QUI ÉS CATALÀ ?

 JOAN FUSTER pregunta i respon al seu  ARA O MAI

ARA O MAI  és el títol d' un opuscle   de J Fuster publicat primer amb el títol  PER UNA CULTURA CATALANA MAJORITÀRIA  en la nadala tradicional  de la Fundació Jaume I  el 1980.
El títol  ARA O MAI  el publica Eliseu Climent a Quaderns 3i4  el 1981 ( l´any important , quan  el veig, compro loteria  )
Llavors encara  , era possible la pregunta ?  Una pregunta que és un capítol,  m criada l' atenció avui
Resposta:

No ens hem d' enganyar : és català el qui parla  català, o a tot estirar , el qui , sense parlar-lo, creu que ha canviat de "nacionalitat", de "societat" , de "món "

retinc dues dues paraules  PARLA i  CREU  (  hauria de ser just i quedar-me amb més, com lumpen agrari , emigrants, emigració  , burgesos, fauna burocràtica , poder  , etc. )  però tot esperant DEMÀ (  a vere què passa, però,  ha de passar ?  ) són més que suficients.
M' agraden les paraules de Fuster  perquè em dóna tranquili·litat d' esperit.  Un és, adquireix la identitat de l' idioma que el parla ( ho dic així des de  sempre )  i d' aquesta manera si parlo o escrit  FRANCÉS, ANGLÉS, ESPANYOL ( o CASTELLANO ?  )  , GALLEC etc,   dedueixo  què sóc. No ?
No és suficient viure i treballar en un lloc  per tenir el ser,
Vaig estar a ANDORRA ( com és que no la nomena  Juan Fuster ? )   i a PERPINYÀ  i es més que evident que   és un sol tret, allò que parles  no fa  el tot  identitari. El ser  encara deu ser  estar siendo del tal HEIDGGER. 
 No importa que no me entiendas ahora , no escribo para ti, cariño. Sabes de sobra que te amo igual que el primer dia que nos conocimos , pero ya sabes que aprender FRANCÉS o el INGLÉS, i aquel LATIN,  me hace ser francés inglés , americano,imperial romano,  si supieras com de chileno soy , de argentino no te digo  cuando  me hablan...
la circunstancia  particular  obliga. En ANDORRA me costaba mucho  el ser catalán , en  el paseo entre CERVERA DE LA MARENGA i PERPINYÀ ...
ho  vaig tenir molt més  més complicat , no m' entenien ni en francès, el meu
potser es tracta d' això: 
de fer més esforç d' acomodació  amb la llengua genuïna allà on es parla 
dedueixo  de l' escrit , ja en el tram final,  de Fuster
La identitat , el ser,  és tot una altra cosa, la nació la dona on tens els quartos , avui dia ...
Ja sabeu quin és el paradís on habita Déu nostro senyor , Els diners tenen una llei, no  és la de l' idioma, ni  la de la BELLEZA... 
Llàstima que per parlar català no em sigui concedida la nacionalitat andorrana  de manera automàtica, li donarien la nacionalitat al tal JOAN  LL LL ?  Renunciaria al seu passaport francés d' immediat ? Té feina amb la banda  del  NORD, 
provaré d' aprendre bé  el FRANCÈS  ara que tinc a la tauleta de nit CANDIDE ,
clar que  un nou estat associat als EEUU , no estaria malament, seria massa utòpic  ?
Les esperes posen nerviós a qualsevol  ,   els sentiments patris, identitaris, les crides al seny, al sentiment de PAÍS per sobre de la ideologia... me la bufen
i aquell vent de Fuster bufa massa de lluny.

Com avui al MARESME. el de l' oest La deessa  de Vilassar, a punt de saltar, com   sempre per sobre dels obstacles culturals i materials, ,  amb el temps no li caldrà, el mar  cada dia el té més a/prop( tant que s' enganxen les lletres unes a les altres  )