ALLE FARBEN  IN MY BIKE MIND
El consumidor de ficció consumit

El Punt Avui
Sovint, els fils de la memòria s’afluixen i enduts pel frenesí quotidià perdem el sentit de la continuïtat, de la memòria històrica. Amb massa freqüència mirar enrere és considerat un exercici superflu, una pèrdua de temps. I amb tot, refer el teixit de la memòria, trobar les arrels de les coses, establir una relació clara entre les causes i els efectes, recuperar el sentit de la història és essencial per encarar els reptes del present i del futur.
No es tracta de practicar un exercici de contemplació nostàlgica. Impregnats del caràcter efímer de la vida passem per alt moltes coses i desaprofitem el bagatge que ens proporciona la història per teixir un panorama ric i divers de la nostra peripècia col·lectiva.
Aquests pensaments m’han vingut al cap mentre repassava el llibre publicat per l’Associació Cultural Castell de Peralada, Damià Mateu i Bisa. Empresari, promotor i col·leccionista (2014), editat amb motiu d
- See more at: http://joaquimnadal.cat/damia-mateu-i-bisa-1864-1935/?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+JoaquimNadal+%28JOAQUIM+NADAL%29#sthash.DziErrq9.dpuf

De la  realitat  consumible m' arriben avui  dos interessants tasts
El primer de JOAQUIM  NADAL, del qual m' arriba tot el que publica.
Apunto les seves paraules  , pensaments que li han vingut al cap per parlar  d' un llibre . La xarxa m' ho permet,  i a ell el suposo acceptador de la pretesa divulgació, i més en aquests temps.

El Punt Avui

Sovint, els fils de la memòria s’afluixen i enduts pel frenesí quotidià perdem el sentit de la continuïtat, de la memòria històrica. Amb massa freqüència mirar enrere és considerat un exercici superflu, una pèrdua de temps. I amb tot, refer el teixit de la memòria, trobar les arrels de les coses, establir una relació clara entre les causes i els efectes, recuperar el sentit de la història és essencial per encarar els reptes del present i del futur.

No es tracta de practicar un exercici de contemplació nostàlgica. Impregnats del caràcter efímer de la vida passem per alt moltes coses i desaprofitem el bagatge que ens proporciona la història per teixir un panorama ric i divers de la nostra peripècia col·lectiva.

Aquests pensaments m’han vingut al cap mentre repassava el llibre publicat per l’Associació Cultural Castell de Peralada, Damià Mateu i Bisa. Empresari, promotor i col·leccionista (2014), editat amb motiu d...

 De moment no m' nteressa tant el llibre, com les  paraules del Sr Nadal,  evidentment no ès un consumible qualsevol,   l' incorporo per sempre aquí  pels conceptes que aplega ,  per la manera d' explicar i perquè tot i estar ajustades  de manera pertinent a un fet històric, es poden generalitzar a altres situacions:  la riquesa sempre és convertible,   a més de llaminera. 
L' altra  consumible, igualment  descaradament  divulgatiu, m' arriba   a través de la TV,  RAC 105 videos musical: Em crida l' atenció un senyor en bicicleta  circulants idealment per paisatges plens  a vessar de coloraines, coloraines i més coloraines i vinga pedalar coloraines  estil cinema indi. fa dies que  veig, que  hi ha força anuncis dels quals la BICICLETA els  creadors fan que formi part.

Captiva aquesta  bici, pedalant  des de la lele  per sobre de les coses de casa. Si és així com pretenen els productors colocar el seu producte, en el meu cas,  felicitats. Aquí el teniu.
Compta ! També tinc a disposició l' article del Sr Nadal. I si pel QUIXOT és una paraula,  ALBOGUES, que mou la memòria i per l' exalcalde de Girona i exconsellar del territori,   i sempre historiador, enfila ella seva, memòria i pensaments,  un llibre com explica, per mi és una paraula:  FARBEN.
Què caray  vol dir ,.
Fàcil,   forma part del  nom artistic del cantant ALLE FARBEN.  Alemany,  com la paraula.
Veint el vídeo, tinc temps de pensar. I no és  que sigui massa de pensar  pero imagino la història  que  se m vol representar. La cançó es diu SHE MOVES . La bici segurament, però seria IT, i clar és ella , és ella la que es mou,  va  pedalant pedalant... i el conte fàcilment  està acabat:  es troba amb la noia, indi,   la puja   llavors va pedalant en sentit contrari, i la història  s' ha acabat, i passa un altre video,  i una altra consumició sisplau... No !
Abans es mouen els fils de la meva propia memòria
FARBEN, com aquella paraula de la capsa  colors  bons , de secció exagonal  millors que els cilídrics ALPINO , més baratets i de fusta menys consistent Era un  producte germànic, per favor !

Però,  es clar la memòria  reposada  acostuma a ser   aliada  de a   l' associació lliure, que s' esdevé que mai mai és lliure, asocia IG FARBEN. I aquí el color,   ja no són tots , és el més negre de la història. 
Mi història i mi  gozo en un pozo ?  No Consumida,
Bé una forma de consumir productes,imatges  aplico el consell de l' escrit al Punt
El consum de ficció  selectiu . No tot val ni em cola. Pobre cantant, berlinès quina culpa té de les meves assiciacions, però es clar l' art  de consum t´tantes mirades, boques com persones
i allò on algúposar colors , algú altre pot assciar-los ala industria dels  colorants insdustrials  i a fábricas de  mosrtífers  productes.
Inucents colors, ja em semblava massa innocent el videoo , massa planera la história . Evident.