Torna demà, ja serà un altre any

El JO fragments d' un relat ....

PIRINEAZO

RILKE EN ANGLÈS

Els mots s' aparellaven, invisibles,
i a contracor sentia com es multiplicaven
dins d' ella , o bé xisclaven , devorant, al seu volt;
 mentre d' altres , tornats de l' ample llunyania ,
sota les seves  celles ombrívoles i baixes
immòbils s' aplegaven, a  punt per a la nit 

Eine Sibylle, RILKE
Traducció de MARIÀ MANENT (?)  escrit a la Veu de Catalunya l' any 1934 aplegat  al llibre CRÍTICA PERSONATGES CONFIDÈNCIES... Ed. COLUMNA 1999.

mar

Mi mar  es más  maravilloso, más grande y navegable ....

Todo el mar  RAFAEL ALBERTI
...el mar cabe en una sola ola...

 Toda la mitologia  greco-latina.gaditana me cabe también en un ola 

Ven ahora , mar, y siéntate a mi lado...
Yo marinero en tierra , al fin viajé mucho.
Pasé  el mar tantas veces...
y luego , cuando lo deseo , o se me escapa, me baja por las venas y viaja per mi cuerpo 
RAFAEL ALBERTI
Reflexiones sobre "Todo el mar "

La PLAÇA DE LA CREU.  El canvi d' estació permet de veure netament la façana de 
Cal Garbellador  amb  el Sant Antoni  del triangle superior. en lògica  línia amb la creu.   Forma part de l' itinerari històric, dels  de sempre. Però és dels llocs, sinó el més ,  amb més densitat de memòria , d' aquelles que no es deixen  oblidar.
És un lloc creuat:
La GRAN HISTÒRIA la que expliquen els llibres, els trobador i cronistes locals, amb la dita memòria particular. D' aquella  gran  sempre es desprèn un o altre fil que mou  els fets petits  cap a grans  sentiments  dels que l hem  viscut.
Si entre  paraules i significats pot haver divorcis, Foucault diu que és un tret de noséquinamodernitat,     quan  les paraules  es creuen amb  la memòria,  poden salten  espurnes
Igual que  salten  estelles si les paraules s' entrecreuen amb la veritat. Impossible encreuament   si es tracta de paraula de polític.  Perdria vots,  I la del poeta ?  Alguns  podrien  perdre  el sustent.
Lamentable sovint   l' encreuament  entreimatges amb paraules; qusi sempre  salpiquen esquitxos  de publicitat...

................
Acabem l' any.  Hem fet memòria  a la PLATJA D' ARGELERS,no va passar per alt l' exposició  sobre LA MATERNITAT D' ELNA, prop d' aquesta casa,  en la renovada cas QUARTER , La lectura del llibre d' ASSUMPTA MONTELLA, fa saltar espurnes...estelles...
.......................
La memòria és una eina - ARMA ? -que  molts intenten descarregar de futur. Alguns ho han intentat des de sempre...
La Plaça  de la  CRE és un  encreuament,  encara  em recorda d' on vinc, i  des d' aquí escollir camins i direccion...
Avui, dia de Santa Coloma , en la meva imaginació,  s' han encreuat també la  BICI i LA FEST DEL PI, resultat,: CENTELLES !!

CHEMINS QUI MÈNEN...

Chemins qui ne mènent nulle part

 )

Chemins qui ne mènent nulle part
entre deux prés,
que l'on dirait avec art
de leur but détournés,

chemins qui souvent n'ont
devant eux rien d'autre en face
que le pur espace
et la saison.

Rainer Maria Rilke  

nota: Rilke va escriure   força poemes, 400  en  francés.  Idioma que ens possibilita  un acostament  a la seva paraula només amb la nostra capacitat de llegir, de traduir.

La  dades de la WEB   d' on l'  he rescatat són aquestes:

Poésie Française

1er site français de poésie

Mail : poesie@webnet.fr

El camí de la dreta, que mena AL CASTELL, c' est tres dificile.
Si estiro el filat  prou fort, EL CASTELL vindrà cap aquí ? ,  Què hi ha en face d' eux ?  le pure espace ?

 

PAISATGE

Paisaje

Bello paisaje, bordado de verdor, se extiende esta tarde como la hermosa tela que el mercader dispone para su valoración. Pequeña diosa que se oculta siempre bajo su manto de agua. Pájaros que pasan como un pensamiento. País de figura trágica, las sombras de las nubes se mezclan para formarlo. Pero la claridad verde de los pastos los acerca más al cielo que a la áspera montaña donde forman laderas entre la oscuridad de los pinos. Y en ese cielo, los lampos de un azul sublime y distante, un azul infinito. Hacia el oeste, tras las nubes, la puesta de un sol violento que parece romperse en su brusca partida. Y siempre, frente a mí, la pequeña diosa de agua que se deshace y renace tras su caída. La espuma de su pudor y la onda de su espalda innumerable. Sobre ella, la grisalla de un chopo y el espléndido gesto de un rosal silvestre que ha florecido durante mucho tiempo

Rainer Maria Rilke: poemas franceses

Jorge Esquinca

Les paraules són suficients per dibuixar, per suggerir, per pintar , per referenciar si necessitem sentiments. La imatge que pugui acompanyar  aquest Paisatge de RILKE podria ser innecessària, no cal, amb quin l'  acompanyaria sense  aturar el flux de les mil imatges  suggerides,

Una paraula, LAMPOS,  què significa ? La paraula  aquí és la que brilla

.................

Per si un cas apunto, com la imatge d' una postal rebuda, les paraules de FOUCAULT per no perdre sentit  i poder  continuar pedalant  / navegant sense imatge sostenidores, guies.

El umbral del clascismo a la modernidad ( pero poco importan  las palabras mismas - digamos, de nuestra prehistoria  a lo que nos es aún contemporaneo )  quedó definitivamente franqueado cuando las palabras dejaron de entrecuzarse con las representaciones y de cuadricular espontaneamente el conocimiento de las cosas

Los poetes i otros literats , saben d' aquest desencontre ? Segur que si. Els cientifics ? Uf !
Per si un cas serà qüestió de comprovar l' autenticitat  original del Poema en prosa de RILKE.