedin dubtes de la presència de l' objecte amb dues rodes apunto tot el poema.En la configuració la paraula BICICLETA, és la més "sortida", desencaixada expressament per ressaltar la seva valua, en la paret de pedra seca del poema com aquella que més ensenya, ni la Torre de les Hores és tan alta, sortida, cap a la dreta. El rànquing de paraules seria aquest
signifiquen,
oculten.
bicicleta,
La forma de construir el poema espacialment distribuint la distribució dels mots, no és fàcil de reproduir, pet ser tributari de significat ? No sé què dieun els experts, per a mi està més que clar , es palpable mesurable, visiblement real. Un poema de Vinyoli són piles de paraules, i com les pedres en una paret seca no estan posades d' aquesta forma perquè si
SENSE MANS
I
Mai-més i Sempre són germans
irreconciliables, de naixença, en l’home.
En va cerquem, en va trobem:
allò
que és assolit esdevé sempre, a l’acte,
mai més, com engolit per una
boca voraç.
I tot seguit projectes
desenfonyats de nou, experiments, deliri
de ser feliç, fressa de clarions
a la pissarra de la vida:
l’aire
que respirem se’ns torna a voltes música,
una gota de rou tot d’una es fa verí.
Tot és un jeroglífic cada cop
més complicat de desxifrar; fascina,
però, com mirar el foc o el mar o la boirosa
planura dels records.
Els mots, en veritat,
no són sols per entendre’ns pel que signifiquen,
sinó per descobrir el que, transparents, oculten.
IV
Ajunto mots per fer-me un trampolí
vers l’àmbit líric i assajar al trapezi
de la metàfora, en el buit, un salt mortal
per assolir una mica de realitat
fora del temps,
ulls aclucats,
com ara, en bicicleta,
en algun lloc del món assaja algú
precaris equilibris sense mans,
endut enllà, fins que de cop s’adona
que va rodant segur pel vell passeig
cap a la font primera.
És al moment precís
de l’equilibri insòlit que obre els ulls
a la blavosa, incerta llunyania
de les muntanyes que no li caldrà
mai tramuntar, car són de sobte en ell,
són ell mateix o l’altre que s’ha fet
de cop en ell, i veu:
la Torre de les Hores
esdevé far, l’esfera del rellotge
no marca el temps, ans il·lumina absorta
la nit que va caient damunt els horts.
~
ALLÒ,
L' AIRE,
ELS MOTS, EN VERITAT,
ULLS ACLUCATS,
COM ARA EN BICICLETA
SENSE MANS
ÉS EL MOMENT PRECÍS
LA TORRE DE LES HORES
esdevé FAR
...
Jo em crec el significat d' aquesta petita paret. Els significats , uf ! multiplicitat...
Preguntaré a en PEP SOLÀ Biógraf del Poeta si el vell passeig, i la font primera podria ser aquella de l' itinerari poètic del dissabte. Podria ser
a més , la Torre, de les Hores o no en un altre poema està enderrocada. Deixo l' esdevé FAR, malgrat tot el necessito sense despenjar.
5
Un SIMPOSI com el ralitzat permet aprendre. Ni podia ni sabia llegir Vinyoli, ara tampoc. però l' acostament és un altre, sense pors , com algú a qui m' han presentat i el temps dirà si entrem en més tracte. El primer pas està molt ben fet.
Noto com l' aprenentatge el puc transferir a la lectura de poesia sigui quin sigui l' autor. Curiosament en la lectura que faig del llibre en prosa , MARGES de ROGER VILA de Santa Coloma present durant tots els actes, nota que ja no llegeixo de la mateixa manera
No és qualsevol llibre, ni una guia de PRIORAT ni un tractat sobre aquestes construccions, és tot i més en forma de novel·la. Novel·la ? Millor original acostament a la pedra seca que a mi m' interessa.
Prenc algunes frases , filtradres per l' interès que porten ineludiblement el ressò la inquietud personal:
1. El poeta no sap què diu fins que ho ha dit
2. Com més complex és el món més abstracte esdevé l' art ( nomenen KLEE )
3. Tota traducció, es un nou poema. El procésde traducció com apoderament del poema. Cada lectura i en cada lector és un nou poema, i així pot haver infinites traduccions. Vinyoli permet molt aquest joc d' inventar en cada lectura...
4. El poeta demiurg, transmissor
5. El naixement de la poesia en la CONTRADICCIÓ
6. El TU I EL JO com eixos fonamentadors. en la construcció i destrució de significats a partir del significat diferent que els ponents donen a aquest Tu i JO.
7. La paraula PEDRA , com la Vinyoli, a més més de SECA, no sempre encaixada en la construcció de marges i parets al voltant del buit. El poeta, a la seva manera només fa que constuir amb paraules al voltant d' aquest BUIT ( m' agradaria un 8 ) té dos forats o esferes i permet una gran circulació..
8. Poetes que ratllen els límits
9. La poesia, la paraula com allò fonamental guiatge de la societat i dels pobles
6
Un SIMPOSI com aquest val per posar-se una mica al dia. També puc extreure el full de ruta en lectures i aprofundiments tant dels ponents i assitents, com dels antics absents i aquí per la paraula, presents.
Ara sé qui és el nan de la PLAÇA MAJOR DE VIC , és el MERMA i allò que es porta entre mans és l' eina per fustigar els nens, coses tant importants com aquesta es poden aprendre , ens ho explica en Ramon Farrés a la taula en conversa dinant. Nosaltres li expliquem que el bressol del MEV on pot perfectament dormir EL MERMA, és el breçol del gegant de la POESIA, MOSSEN CINTO, no ho sabia.
7
UNGEBUNDENE
Una manera d' aprendre (poesisa) i a poetitzar és la traducció dels poemes d' un altre. Vinyoli va ser traductor i admirardor de RILKE, HÖLDERLIN,NIETZSCHE...
Al llarg del SIMPOSI diferents ponents, ens fan veure la riquesa de signficats de les paraules. Un moment deliciós ens el fa viure en la darrera taula especialment quan en FELIU FORMOSA davant la munió de diferents significats d' una paraula famosa en els ambients no estrictament poètics (" treiben") més de trenta, VINYOLI escull per a la seva tradució una que no hi era en els dicccionaris però que li anava més que bé, a tots ens plau, ,ens agrada
amb aquesta paraula voleiant a l' AUDITORI , va acabant el SIMPOSI
i VINYOLI, UNGEBUNDENE, dóna per finalitzada aquesta tardor a SANTA COLOMA tot fent esperar l' hivern unes hores.
Dadme un estío más, oh poderosas,
y un otoño, que avive mis canciones,
y así, mi corazón, del dulce juego
saciado, morirá gustosamente.
El alma, que en el mundo vuestra ley
divina no gozó, pene en el Orco;
mas si la gracia que ambiciono logra
mi corazón, si vives, poesía,
¡sé bien venido, mundo de las sombras!
Feliz estoy, así no me acompañen
los sones de mi lira, pues por fin
como los dioses vivo, y más no anhelo.
Versión de Otto de Greiff
Rastrejant trobo aquest poema de HÖLDERLIN, pot estar circumstancialment aquí,
i el de RILKE , com no ?
Día de otoño
Señor: es hora. Largo fue el verano.
Pon tu sombra en los relojes solares,
y suelta los vientos por las llanuras.
Haz que sazonen los últimos frutos;
concédeles dos días más del sur,
úrgeles a su madurez y mete
en el vino espeso el postrer dulzor.
No hará casa el que ahora no la tiene,
el que ahora está solo lo estará siempre,
velará, leerá, escribirá largas cartas,
y deambulará por las avenidas,
inquieto como el rodar de las hojas. Versión de Jaime Ferreiro
I així fins...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada