LA PEDRA DRETA
la més trista de les històries del nostre WALDEM

the  saddest  history from Castellvi

Quant et veig a la rua dels tres tombs a Martorell  em falta temps per preguntar-te sobre la localització de LA PEDRA DRETA, on caray està LA ROCA DRETA ? Et pregunto.
Immediatament  diferències la ROCA  de la  PEDRA, la primera  a la muntanya  propera  quasi visible des d`on estem parlant, la segona,

- era  de CASTELLVÍ 

Has dit "era" ?  Ho he entès bé ?  No voldria haver  escoltat  , i faig com si la fiblada provocada per aquest temps verbal  en passat no  hagués estat registrada . Confio en tu , les teves capacitats i la fidelitat del relat,  tot i  la gernació i brogit   present;  ni perds  en cap moment el fil del relat, ni  me'l  fas perdre a mi.
"Era", si
ja no existeix,
No  puc creure el que m' estàs  dient.
O sigui, aquell indret nomenat per JOAN COROMINES    en la sortida del dia tal, on va fer nit , que tant  el va impressionar  per pujar  dalt de L' ARAGALL i continuar la sortida...
Localitzes exactament l' indret , coincideix  el que tu descrius amb el que va escriu COROMINES  localització  que em feia trontollar el cap i dubtar de  la veracitat. Com no   ! Si LA PEDRA ja  no existeix, la van fer desaparèixer.  Com !
Pel lloc he passat moltes vegades ,  la meva història  com  excursionista  va començar més tard que
aquest "avi" ,  TOTEM comú de CASTELLVI, quan teníem edat de sortir,  ja era mort i esmicolat.
Precises el tram , no l' any exacte de la data de destrucció :  els  seixantes; en aquell temps  en què  la invasió de les muntanyes per plantar  urbanitzacions  era a l' ordre del mal progrés d' aquells anys  de descontrol general. ( qui la recorda, per darrera vegada ?  ¿Qui la va poder veure  abans del seu  ser arrassament  i transformació en runa , no  esfondrament  natural com el  Campanile ?  ¿ Quines son les imatges que  es conserven  ? ¿ Farien possible  una  reconstrucció  ?
Em dius el color, el nom de les muntanyes i serres,  ( SERRA ROJA,perl color de la pedra   ROQUES DEL FERMÍ, ETC. )  properes, les coneixes  perquè havies estat pastor
parles de la mida, de la composició :
- era com el CAVALL BERNAT ...   com les pedres de Montserrat,  però no tant gran
Impressionant el que em dius. És el punt culminant del teu relat  Punt on em  fas notar  la dimensió de la tragèdia.
- Aglomerat ?
- Si això

Qui va portar a terme la barra bassada,  era l' amo, segons  puc entendre, de la finca   privada on es veu que "tenia"  la PEDRA. Dius que ho va fer per fer pedra petita per tal de ser posada en  els nous camins que s' havien d' obrir, per les urbanitzacions.
- Si  hagués tingut una mica de vista , ja se li va dir que la finca amb la pedra  l'' hagués pogut vendre  i treure molt  més del valor que podia treure de la pedrera que va "construir" a costa de.
Sant Antoni  gloriós passa obrint   la Cavalcada. Sant Antoni no és un del MÀRTIRS DE LA PEDRA . Amb data d' avui , com per altres motius menys importants, recordaré una PEDRA MARTIR : LA DRETA DE CASTELLVÍ DE ROSANES.
Cal  recordar  que aquesta  PEDRA  ja té un carrer significatiu , molt significatiu. Quedo tranquil quperquè  el martiri no hagi estat  sota el meu jardí.  Coromines no em va enganyar.
Dues coses:
Una, cercar més testimonis i documentació, visitar el lloc  per visualitzar possibles restes.
Dues: proposar a les entitats que una de les excursions  , processó reparadora laica, sigui al lloc on va esdevenir allò que el el vent de l' estultícia   una vegada i per sempre se'n  dugué i per  pregar, als nous deus i a tots els sants que faci falta, perquè mai mes no ens  tornin   a bufar   d' aquella manera.

...
- que no comptim amb mi
- no em representen
- el País primer ? , ni hablar, el estado pisando florecillas de la cuneta , ni por amor a nada
- remenssaires,  botiguers, gent de l' ordere que posa el capital i la dreta, no compteu amb mi
- La dreta de sempre  en la "cavalcada" perpètua  de sempre,  
Ah ! Això no toca però el BLOG és  ICI, no ?
...
Pedres que no existeixen , pedres de la memòria , dedres a recordar.  El passat  està en tu i la teva memòria
i tres , una nova proposta . continuar formalment les converses amb tu  i qui sap si no suposa això d' avui un a banda de continuar una  gran amistat,  l' inici d' una forma de connecsió amb aquellels coses veritablement importants.
Els carros  de sempre , només un portava una estel·lada, eren els de sempre.