LUIS ÁLVAREZ LENCERO
M' agrada començar març amb un important poeta d' EXTREMA I DURA , EXTREMLY GOOD & HARD
Per saber una mica d' ell, a banda del coneixement que dóna la seva escultura,  del carrer de la ciutat  Mérida, una carta de  GLORIA FUERTES  de l' abril del 1954,un important any -  permet una molt bona aproximació al personatge, a la seva obra i a l' època.  Glòria tendrament és retrata també:   

Luis Álvarez Lencero

Badajoz

"Amigo Luis: 

 Recibí tu "carta" fecha "El surco de la sangre", por la que me entero que estás bien de salud y de rebeldía. 

 Haces bien en ser bueno y síguete cuidando hijo que con estos cambios bruscos de ideas mueren muchos hombres. 

Tu carta "El surco"... es muy bella; empieza bien y termina mejor. !Que estupendo lo que me dices de ese amigo tuyo labriego que era: "Capitán de los trigos y las tórtolas 

y que olía a Dios como el romero"  (!quién fuera él!). 

Y la "Estatua rebelde" qué profunda. Y esa "Evasión", cosa buena para rezarla en estos días de "recuerdo santo". 

Por aquí también llueve y hace Poesía.

Te agradezco la dedicatoria y te felicito por lo que sabes.

Abrígate hijo mío y no ofendas nunca a tu manada.

Sentirás un abrazo de

Gloria Fuertes (Rubricado)

Luis ÁLVAREZ   poeta també  en ferro  ha aconseguit que  la seva escultura  parli des del seu pedestal.  No  passa desapercebuda. És més,  escandalosament crida el que és. Per més anys que tingui i estigui batejada segons les circumstàncues concretes de l' época - VIETNAM-  és rigorosament actual. És a dir, lletja.  És més,  val per tota època i guerra., en aquesta ciutat i en qualsevol. 

Fa oblidar que som en terra de conqueridors,   i en una ciutat feta fa dos mil anys  per descans d' aquells que van quedar vius de les guerres del CESAR. Bé això diuen les cróniques, segurament els interesos d' altre tipus van jugar fort...
Les fites  commemoratives i els espais de memòria  poden ser institucionalment assèptics, aquest no. ës brutal.
Tant com la brutalitat   de la repressió  guerrera,   per exemple al proper   BADAJOZ...
El COR DE LES TENEBRES treu el cap, literalment. 

El viatge ha estat ric per comprovar com l' artista en  diferents èpoque es compromet amb la  la seves obra en allò que els ha tocat de viure. EL GRECO, GOYA, exemples paradigmàtics  històrics i coneguts, Luis Alvarez, en la seva terra i JESÚS artista escultor en l' actual CORBERA D' EBRE, tots ells han  expressat malgrat que    els temps mai els  han estat fàcils., ni ara ni abans.

M' agrada   conéixer els poetes, però crec   més important conèixer com la  seva terra els recorda i els honora. Crec que per aquestes terres , LUIS ÁLVAREZ , pot ser algú important. Si més no forma part d' una  època  ( 1923-1983) que va ser important per a tots. 
La xarxa permet tenir a l' abast    prou informació i com sempre cal  el contrast.  Quan passi per EXTREMADURA  segur que compensaré el buit 
El seu poema LA GUERRA  posa també paraules de ferro a l' escultura descoberta:


LA GUERRA

La guerra siempre es mala y nauseabunda,
cáncer que no se extirpa, Juan querido,
hiena que muerde y deja corrompido
al hombre, y con el alma moribunda.
Se arrastra como víbora errabunda
en forma de fusil enloquecido,
y mata y mata y mata a lo nacido.
De luto y de dolor todo lo inunda.
Aquí este pobre hueso. Allí esa mano
solitaria y dormida entre la grama.
Humean los cadáveres despiertos.
Caín machaca el cráneo de su hermano
con su bota de pus que hiede y brama,
y desfila triunfal ante los muertos.


( Anoto que és del seu llibre JUAN PUEBLO )
Mucho por saber, mucho per ver...  buscaré.

En la escultura la calavera   atravesada por una punta de bayoneta,  podria ser una espada de torero ?   Uf! EXTREMA Y DURA !