diumenge, 31 de gener del 2016

DASEYNBIKE
 No se ha encontrado ningún resultado para DASEYNBIKE

 i mira que  en podria tenir a poc que  conviï alguna lletra o canvia de posició alguna altra, en fi, obrir camins  sobre camins ja ben oberts  no es tasca d' una sola paraula.
 Un aplec de lletres com aquest   no trobat en la xarxa encara  no és motiu per deixar-la  córrer , canviar de ruta o abandonar un propósit. Continuo.
No dubtava que les traces que la filosofia deixa al seu pas  per tots i cadascun dels camins dels segles són  font inestimable, no  sempre fàcil, de coneixement i menys de beure /  seguir
el que no sabia    era que trobaria tan aviat en diferents  combinacions de  lletres un HEIDEGGER  comBvinat amb BICICLETA ( creole  un MAL BICHO,  de los de GOYTISOLO pero del  campo filosófica, a ver con què MIERDA  abonó su tiempo  )
 El ser  existencial en bici  és un punt d' arrencada prou  important per tenir-lo en compte si més no per completar l' entrada de la FILOSOFIA en L' ABOCADOR, molt a prop ja  de l' etern retorn a BADALONA,
Saber  en cada filósofo què palabras rasca del cosmos, como las  ordena , en què juegos las meten , què agujeros  adorna   en su   , inevitable circunscripción temporal , aquella que le toco vivir , tienen sentido 
pero si de coneixement es  trata quan  qun l' objecte  no es circumscrieu al coneixement, , quan prens o ens  prenen altres paraules, operquè ens deixem prendre o no,  les del  del poea, les del literat , les del bon assagista, ,  aquella barca del filósof, s' esdevé insuficient, per navegar ( i si més no la càrrega és  peix podrit en alguns més que no en d' altres, quan de temps aguanta  saonar un bacallà  ?  )      
  





Arrels., el cotxe no funciona,   com la bici trencada que veurem, llegirem 

Una tesi d' un de Cambridge  parlant de Heidegger  i d' una tal bike rider  la deixo perquè la busquis,
veritat que les traces que la filosofia en  el seu decurs , caminant per tors els segles tots els segles pot ser una font de coneixement 
 
Sein, kann sein, da sein, bereit sein, dabei sein, zu sein, einverstanden sein, verliebt sein, glücklich sein, krank sein, traurig sein
 FHARRA
Quan crec que tot  és en el núvol , en a xarxa del coneixement,  va i surts amb aquesta

i jo, foto va
i capto dels núvos , no se de quina tronada deia ell que s' havia de rescatar nosequè
a crítica de Heidegger de la estética y su defensa del arte por lo tanto forman una ... superarlo como se podría "recuperar" de una enfermedad grave (ID 37/101). ..... Es como andar en bicicleta mirando fijamente en una bicicleta rota: Es tan privilegiar la ...
 tu ho entens ? 
Cap pretensió de cercar més , no obstant....

Somebody might think that we can know everything there is to know about existence if we just tally up a list of every thing which exists and figure out its properties in a science lab. If you have a physicalist view of reality, in which everything ultimately boils down to the interactions between fundamental particles, you might at least implicitly think this sort of scientific study is the right way to think about what there is.
Heidegger is to a great degree reacting against this view, which emerges with scientific modernization and industrialization — processes which rely on the collection of empirical data and the quantification of everyday experience. His point is that it would be profoundly wrong to think that this methodology is the way to gain an understanding about what exists. It can at best give you a sort of inert knowledge about the presence-at-hand of objects — the way in which they appear to us as things to be categorized, analyzed, and catalogued.

Pero el tratamiento de los objetos de esta manera nos impide tratar de diferentes maneras, y la obtención de un entendimiento más completo de ellos. El punto es que los objetos y procesos en el mundo revelan a sí mismos de diferentes maneras, o en diferentes modos. Piense acerca de montar en bicicleta. Ninguna cantidad de conocimiento físico de cómo la mecánica del equilibrio de la bicicleta y el trabajo de propulsión en realidad le permiten andar en bicicleta. Andar en bicicleta es algo que uno hace, no algo que uno sabe. La moto "da a conocer" o "revela" a nosotros de una manera completamente diferente cuando estamos montando vs. cuando investigamos en un laboratorio. Se presenta como algo listo para la mano, disponible para nosotros usar mientras navegamos el mundo con el fin de cumplir con nuestros diversos proyectos.
Mira tu si s pesques alguna cosa, lo dejo por prisa, pero lo veo mal género, la metáfora de la bici- la  es mala

un poco más de perspectiva 
et puc assegurar que hi ha elements suficients per parlar i no  esgotar tota la filosofia occidental  que vulguis
Em quedo amb l' errància  , amb el des arrelament 
però continuo
Diuen que enguany arriba 20 dies abans
Jo diria més i tot,  quan la poda de finals de desembre i principis de gener  bés n' hi havia ja d' esclatatd plenament
 El camí no s' acava aquí
  ni aquí
 ( arribaré just per acabar abans de les 9 ?  ?
El gener ha estat un mes intens de filosofia, literatura , poesia  i assaig
 Penso continuar  errant aquí i enllà
Vens  ?
Una collota de ciclistes habituals con TU I JO   de la  243b , correr corre que no arribo a les 9 ,  criden com salutació
.- Vinga,  vinga que es l' hora de dinar.
Si sabessin que la fideuà que prepares avui toca el cel ...







SÓLO queda la fábula.



Lo que se narra y al narrarse crea
la sola narración para ninguno

José Ángel Valente Fragmentos...
 (just del poema que va devant del primer copiat  "Ni siquiea " , completen  un  triptic  ? )

1. EN el principio  fue el CAOS
2. LUEGO poesia, y quizá  el  NO,
3.  luego  DIDEROT
4.  i un   so, el del  picarol del FALCÓ que, atalaiat en  l' antic  cami  dels  POTA ROGES,  delata   antigues  divinitats  i  que através dels  seus  ulls poderesos  escannegen   l' agosarat   caminant, un   intrús en el  seu territori.
5. M' agrada   el sorprenent  MESIAS   de WALTER BENJAMIN.. Aquel que no sólo viene  como Redentor; viene como vencedor del Anticristo.

6. Vaig i t' ho explico a la cuina  mentre acabes de rentar plats ;  quan una cosa se'm  clarifica , quan un so arriba , a més de captar-lo m' agrada compartir-lo només amb tu  que m' escoltes i   m' entens   a pesar de les paraules.  Em tornes a la pols del camí que he deixat  un moment,  ningú no parlarà de nosaltres passades dues generacions , de què serveix tenir un  teu  nom  en un llibre ?
eco de voces emmudecidas,  escriu Benjamin  ( no parles com ell  però el que dius  sona tan profund com  el picarol )

- Ningú  no té al costat els pobres, dius.
Me gustaria contrastar mejor el significado de MESIAS , ¡ quien mejor que tu  ?y  poder  experimentar su  fuerza  débil ,  que en ti la veo fuerte  :
7. A nosotros  entonces, como a cualquier otra genreación anterior, se nos habrá dotado  de una débil fuerza mesiànica  a la que el pasado posee un derecho.
8,  el sonido  de BENJAMIN puede ser más claro
Funda así un concepto de presente  com el   "tiempo-ahora" ,ése en el cual  se han esparcido astillas del   mesinanismo
9. Me pierdo, ho veus ?     necesitaría mejor contrastar con  Diderot por ejemplo, no con Voltaire,  si ese Mesias    se parece al esparcido espíritu hegeliano,   el de  la fenomenologia, aquel que pisa florecillas,  a al de de la morada del lenguaje.  Ése MESIAS   que  puede penetrar por la pequeña puerta de cada segundo.  
No creo que sea el de HEANDEL,aunque  la  la música del picarol   en la pata del FALCON,  la oía mucho más  divina.
10, Sr Diderot, ¿es puerta mesànica o puerta a la  locura  ?
Mi capitan decía  también  que el goce  de una libertad  que pudiera ejercerse  sin motivo sería la verdadera característica  de un maníaco 
 ( de un loco , JACQUES, que dice poder  tirar del caballo al amo si es que eso cree, que com buen  fataliste,  està escrito , ¿dónde, Sr DIDEROT lo lee su JACQUES ?   )
Lo escribisteis hace mucho y  suena a nuevo , ¿ lo visteis publicado como yo lo leo ?   un manuscrito  que guardó no se qué REINA /  ZARINA  de RUSIA , cóm lo gozó ? avatares de algo, vuestra obra,  grande.  ¿Qué decís de VOLTAIRE ? ¿Anticristo ?  ¿Uno más  de los que inundan el loco,  caótico mundo ?


Y yo
me acordaré de ti y de otro canto. 
                                                   (Fábula  )

José Ángel Valente Fragmentos.. final del poema

dissabte, 30 de gener del 2016

CAMINABAS  despacio.
Tu cuerpo fatigado aún arrastraba
la absoluta  ruina
de ti.




Te acariciaba tenuemente el sol
Tú ibas disolviéndote en su luz
Quedaban todavía algunos pasos.
¿Hacia dónde ?

                             Ni siquiera sabías


con certeza  cuántos podrías dar.

                                          ( La certeza )


José Ángel VALENTE , Fragmentos de un libro futuro
( poema de  la página següent al reproduit en l' anterior entrada, "TODO  parecía ahora" )



divendres, 29 de gener del 2016

LA PEDRA QUE FALTA...
La que veus  amb estries  té una i b/vella  història . Si connectes te la puc relatar, la conec  i et pot agradar  entre tu i jo  tot  un món  pedra  ens uneix
Podria estar aquí, ser una d' aquestes,
sobre la sonrosada visible  pell de la història , un  tatuatge
es podrien haver pintats els seus ...
dius  a la vista  tan efímer art  sobre tan eterna  bellesa
Mira  els forats, La dissecció practicada va   deixar  no cadavèric però si amb  l' espinada  en l' aire,  l' encara impressionant  arc triomfal,   permet veure  l' interior de l' arc romà . Un fet excepcional i una possibilitat  d' estudiar el reble imperial.
La utilitat,  com pedrera  , el saqueig  de carreus per reforçar la base i resistir les embestides dels imprevisibles aiguats, ha permès conservar les restes que veiem ,. Diem que no són les runes  de l' àngel benjaminià ni les que deixa  l´ exterminador passejant per aquesta part de la història,  el concepte aquí , també al BRENY, és pedrera,  o sigui destrucció, deconstrucció sistemàtica, planificada, utilització del ser piedra/pedra, un ser amb la qualitat  pedra ,  qualitat del ser no para para la  muerte sinó per al el gran reciclaje, gran encaje, una  funció priordial  de qualsevol pedra, o no pedra
Tota la història dels valors , de les idees estétiques,  i de la funció de l' art , etc. em cauen a sobre,
me sonrojan
només això ( ells van deixar estries, tatuatges i forats )

Entre tu i jo: 
.. si no la sirvo bien , ella se quiebra o me quiebra a mi  
MARTIN BUBER 


PODA





dijous, 28 de gener del 2016

CEICA
Para el niño enamorado de láminas y mapas 
el universo es igual que su hambre  ilimitada 
Ah, que grande es el mundo a la luz de la lámpara!
 ¡Y qué pequeño el mundo para los ojos de la memoria! (1)
EL VIAJE DE BAUDELAIRE, (  primera estrofa )
 La renuncia a la magia de la lejanía  es un momento decisivo en la lírica  de Baudelaire. Encontró su formulación soberana en la primera  estrofa de "El viaje"
WALTER BENJAMIN, Libro de los Pasajes  Ed de Rolf Tiedemann, p 339

LE VOYAGE BAUDELAIRE

(1)
Le Voyage

À Maxime du Camp
I
Pour l'enfant, amoureux de cartes et d'estampes,
L'univers est égal à son vaste appétit.
Ah! que le monde est grand à la clarté des lampes!
Aux yeux du souvenir que le monde est petit!

...


V

 Et puis, et puis encore?
LES FLEURS DU MAL  
 
 ...

El verdadero y decisivo carácter  de traidor a su clase  no lo debe  Baudelaire  a su integridad , que le impedía procurarse subvenciones del gobierno, sino a su incompatibilidad  con las costumbres del periodismo
 WALTER BENJAMIN, Libro de los Pasajes  Ed de Rolf Tiedemann, p 338
Las flores decoran cada uno de los pasos de este calvario ( el de la sexualidad masculina ) . Son las flores del mal 
 WALTER BENJAMIN, Libro de los Pasajes  Ed de Rolf Tiedemann, p 338

 Ambulator nascitur, non fit
 Thoreau, WALKING



Yo no queria escribir este libro
p15
La verdad saltó a la vista 
P 425
JAVIER CERCAS, EL IMPOSTOR
...

M' han acompanyat tots tres llibres uns mesos llargs. Han de tornar els tres a CASTELLBISBAL. Allà els tindràs tu també,
ara són 
 CONANGLE
és a dir, paraules,  el que ressona d' elles,  la imatge  potser   volgudament lligada  a un lloc   perquè no marxin al primer cop d' oblit

  ...
Qui em dicta les paraules quan et parlo ? 
 

M' habitava  sense que jo ho sabés

 i em posseeix com un amant tirànic

I sovint, al mirall, la veig a Ella
 MARIA-MERCÈ MARÇAL,  Contraban de llum


y, entregándose a investigar el sentido de las palabras dichas, no ve aquello que han querido decir
KANT , POR QUE NO ES INÚTIL UNA NUEVA CRÍTICA DE LA RAZÓN PURA ,Darrera frase , apunto dos arcs
...  exposición de los productos puros de la razón y, con ellos , la crítica  de la razón fuente común a todos; 
Què són el productes purs de la raó ? Em quedo amb la paraula CRÍTICA  de la raó,  Qui em pot donar raó, ? Què es allò que  EBERHARD no va entendre i que  KANT amb aquest llibret  dóna resposta.
...
... jamás se ha dicho todo...
MICHEL FOUCAULT,  LA ARQUEOLOGIA DEL SABER  

...
 
... long and vinding road 

Don´t leave me waitig here
Mc  CARTNEY

Cuesto abrigado  tanto mucho que can eat it carousel

SUN KING ( LENNON )  




 





PROU FUM
Diu la pancarta   sobre  un fantàstic mirador  de  PUIG REIG. Des d´ aqui,tant  al matí  al bus    com a la tarda en bici  comprovem que tenen raó.   Tot queda boirós  i el dia anticiclònic enfonsa més el conjunt industrial  de la contrada en l' invisible LLOBREGAT. Un  passatger diu al conductor  que no es tracta de fum el fum , que era  vapor. Que es queixen per queixar-se , que el diable quan no té res a fer con el rabo caza moscas.  No ho sé, no estic aquí   no conec els diables  de la proclama,    però les industries sota PUIG REIG hi són.  i semblen fumar el poble.  Les fondalades boiroses , són només d' aigua en estat gasós ? 
Què diria el passatger  a SALLENT  ? 

Tres pobles avall, el mateix sol irradiant tota la seva potent  lluminositat al BERGADÀ , aquí  apareix mig   ocult per  naturals  ennuvolades de bonic vapor. 
La gran fumarola de la factoria potàssica , arriba riu amunt  ? No seria gens estrany. Pobres ciutadans !  La contrada resulta summament interessant per políticament incorrecta, (sé què  dir la veritat )   des del punt de vista  urbanístic, paisatgistic,  de contaminició, d' acumulació de residus ,d'  accecibilitat, etc.
Tornaré per saber més i seguir la SÈQUIA especialment en aquest tram i visitar més detingudament el poble i l' entorn , conèixer més les traces que permeten  entreveure els forats invisibles de la història, i reflexionar sobre el significat del pensament líquid, (BAUMAN) Clar que  tenint en compte el ric substrat i les emissions
seria igualment necessària una reflexió sobre el pensament  gasós.,la vall del Llobregat dóna per això i molt més., el fum  oculta però  la història no es vaporitza.
Marc Vilarnau ( nascut a SALLENT )  i Jordi Planell  ( de MANRESA )  tenen un llibre que es fa de molt bon estimar:  LA VALL DEL LLOBREGAT, 18 rutes del Pirineu al mar, Ed Farell 2012 ) En la nº 8  ELS AIGUAMOLLS DEL PLA DEL BAGES, La Sèquia de Manresa  i la Corbatera,proposen

un caminada  en forma de vuit , per enllaçar  dos espais humits al cor de la plana bagenca, els aiguamolls  de la  Corbatera i un dels trams més bells i emblemàtics de la Sèquia   manresana.
Ho faré, no m' acabo de creure que la menció al lloc no sigui fruit de la passió o amor pel propi territori de naixement . Em mou  la curiositat per saber  com la Sèquia travessa  la zona, no només la part descrita en la ruta senyalada, també abans a partir de Balsareny.


 De lluny sembla un turó nevat
No  dubto  de  la bellesa  ni de les bones intencions  dels autors
 

dimecres, 27 de gener del 2016

EL MÉS ALT ?

No. És el segon  després del de...
No ho sembla. És el punt de mira. Des d' aquí  et cau  tot ell a sobre 
La distància , només una mica , permet de fer més justícia a la dimensió real
 No?
Grandiós,
La perspectiva dels anys  també  dóna la veritable dimensió d' allò que una vegada podien haver estat  petites coses.

dimarts, 26 de gener del 2016

EL LLOBREGAT  BLAU.
bé, avui   arrossega maragdes





i VIA VERDA
 de pont


 a pont
A partir d' aquí , DE SAL LLENO , melancòlicament  hivernal / HIEMAL, camí de Manresa 
he de consultar la GUIA a casa   per veure exactament com , perdut amb bici , arribo a l' aiguamoll , de la CORBATERA . Pregunto a una senyora per sortir del pas ,
" jo diria que van per aquí ",   i no sé què senyala .
" millor que pregunti a aquest senyor, ell segur que sap "
Em  dona indicacions  suficients, llargues  precises per continuar perdut: arribarà per sota per sobre, a l' altra banda, A LES CARAVANES, AL PIRULI DE MANRESA, pot anar per SANTPEDOR o per on vulgui arribar...
-  SANTPEDOR EL CONEC , la SÈQUIA
Pot anar si vol per canins,  LA SÈQUIA és un dels senders
etc, etc,
- Moltes gràcies 

Tinc una  estona de  sol  i mal serà que no pugui sortir  d' aquesta  descivilització  escampada  de restaurants, karts,
 noto  la presència d' un NO LLOC habitual , veig a l' altra banda de la  autovia el lletrero del LLEÓ, no  puc passar, ,  estic entre la immensitat  de la PUTASA", la zona de deconstrució post industrial, l' abandó agrícola només  vora riu,   la intensitat de l' abandó m' acompanya, entenc que el riu es vulgui estantir . Sembla mentida però veig aus.  Perdido en el pantanal , continuo amb la meva intuïció, cap  ESMÍGOL em dóna un mal cop de mà
 Es veritat passo per KARTS,LES  CARAVANES,  em passen dos ciclistes, bon senyal,  arribo al PIRULÍ però continuu perdut de MANRESA Segueixo una carretera de fàbriques,  , SANTPEDOR   només 2 km, abans però un indicador d' alta gamma per caminants em reclama
LA SÈQUIA , UNA EXPERIÈNCIA  total, sublim
la via,  on d' ARIADNA, posarà  fil Fi a l' AGULLA.   Això ja ho conec

i com si sortís del túnel del matí i de les ombres  apocalíptica de la tarda ,
entro en  la fantàstica claror  de l' estret camí medieval


Tot avall
no hi ha pèrdua,
be
per un moment el devoren


Sortida dedicada al PEPE, , que va haver de fer moltes vegades  el camí , per aquesta via  ( malauradament colgada  quasi tota ) per  carregar la potassa  o carbó de  trens descarrilats, esgarriats.








MANRISA



MANRESA


MANROSA










MAN RE S ANO

MAN RES SANA