dilluns, 16 de març del 2015

M' agragda aquella patria que nomena ARTURO PEREZ REVERTE en l' entrevista que li van fer   pel programa  de la SEXTA ...  en SÁBADO noche. M' agrada perquè obre nous escenaris
Paso comptes d' aquest i altres  aspectes   que  han en mi  volgut colar
El dia obre un teló, el de l' inevitable  oblit,  amb la sensació  desagradable  que la llum clara  inevitablement esborrará  l' espectacular, irreproduïble escenari del somi, que just s'acaba  de representar.No tindré prou, paraules i quan les tingui totes, aquelles imatges seran ja" tot un" altra cosa
Sóc home bo, en el concepte de  REVERTE, el problema que ho  sóc en les representacions, que se´m munten en somnis.  amb  escenografies i coreografies,  com avui,  espectaculars. Era bo el muntatge, i el meu patiment pel funcionament indica que no era un  simple espectador , hi havia responsabilitat en què aquella representació ara impossible de reproduir, anés com calia, pel camí de sorprendre totalment a l' espectador, l' ai!  del moment àlgid per no saber la continuItat  i per no saber si tot s' esgarriava en aquell instant de llum ascendent , donava continuitat al OHHH, d' amiració, tranqul·litzador perquè la funció podia acabar no bé , molt bé i complaent,; l' èxtasi final,  podia ser realitat.  Lluminosos grans d' arròs  ascendien a la paella  fent-se, preparada i a punt de tirar l' arròs,   dalt de tot, la córrua  córrua  ascendia pels diferents solcs. Arribaven  i... oH miracle de la imaginació, moment àlgid... llumn a pagades... ronaven a baixar  per farcir els plats dels convidats . En fi una meravella. De somni i només d somni.
Nous escenaris  escenaris quan el del tros  es tanca.
Oblido el que volia dir de la lectura de la Biografia de Santa teresa. segurament ha qyedat en els pamagada en aquells plexs de fscor
, però era bonic, com una idea  a rescatar ... a sortirà

Reverte  diu tot el que cal sobre el procés de creació, sobre la història, sobre el present
El punt de ficció  no em convenç. No m' omple  el ficcionament de la història, prfereixo la historiografia mateixa,  ( de FONTANA,  de NADAL )
Potser per aquest motiu em plau un munt  la biografia de Santa Teresa.  M' informa més de la història,  i mira que  el llibre podia ser fàcilment transformat en fició ,  novela, però no. les dades de les cartes i altres objectives fonts, retenen el relat " en paquí  i no pallá"
El subtítol,  biografia d' una escriptora
ès indicador  de la pretensió de l' autora per parar atenció  més   en  l' escriptora, que en  la Santa,  al contrari  de   l' edició de LES MORADES on els comentaris  semblen cegar altres camins que no siguen els de la lectua  beatífica. 
Santa escriptora ?
Des de la radio m' arriba  la veu del gran FERNANDO FERNAN GOMEZ  clavant la diferència entre envidia i desprecio. El que ahir va dir Reverte és un tópic dels mals que desperta tot creador o persona d' èxit. I des de MELANIE KLEIN8 ENVIDIA Y GRATITUD )   em queda clar què és cosa universal de procés inevitable  de creixement  psicològic.

Lamento las perdidas, pero mi patria es más àmplia , no es que me pase  como el otro dia la frontera, es que ja estoy ido.
Feia temps que et veia, i em semblaves petita. Trasplantat  més que  emigrant , l' empelt no ha funcionat
però jo no necessito limitacions, em conformo amb les que ja tinc. Els somnis tenen sempre  un despertar.
 A veure si puc llegir un llibre com el nou de Reverte...
 
(Escrit diumenge, publicat avui, el dia que presenten el llibre  i hi ha cua per assitir a l' acte )

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada