A mi sempre m' ha agradat molt saber les coses que els passen a la gent...MERCÈ RODOREDA
JARDÍ VORA EL MAR
la teva mirada sovint indica on he de disparar
un comentari teu es més que suficient
per prendre pedretes de record al temps
aquesta vegada vaig ser jo va qui et va dir de registrar el ferrollat reixa tanca
bona experiència
al acostar-nos.-hi una mica a la barrera de cases davant l' impossible mar
tot i les barreres reals
la més aclaparadora la del so dels cotxes amplificacada al infinit per la pluja
impedint de distingir amb claredat la música de la llevantada que és la que realment volíem escoltar
vas notar tu també que una mena de respectuós silenci s' imposava entre el carrer i aquestes cases ?
silenci
sorpresos
preludi d' alguna cosa que havia d' esdevenir
de dins o de fora ?
( en la novela apareixen dos pintors un intenta pintar el mar de tota forma i manera amb cavallet i barreja de colors
el tracta com una model
un impossible
l' altre
una noia
pinta sense sortir de la seva habitació coses de dins seu
és la que té més èxit
guanya diners i exposa a NY
MIRÓ queda molt ben parodiat
tot ho explica un jardiner veritable artista del relat )
he pogut acabar el llibre en aquest dia tan curt
entre dos estacions astronòmiques
deixa un sabor...
a partir d' ara ja no pensaré ( per obra i gràcia aquesta vegada d' una autora de sempre) tant en els amos que les tenen ( cases modernistes o del que sigui ) o aquells que les van posseir en el passat com en les persones que les van construir
un jardí serà senyal inequívoc no del propietari sinó del jardiner que el fa possible
( una novela es una obra d' art en el jardí de la literatura i com aquesta des tanca )
a l' autora l' importa saber que els passa a les persones a totes
als senyorets
propietaris de les cases de la costa amb jardins vora mar
y a les persones que viuen a la gran ciutat i cultiven jardins i horts ofegats per immensos edificis
( em quedo amb una frase de MAX AUB qualificant a AZAÑA i a la REPÚBLICA de "señoritos" )
la novela va quedar quarta en no sé quin premi va ser feta entre 1959 i el 1966
manejo la uf! ena edició
un nen surt de la biblioteca manejant un llibre que acaba de demanar amb la seva mare
parlen
comenta content entusiasmat l' adquisició
anticipa
maneja el llibre
imagino l' experiència de descobriment del llibre com una cosa diferent de la joguina habitual però infinitament més juganera
fem una tasca molt maca a la biblioteca
el TIÓ i la olivera estan bé
integrats donat fe de la la nostra gràcia
rius de les idees
ocurrències
entre tots dos les teves i les meves
omplim ja fins l' abril
jo ja m' hi veig
la forma de diari de MAX AUB em reté
no és menys mestre que MERCÈ RODOREDA
contemporanis
jardins diferents
em fan meu els seus
intento colorejar la foto de les cases
millor dit intento que tingui la tonalitat de postal antiga
tot es possible avui dia
em semblava que seria més ajustat al color que em desprèn el relat
el llibre
si el veiessis
ja té aquell color daurat que tenen els llibres quan arriben a certa edat
i per dins en algunes pàgines una tènue emblanquinada el traspassa de dalt a baix fent esvaïdoses les lletres
fa pensar que alguna cosa semblant arriba a passar en el jardí del relat i al jardiner relator
estan arribant a la inevitable FENCE que posa el temps
el llibre es fa vell
el que porta dins
no
com s' entén ?
són bons autors parlen de coses importants
i ho fan de manera ( molts mèrits ) per acostar-se i fer que siguin dels meus
prenc el llibre del prestatge d' intercanvi
bona experiència
em diuen que allà posen els menys deteriorats que porta la gent
ara que l' he acabat
què puc fer ?
ja està
tinc una idea
no!
per què dius FENCE ?
no sé va aparèixer com de volada en un avís de perill
a vegades les paraules venen com les imatges dels somnis
sembla que no les entenguis d' entrada
però si les deixes anar saben posar-se en el millor lloc del jardí.
( passo el corrector
dios el catalán ! poca práctica a ver si se me desnivela ! )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada