PERE CALDERS
aquell que ens va fer enamorar d' ANTAVIANA per la llum de DAGOLL DAGOM
i de qui hem pres manta vegades la frase TOT S' APROFITA
ens porta fins la PRIMERA LÍNIA ( de guerra )
amb la crónica  nomenada UNITAT DE XOC
relat en primera persona de les seves experiencies  com soldat i tècnic   en la GUERRA INCIVIL 
ja vaig dir ( per escrit ) que prenia  el llbre que algú ha deixat a la parada d' intercanvi del MERCAT MUNICIPAL
els llocs nomenats ( PUERTO ESCANDÓN  i TEROL per començar )  desperten la curiositat
si CALDERS  sempre la desperta 
circulant  per llocs familiars
un alicient motivador  més per seguir-lo ( una vegada mes )
arribo al final
a pesar  de determinats detalls difícils d' empassar
i que fan caure sense remei l' ombra de la sospita
alguna cosa no cuadra  
en alguns dels 12 capítols faig más estada
(  la descripció dels nens en plena guerra a la PLAZA DEL TORICO  amb les joguines ...)
alguna cosa no cuadra i no cola
no 
la sospita acompanya tota la lectura 
les referències constants a la bicha  ideològica
machaconament massa evidents i reiterades
desperten  també quasi d' imediat  la necessitat de saber més
ni l' aclariment final QUARANTA- CINC ANYS DESPRÉS
ni la suportable llegeresa del gran RIBA ( NABÍ ?No, ese es CARNER  Riba és que va somniar a amb Orfeu a la porta oberta de l' Ombra  ) del Prefaci
fan sortir de dubtes  ( augmenten el mèrit per ser escrita i publicada en temps de guerra )  
( el libre és reeditat  el 1984  per Ed 62  el PREFACI DE CARLES RIBA ha d' ésser el que va acompanya l' edició del llibre durant la primera vegada 45 anys  abans )

i no paro de cercar fins arribar  aquí
a aquesta informació
UNITATS DE XOC  va ser

Una obra d' encàcrrec 

em surt un
sonor
merda!
per la qual va cobrar 600 ptes en dues parts
i amb l' especificitat de què i com havia d' escriure
 ...
detall de quin va ser la institució pagadora
i concrecions de l' estipulat
la trobaràs a CARME GREGORI SOLDEVILA
PERE CALDERS:  TÒPICS  I  SUBVERSIONS  DE LA TRADICIÓ FANTÀSTICA
 Publicacions Abadia de Montserrat 2006
tan de bo no hagués volgut arribar a saber
però tampoc hagués fet un comentari lluit
las bichas soltes
no gutan
reconec el valor de portar el lector  fins LA PRIMERA LÍNA de combat
i sé veure
sense saber
la satisfacció de la parte contratante
(  d' altra manera no hagués sortirt a la  llum   )
no es  el tipus de literatura que més es pugui apreciar
tampoc despreciar
depreciar segur ( el temps passa no en va )
i em plantejar de nou els paràmetres per valorar els autors i les seves obres
tot entrant en la dimensió(/factor nou)  de la gestació

no interesa tanto el contenido - mediatizado por las circunstancias
como lo que dice de verdad el autor
( lo dice de verdad ? )
y eso no se sabe sin haber hablado con él o con testimonios
( tampoco mola investigar más )
las historias  contadas por los míos
EL COJO GANGA de LA CONGELACIÓN DE TERUEL , el tio PACO  con guerra i la guerrilla i LAS REPRESENTACIONES TEATRALES EN EL FRENTE , LOS ENCUENTROS ... o las bombas de P
tienen más brillo  y verosimilitud que todas las ANTAVIANAS
y sin sombras de bichas

nadie parecía ver
a tan altas horas de la mañana
no siempre se sabe porqué se hacen  ciertas cosas
que no caiga la noche sobre el olvido
ni sobre el texto de CALDERS

sin bicha
mejor
( tu cuando te lo cuento dulcificas sin justificar la amargura 

pero claro
ya se sabe que
qui paga  mana
els lectores  de aquel tiempo llorarían
seguro
y sus  las lágrimas merecen respeto