Bé. tenim indicis clars de presencia humana. Les passes de gel que el vent no ha pogut arrencar, marquen el mateix camí.
De què parlen aquestes petjades ? De fred, de l' home de cor de gel que les ha deixades, el mateix que DESAHUCIA uns llogaters sense pietat, i els deixa al carrer perquè li deuen quatre quartos. Presència inhumana ... com el vent brutal que a cada pas quasi ens derrota.
Per veure bé CATALUNYA, deia VERDAGUER... a Sant Geroni , però millor un turó DE L' HOME, sembla menys Sant i gens animal, - EL MATAGALLS i la seva CREU de CATALUNYA , Vaja ! Quina creu ! Volia una patria ENCREUADAMENT DESHAUCIADA ? - queda lluny i proper des d' aquesta cota, no Ramon ?
Dolça Catalunya, DESNONADA del meu cor
depressiu batega,
de l atur es mor
El TURÓ, el punt més alt de la comarca, és una molt escarbada,i solcada TALAIA, Mirador d' un territori també molt escarbat.Mirador avui excepcionalment clar i salitari.
El blau és marí des de LLORET i BLANES fins a les conegudes TORRES DE SANT ADRIÀ ; és blau de plata al GARRAF, i daurat allà al BAIX PENEDÈS.
La visió de MALLORCA i les platges escenari de la derrota del GRAN somiador CAVALLER per part del racional disfressat CARRASCO, amb nom de gegant, queden en el somni sempre latent de la imaginació. El Montseny inmensament ric, l' alimenta. ROQUE GUINART ens acompanya ¿ Com és que dos somiadors amb medis diferents per canviar les coses es troben i cabalquen junts per Catalunya ?
El negre del verd ens queda davant o millor a sota, a l' altra banda del CORREDOR.. Ara entenem perfectament el nom de CORREDOR i el de MONTNEGRE. Es pot entendre que a SANT CELONI tinguin el cor dividit entre el SENY i el NEGRE.
A VILADRAU etapa final, la mussa dona pincellada definitiva al paisatge d' avui.
... el viatge no s' acava mai...El blanc de la neu no és de neu. Són unes boletes... com es diuen ?
Tot el MONSENY n' és ple. Les divinitats ahir van jugar de valent amb el seu porexpan celestial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada