LA MOLINA LA TOUR DE QUEROL
No hi ha fronteres
 Il y a la frontière.  ( Ahí està )

Avui la VACHE QUE RIE ho fa de va lenta
La Cerdanya  sempre és una depressió i avui intento creuar-la: dos  punts  de sutura:  els   del títol .
Pilar PRIM  acompanya en el viatge , per la llargada, interminable malgrat el darrer tram des de Ripoll el faci en tren Acompnya   Ruíz Zafon, però aviat me n' oblido  del vent que fa la seva ombra del' ombra   i l' itinerari  marcat   a la gran  metrópoli  quedarà un cop més  per un altre dia.
Els republicans tavessant fronteres,   i l' ombra de  Verdaquer, aquesta vegada cantant missa en terra ja francesa  tenen més força  de companyia  rememorativa, i poden poden farcir un ric paisatge interior tan ric com l' exterior.
Entenc com  el Puigmal pot inspirar JOAQUIM NADAL ...
Moltes companuies de lletres , però a l' estació , que volen reconvertir en hotel, algú  de veritat em reconeix
Un jove entra esverat i pregunta pel tren a la única persona que omplia en aquell moment  la immensitat del buit  del gran vestívol, vestit de moment de retallades i remodelacions ;  les veus de la cantina   entafonades al fons ,com en una cova , no compten... en aquell moment sóc el més expert per respondre la qüestió sobre el tren que acabem de perdre.  re,  ni per cinc minuts.
- A tu et conec, em diu...
( qui m' ha de conèixer  en aquest   si estic com en l'  extrem del meu món ? )
Li explico que el tren acava de sortir  i que el proper sortirà  a les cinc i vint, ( tinc tota la informació no literària, objectiva que cal )
- La teva cara em sona -  , insisteix
I jo vinga amb informació  de l' objectiva , i ell m' ofereix el seu cotxe , però la bici ens fa desistir ...

Al final, quan la solitud ha creat prou  familiaritat,  crec augmentada per la meva superficial capa de critisisme sobre la situació,
-Volen que no comptem amb el tren, ens volen fer anar amb cotxe...( sona bé la proclama  de mitinero  però ja ni jo mateix l' escolto, el buit no s' ompla  d' evidències, ni de cursileries, aquestes les deixo córrer ) 

Destriem totes les possibilitats de possible coneixença. Cap de les meves informacions  habituals dona resultat.  Quan ens preguntem d' on som, salta la chispa !

- No sóc d' aquí - diu-  hi estic vivint però sóc de SANT BOI.
Ostras ! Que`ha dit ! SANT BOI
Em dona detalls  i corrobora aquells que li dic. Ha passat més de  deu anys...
Si,  m' ha reconegut.

...
Pel proper tren falten exactament   tres   hores i trenta cinc minuts !  
Quizá quisiste decir EXACTAMENTE.
Dóno per perdut asistir  a la proposta d'  ESPAIS ESCRITS per avui.  El transfer fins Ripoll, amb trens cada hora,  em pot costar entre 70 i 80 euros, a voluntat del comptakilómetres  i del taxista que m' informa.
La Cerdanya m' ha fet perdre una oportunitat
I em pregunto com serà això de travessar fronteres.
I, efectivament,  per intuició i preguntant arribo fins  aquí

En aquest territori  fins i tot aquells amb cara francesa  a la banda espanyola  i per suposat els de l' altra banda amb cara de fills d' emigrants, tothom sap entendre i sovint parlar, català, espanyol i francés. A mi em surten fins i tot paraules en anglés, de tan estranger que em trobo.
Bon SOIR , em surt de dir a la velleta que passeja pels voltants d' ENVEITG quan ella em diu encara BON JOUR, però penso que per mi és  tard, no ?
A la valuosa informació  que em dona la noia de LA MERIE de la TOUR  sobre on collons és  l' estació de tren  i un bar per prendre un café "o lé " contesto amb línia directa a l' ànima:
THANK YOU VERY MOUCH

Quizás quisiste decir: THANK YOU VERY MUCH.

Eso. 

 Con la falta se vive, 

con la falta voy 

allí donde mis dos ruedas me llevan,

 si no se  me sale la cadena.

En la internacional estació perdida y por fin encontrada, no fue fàcil en otros tiempos crear estaciones y fronteras sin murallas  de verdad o castillos , aquesta de la Cerdanya és la frontera menys evident d' aparences  de i tòpics de frontera , però més real de signes i realitats entre un país i l' altre  Infinits  detalls, grans i petits, La cura en el paisatge, el detall de color en les cases. La vache riu, som en un altre país i voaltres  que us... 

El nord enllà começa aquí. no m ' ho puc creure però ésaixí, les pastes no tenen tant  de  substància  llardosa i si més gusts , vés a saber  que hi posen, ! El café amb llet cau diví   amb  una de poma .

I com ja m' he perdut. Torno.

On era ? 

A l ' altra banda 

Per anar no trobo ningú que aturi la  meva intenció transfronterera. El retorn en tren m' estalvia de ser vist pels mosso de la es quadra, interceptant camins i a carretera veinal. Una  frontera massa fàcil. Com s' ho feien abans  ?

Poso la cadena  sortida  en el vaivé de les tomas  del  reportatge  ja al  tren. M' enbruto les mans però tinc maneres de fer-les netes; també ajuden  els WC  a l' abast i deixats a punt un cop més  pel llarg  viatge de retorn per les senyores de la neteja, úniques habitants ,  en aquella hora (  també són les úniques en els francesos)  en un comboy de rodalies, aclaparadorament solitari en una esplanada immensa  abocada a  la plana depressió  i sense deixar de mirar el  facinant  muntanyam inici de la patria veina.

Com és que trigues tan avui. No veus que el teu bon dia  és el senyal del meu descans ?

Amb aigua  suficient  i i tot el paper del món al wáter, começa el retorn .  De la blancor  i lluminosita encegadora, impossible de captar,  passo a la filtrada   del Ripollés, de la de Vic no me n' entero i a l  i BCN, negra nit.  

...

No sembla que hi hagi frontera No la veus ni quasi  en el mapa. . Un cop estant allà , com la primera vegada baixant de GUILS,  hi és , allò psicòlogic també es fa present.

...

Una vegada més el que no es pot dir , no es diu i en els terrors nocturn pasan comptes.

...

FOTOS

No sabia que encara hi hagués a banda i banda algun pam de net.

 

Àvila ? No però l' encotre amb la SANTA és inevitable. També aquí és CAMI DE SANT JAUME