PUJADA ALS RASOS I BAIXADA A SANT CUGAT DEL RACÓ
Ja pensaré demà, tal com va dir Escarlata, allò que el vent no s' endugué
....
ve aquí que fa molts anys vaig fer un reportatge fotogràfic pel meu compte amb la finalitat de exemplificar un determinat material didàctic que es deia EL CAMI DE CASA A L' ESCOLA . Fa trenta anys. El meterial fotogràfic encara anda por ahí., crec que es va utilitzar, si més no va servir per ser un element important en el conjunt de preocupació per tal d' oferir continguts a l' escola més proper a la realitat que hom podia viure . El carrer, la casa..., tot allò quotidià podia ser objecte de reflexió, anàlisi, crítica, i com no, si no agradava, objecte de transformació. El carrer era una conquesta a assolir , l' embelliment de les formes externes publiques, un assoliment que havia de millorat, aquí en la nostra pssible república, ha estat mig logrta fins ara... no aixií en determinades republiques on el sentiment públic no embla tenir un sosteniment tan ferm. Les idees que em guiaven segurament tenien més o menys suport amb les d' un HENRI LEFEBRE conegut pel DRET A LA CIUTAT que els amics més entesos i molt coherents per cert, havien recomanat , i que jo feia exten ala seva CRÍTICA DE LA VIDA QUOTIDIANA, gastat com un manual " de lliuta ideológia"evidentment no vaig tenir massa èxit, ara s' entén, ni formava part de cap estament organitzat , la crítica al sistema ha estat assumida ni de de manera suau per ningú, encara.
Certament la lectura de la realitat i evidentment de les imatges que li prenem, com les anteriors, no són "afàsiques" ni neutrals, al menys això crec
Fa gràcia aquest llibre, parlant d' ombres, podria ser que els mals pensaments mai moren, l' herba segada torna a crèixer, com les barbes del veí
No són les ombres que parlen sino les persones com en J del refugi. un veí de Navàs i el promotor del Concert tel.lúric a Sant Cugat del Racó.
1975a Hegel, Marx, Nietzsche, ou le royaume des ombres, Paris: Tournai, Casterman. Collection Synthèses contemporaines. ISBN 2-203-23109-2
HENRI LEFEBRE conegut pel DRET A LA CIUTAT que els amics més entesos i molt coherents per cert, havien recomanat , i que jo feia exten ala seva CRÍTICA DE LA VIDA QUOTIDIANA, g
ResponElimina