dilluns, 2 de març del 2015

DON  FRANCISCO  GARCIA PAVON  DE LA MANCHA
Salutació virtual. Además porque tiene   una BICICLETA de cojones
Malgrat no hagi estat realment a TOMELLOSO en el recent passatge a ANDALUCIA ( 13- 15 F 2015)  com els espais escrits són virtuals, la visita a través del seu autor més representatiu la faig aquí. Com una espurna que esclata encara  avui de resultes del  viatge ja realitzat  salta  lluent GARCIA PAVÓN.  Un espai inerior com LA MANCHA, tan peculair i extens no pot   ser abastat fàcilment, la seva il·limitació, pot ser embogidora ? El Cervantes en el seu  Quixot  la va fer seva,
Francisco Garcia Pavón, segurament poruc  i conscient del mal que pot generar la infinitud , circunscriu  PLINIO només al seu poble, i el fa universal.
És fàcil oblidar GARCIA PAVON, no disposa de Molins enlairats als turons (3) Afortunadament en els seus escrits apareix  una BICICLETA,
una cabal descripció del territori
una superba descripció del mar i de les onades
i un emocionant relat, LA TRISTÍSIMA HISTORIA DE LOS EVACUADOS DE BUJALANCE , relat que fa oblidar les mancances , "oblits" en la història recent de poblacions com   ALMAGRO o altres.

EL CARNAVAL és un relat que  trobo oportunament,  penjat a la xarxa.
Ara, ja  en temps de quaresma , havent vist  com es prepara una determinada  Espnya profunda per   un, molt seu, segon gran carnaval , el paràgraf  següent del seu relat és  més que oportú:    


El pueblo quedó como sordo y opaco. Las predicaciones de Cuaresma empezaron con
toda intensidad y los más asiduos a la iglesia, un poco empequeñecidos durante la semana anterior, se pusieron al ataque. Por el peso y la influencia de este cambio de banda, todo el mundo parecía un poco arrepentido del carnaval. Aquel año los predicadores tomaron por bandera de escándalo del pasado «paganismo», la muerte de la pobre Antonia, «esa santa criada de la virtuosa doña Carmen». Su muerte se achacaba a los «desafueros báquicos de  la fiesta demoníaca» y no a una intención intemporal y premeditada. Pero lo cierto fue que el breve cadáver de la Antonia, durante unos días, cubría todo el pueblo como un elegante acusatorio. A Plinio le desazonaba esta situación, pues si bien el criminal que todos señalaban era el inaprensible «carnaval», sujeto muy difícil de reducir a las cárceles municipales, el crimen quedaba al desnudo. Y mucha gente, como siempre, esperaba que él fuese capaz de atrapar al criminal, aunque para ello fuera preciso volver a vestir al pueblo de máscara y poner las cosas y personas en la misma situación y lugar que estaban a la caída de la tarde del último domingo
No hem parat a TOMELLOSO però  aquesta imatge  és per recordar:

Al amor del mediodía el sol caldeaba un poco más. Desde lejos el pueblo se veía como
una cinta blanca, coronado de la torre negruzca de la iglesia y de las altas chimeneas de
las fábricas de alcohol, que desliaban unos humos densos y grisantones
Poques referències al paisatge , la trama, en un relat,  de crims a resoldre, impera.  Fins i tot  quan  PAVON PINTA com aquí  la torre de l' església,  envolta la cinta blanca de HUMOS DENSOS Y GRISACEOS, recorda que estem en territori de novela negra.
No obstant , sense deixar el color predominant , Pavon pren d' altres,   inevitables  al  febrer:


El campo estaba totalmente vestido de invierno. Las viñas asomaban como cabezas

casi negras y en las tierras rojizas y pardas apuntaban verdosos los cereales. La llanura

completamente callada yacía bajo un cielo límpido y delgado.

Sobre la carretera se dibujaba la sombra del «Ford» de don Lotario como un tinglado
altísimo y un poco en tenguerengues
No havia sentit mai la paraula TENGUERENGUES, . Me la quedo  de record (1)

Com  em quedo la descripció  de les ones. L' autor fa parlar dos personatges un  diu a l' altre que quan les coses vagin bé podran anar al mar a la platja d'  Alicante. Coneix el mar i l' altre encuriosit per tal cosa insisteix perquè  li expliqui com és.La comparació    és obvia per dues persones de la MANCHA,un tópic
... te advierto  -  li diu -  es com estas llanuras de por acá, mas que en azul.
Evidente querido PLINIO.
El mar  sempre  impacta,però  la primera vegada és sempre especial i l' associació amb alguna cosa semblant no és difícil de trobar per personatges de terres immensament planes  Cervantes al Quixot ,  no podia ser d' altra manera, asocia camb  allò  que els  seus personatges   coneixen: 
Vieron el mar , hasta entonces dellos no visto;  parecioles espaciosísimo y largo, harto más que las lagunas de Ruidera , que en la mancha habían visto. (Quijote Segunda parte cap LXI)
Sigue Pavon. I les ones ?
 ... eso si que es difícil de explicar, Manuel. No hay nada que se le parezca... viene  con mucha fuerza , como para comerse el mundo ... Y luego nada, se vuelven como cansadas , rotas,  echando  espuma de rabia.

Me rindo, Señor DON FRANCISCO !

La BICICLETA del   CHIRIMOYA,(2)  igual que la mia, a sus pies para siempre.   


(1)  En una terra tan plana i aparentment tan estabilitzada sembla impossible  que passi el que va passar un dia,  precissament de febrer: un temblor de 5.i algo,  amb epicentre a  OSSA DE MONTIEL Ja es coneix com EL TERREMOTO DE LA MANCHA.  Res en la terra  és pot donar per segur i estable... ni en aquesta Segur que TOMELLOSO encara està  esgarrifat.
(2), El aparente tontarra del  relato del CHARCO DE SANGRE  que circula  amb la seva BICICLETA   a les dotze de la nit  regularment  cada dia, és un personatge clau, per resoldre el crim que s' esdevé   en  la trama del relat. El farol de la bicicleta es  utilitzat, , en la foscor per identificar uns pobres  dorments innocents gitanos passavolants a un descampat  del poble , o algo asi Insisto SR DON FRANCISCO, , mi total admiración. Una bicicleta en una  novela de este génera   no podia ser incluida de manera más genial. Don Quijote con usted y para mi , circulan también en BICICLETA por la llanura.
(3)  Desconec si ja el te. Jo li posaria. I perquè no a PLINIO ?  Conec molins batejats amb noms propis com  el  de SANSON CARRASCO, per exemple i   ja esmentat. De tota manera i sense entrar en territori de ficcció,  l' institut de Tomelloso porta el seu nom, record molt més   important per algú que per un temps va exercir de  mestre.     

Finalment  la copla de final de la TRITÍSSIMA HISTORIA... aquello también fue un terremoto , sus  réplicas no dejaran nunca de cesar,  verdad Don Quijote ?

NO ME DESPRECIES POR POBRE 
CUATRO CASAS TENGO  
LA CÁRCEL Y EL HOSPITAL 
LA IGLESIA Y EL CEMENTERIO
 El relat  sencer, veritablement trist,  l'  escolto en un reportatge  del programa ESTA ES MI TIERRA, dedicat a GARCIA PAVÓN, està  penjat a la xarxa. És del 1983. Eren altres temps televisius ?


 ,





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada