ENYOR D' AQUELLA VALL

Pas entre tu i jo   o si ho vols entre Mi i Tu
No és un punt negre , defecte del retrat,ets tu libant solcant en la profunditat de cada  flor 

VEJAMEN

Sona estranya aquesta paraula. La trasplanto aquí de l' edició  de les OBRAS COMPLETAS de Santa Teresa de Jesús de la BAC ja mencionat en parlar de la biblioteca d' ESPARREGUERA. Obra que ha passat censura eclesiàstica segons  es fa constar.
És un "mote". S' ha aplicat a  uns escrits de TERESA de JESÚS, en realitat formen una carta  escrita en Toledo el gener del 1577 dirigida  a diferents persones de la ciutat d' Àvila  que es van  trobar per comentar  junts uns dies abans  aquestes paraules d' ella

Búscate en Mi

Aquesta manera  de treball  sobre un text   en base a l' intercanvi i interacció, el diàleg, lavincula amb formes de treball en altres èpoques i sistemes. 
No passa d' amagat. Figura en un lloc destacat de la publicació en qüestió:  al final. És  el darrer apartat. Podria  ser-hi com un indicador d' un inici ?  Com una il·lustració d' un   principi  metodològic  a seguir  ? Una invitació ?
Amén

... una carretera que no agafaven els turistes, però que els viatgers  descobrien sense esforç

(Ernest Hemingway , TRUE AT FIRST LIGHT ( traduit per Armand Caraben com A PUNTA DE DIA, ECSA,1999, centenari del seu naixement)

Reservo  per  SEGOVIA  l' acompanyament  al complet   de les lluminoses  paraules de   HEMINGWAY    rescatades pel seu fill,  Aquelles paraules són un record  ,un flaix, del seu anterior pas per aquestes terres,   en el descans d' un safari  per les sabanes africanes, tot contemplant unes cigonyes,.  TRUE  o fals , en el context de planures i altiplans poques coses poden fer oblidar el sentiment de solitud ,

   
En el pas des de la serralada  per arribar  a Àvila per unes carreteres molt poc transitades , ens deixem acompanyar per un arc de SANT, el de Sant Martí  que no deixar d' esvair-se  fins que la  l gran muralla de la ciutat deixar de ser una imatge virtual, només encapsulada en el propi  castell interior.
Sí,  existeix.

 Realment és una ciutat  encerclada. Serà de veritat ? Caldrà constatar, tocar, comprovar amb els propis ulls, dimensionar per ubicar en
L' arc també  és  aquí;

La muralla podria ser també recurs  espectral de la imaginació ?
Per això la primera activitat sisplau per força ha de ser  sortir de dubtes i recórrer el seu perímetre encara que sigui en bicicleta en una primera ràpida " incursión"

 Estando hoy  suplicando a nuestro Señor hablase por mi - porque yo no atinaba  a cosa que decir ni como comenzar  a cumplir esta obediencia - se me ofreció lo que ahora diré  para comenzar con algún fundamento, que és considerar nuestra alma como un castillo...

Santa Teresa , Primera morada  OC. p 472,

La muralla, com tota l´obra de LA SANTA, té punts per on l' accés és possible.
Un VEJAMEN seria, segons  nota de l' edició BAC ,

 "el discurso festivo o satírico  en que en los certámenes  y juegos literarios  se hacen cargos a los poetas o concursantes  de los defectos  cometidos en sus trabajos" 
OC. p1431

( Que bueno seria disponer para esto mio de alguien asín, por eso VEJAMEN suena a síntesis de "vejar· ver, revisar, i examinar... )
Empezar por este  final no supone la trampa de leer el final para ver como acaba la intriga de una novela demasiado larga. 
Escribe la Santa en la contesta a  Juan de la Cruz : 

Harto buena doctrina dice en su respuesta  para quien quisiere hacer los ejercicios  que hacen en la Compañia de Jesús; mas no para nuestro propósito. Caro costaria si no pudiésemos buscar a Dios sino cuando estuviésemos muertos al mundo. No estava la Magdalena, ni la Samaritana, ni la Cananea, cuando le hallaron
...
Dios me libre de gente  tan espiritual  que todo lo quieen  hacer contemplación  perfecta , dé do diere. Con todo los agradecemos el havernos tan bien dado a entender lo que no preguntamos. Por eso es bien hablar  siempre de Dios , que de donde no pensamos nos viene el provecho  OC p 1432.33

En la contestació al seu germà  li agraix el que  diu en forma de copla i diu:

 que ha dicho mas que entiende 

i també

Quien alcanzare esa merced de tener el alma unida consigo , no le dirá que la busque , pues ya la posee

La cerca, l' escriptura  com instrument, abocada  cap a l' interior. Búscate en mi,  sigui imatge sigui  paraula

Socràtico platònica  Santa Teresa ? Como és  ÀVILA ? Poco importa ya. El sentit d' iniciar aquesta entrada amb tal imatge, troba sentit: La intuició porta a pensar que  quan viatgem alguna cosa més que la imatge externa guia. Ni  para rezar no hace falta ni mover los labios o recitar  pensandao en otra cosa, la oració, como no ? ha de ser interior, mental, . Ho dic bé amb les meves paraules  ? 

Antes que pase adelante  os quiero decir que consideréis  què serà ver este castillo  , tan resplandeciente y hermoso , esta perla oriental, este árbol de vida...

Morada 1, cap 2, OC 475
La cerca, leiv motiv sobre la  loca de la casa,  no  té massa sentit, a banda que encara no he trobat l' expressió tal qual-   quan  és la pròpia Teresa que de "loca" es qualifica i més quan  considera allò que ella diu "melancolia" I de MELANCOLIA NOTABLE ( OC p531)es mal pitjor que estar en bogeria. És fàcil pensar en depressió tal qual es diagnostica avui dia. Els mals d' antaño tenien noms. hi ha una enumeració notable en les obra teresiana, per simptomatologies que podria ser d' ara.  ( Val la pena seguir  el INDICE DE TEMAS, de la BAC esmentada,   i en concret les paraules IMAGINACIÓN  i   MELANCOLIA i altres, No deixa de ser un circuit, una PR si es vol , no per "petit"  menys intens o poc profitós. si que és un itinerari   diferent que permet fer troballes prou interessants - com al tu i al mi ens agrada de trobar en caminar,- sense prerdre de vista  que la presència del sol  teològic diví pot encegar un recorregut si es pretén  massa abastador.  I que pot arribar a  ser  esgotador.
Per diferenciar i lliutar  contra les possibles acusacions d' endemoniment, o de bogeria, o pitjor d ' heretge (luterana i altres,)   l' origen de sang  (   de no cristiana vella )  etc, la pobre va fer allò que va saber, l' escriptura va ser el seu remei ? Como fuente recomedadada de "sosiego " seguro, ( OC p 619 )   Molt interessant són LOS LOCUTORIOS: en les imatges dels convents es veuen tètrics reixat ailladors, però per ells podia circular la paraula  en sessions establertes i amb citacions. La conversadora Teresa no deixa de tenir reflex en l' escrit. Un valor. 
Si que tot pot ser mirada interior però  es constatable en les seves obres  que la paraula també circulava exterior , hi feia  contrats d' idees, amb els els confessors, i altres, amb les lectures. En les cartes parla de diners, de pagaments, de la organització material que feia possible el sostenir la riquesa  interna i  fer possible  que el pur desig i voluntat , tingués transcendència externa en   obres, obres reals qu no eren li  sortien gratis.  
No es podia no  mencionar els llibres de l' Index inquisitorial, so pena de... (on menciona que el llibre propi  és el  que més cal llegir ?   segurament és refrència de R ROSSI  en la important monografia que aborda la vida de  La Santa com escriptora ) 
La Santa ? En el santoral, literari , a més de patrona, . Aquí ,entre tots aquells  mencionats de vida exemplar, no està gens mal ubicada. 
La llengua castellana tot i el distanciament de temps i temes, passa    amb una força  que com en EL ADAJA, no me la vull perdre

Però ara toca tastar altres forces, me`n vaig a SEGOVIA i escoltar què diu de MACHADO  el ERESMA
( Acabat dilluns de pasqua )
Ah ! He vist la sèrie que TV2 ha dedicat  a Teresa de Jesús aquests dies.Bé, s' ajusta a la informació de la pròpia obra escrita. La veu de Concha Velasco  mostrant emprenyament i caràcter està  creïblement   icónica. 
EL PERÖDICO publica el dia 5 d' abril  una monografia, LA SANTA REBEL. Destaco  la forma com CRISTINA MORALES, una de les persones col·laboradores en la monografia del diari,  relativitza la transcendència   de Déu    parlant del Déu que "escriu per  mà"  de la Santa. Caldrà parar atenció en les seves   MALAS PALABRAS, llibre   publicat a Lumen


 

    . 

 

...le dieron una celda hermosa y apartada  con una ventana que daba al huerto como a ella le gustaba 

R Rossi,  Teresa de Ávila, BIOGRAFIA DE UNA ESCRITORA , p.183   escriu de quan Santa  Teresa està a Toledo  entre 1576  i el 1577
.
No sé si una HABITACIÓ PRÒPIA  és el mateix que una CEL:LA PRÒPIA, tan fa, ella va poder escriure  malgrat tot i desenvolupar la seva obra no només escrita sino vital.

En la seva carta del 7 de setembre  la Santa escriu:

Por esto me he holgado de quedarme ahora aquí, que en Avila hay mala comodidad para esto y aún por otras cosas

Epistolario, , A la M Maria De San José de Sevilla Carta 117, OBRAS COMPLETAS, BACp996

Des de Toledo en carta a JERÓNIMO DE GRACIAN entre altres coses escriu: 

 

 dice ( mi buen amigo Salazar )  que el "ángel mayor"  está muy contento de tener  sobrina entre las mariposas y que las tiene en mucho, y él le ha dicho de las águilas y no acaba de loarlas 

Epistolario, , A JERÓNIMO DE GRACIÁN,  Carta 119, OBRAS COMPLETAS, BACp1001

Crida l' atenció  la manera de referir  utilitzant animals, La carta podia ser llegida i mal utilitzada. En la correspondència amb  Gracián, important personatge en la seva vida,  utilitzaven  aquest  forma  codificada que en les notes  a peu de pagina sempre queda desxifrada:  "ángel mayor", INQUISIDOR general  !  Teresa tenia un important "libro en  esas mayores y peligrosas  manos exterminadoras", ; las "mariposas" són monjas  de su orden, descalzas,  y "aguilas" són monges  de la orden de los descalzos.
L' estada a  Toledo, sembla ser un període important en la producció escrita, a banda de mantenir correspondència, pot començar a escriure LAS MORADAS.DEL  CASTILLO INTERIOR  malgrat els problemes de salut i externs., D' aquest  castell surten les dues mencions que tothom pot llegir en  els dos  monuments  en llocs significatius de vora la MURALLA  d' ÁVILA. Monuments amb lletra escrita molt significtiva.
Són aquestes

"¡GRAN COSA ES EL SABER Y LAS LETRAS PARA TODO !"
 LAS MORADAS (1,5)

 Avila suposa  trobar-se amb les  paraules de la Santa, inevitable i agradable 

Aquestes imiten la seva grafia:

Poderoso es el Señor de enriquecer las almas por muchos caminnos  y llegarlas a estas moradas 

SABER LETRAS, CAMINOS I MORADAS, paraules clau que tenen un valor  que trascendeix el sentit únicament  religiós. val la pena haver fer un molt llarg i molt bonic camí per gaudir  d' aquesta, la seva ciutat  
TERESA DE AVILA,
DOÑA TERESA DE AHUMADA
TERESA DE JESÚS.
De vida literària exemplar ,   diu d' ella ROSA ROSSI a l' inici de la seva biografia

tota su vida fue una convivencia permanente con el riesgo  

L' intent de contrastar una  sola afirmació, LA LOCA DE LA CASA (?) empés pels versos de MANUEL RIVAS,
ja mencionat aquí amb anterioritat

Existe la boca de la literatura, 
la loca que habla sola,
como una  medusa

em porta a caminar per la lletra de la Santa   on la finalitat  pensada no és l' important , ho veig ara, sinó les lletres trobades   en el camí
Avu dia 28, la tècnica  , després de tres dies sense connexió, les  mans de tècnics sudamericans, mal alimentats i segurament molt mal pagats, han fet  possible la re  connexió a la xarxa.  Miracle de la Santa ? Un regal en el seu important aniversari ?
Els de Saber i Ganar també han fet record. Felicitats, Els concursants no sabien algunes respostes, no han llegit  prou. Teresa de Àvila  mereix gran consideració,, Què li va passar a GABRIL FERRATER  amb ella per no poder llegir més de 30 pagines d' un determinat llibre ?  Quina mena de barreres , muralles  planteja l' escritora ?
Algú del qual es pot dir això ja en el seu temps

"Fémina inquieta, andariega, desobediente y contumaz, que a título de devoción inventaba malas doctrinas , andando fuera de la clausura  contra el orden  del concilio trentino y prelados, enseñando como maestra  contra lo que San Pablo enseñó, mandando  que las mujeres no enseñaran"

invita a franquejar qualsevol limitació en l' accés. ( la de l' idioma, llunya, borrós,inicialment , es pura forma, cada vegada  el castell descobreix més i més els passos d' entrada )
Diuen que ho va dir el nou nunci, Filippo Sega,   nomenat  l' agost del 1577,  i enemic... clar que també tenia un amic important: el rey. Apasionant època, poderós braç.
(Referència de Rosa Rossi, O, C. p201- 202)
Això continuarà. El d' avui és aquí al bloc BV ici, és  l' inici.
Eduardo Marquina,  en temps Republicà teatre !..., Els SIMPSON  en la seva sèrie ! Què dirà la sèrie de TVE    programada per precisament aquesta Santa setmana ?   Serà temps per parar atenció ?personatge important.!
 La X de TÀPIES tan important com la seva T. L' importunaria a aquest artista  que la boca que parla sola  digués TERESA sense un rostre concret ? La X inquisitorial i constant no va poder tapiar ni  aquella ni cap boca, pot posar-la sobre la lletra ja escrita ,però  mai  ningú pot fer callar   tal boca






    

VILASSAR MATARÓ

Camineu  així ( amb dos pals ) perquè sou  coix o perquè us  agrada ?

Aquesta és la pregunta del dia.  Ens la fa una persona que ens veu circular  per  un dels carrers del MATARÓ de tota la vida. És a la porta  del que sembla un establiment de salut concertat.  Ell es mou amb una crossa.  Ens diu l' edat, 81 anys,   i ens mostra  amb la pregunta els seu  jove desig de saber. Va amb la seva companya i dieun  que  són de VILASSAR.
Nosaltres hem sortit avui d' allà   precisament.
Els nostre  interrogador  ens diu que han de tonar a casa  en taxi. Nosaltres, en tren.

En un trajecte  on tothom  té un mòbil a la mà, la teva mà oberta predisposa  més  a una  comunicació més humana 
 La teva negativa   a tenir el mòbil a la mà com tots  els nostres circumstancials passatgers, és la segona imatge del dia.  Torça  l' expectativa  com la imatge de les ratlles inclinades cap a uns valors  de compartir la paraula cara a cara

  

LA BICICLETA ESTÀTICA
 by SERGI PÀMIES
Les raons per considerar un llibre  en el cercle proper de la lectura poden ser moltes, una inevitable aquí és que tingui  BICICLETA.
La manera tan explícita com SERGI PÀMIES  fa aparèixer la seva,desperta d' immediat la sospita.

Avisto   "la peça", el llibre,  a la biblioteca  pública de Martorell.  En prendre  del prestatge les MEMÒRIES DE GUERRA I EXILI de TERESA PAMIES, em  salta "LA BICI "d' en SERGI,el fill.  Inevitable provar-la.
No la trobo, la bicicleta.  És clar:  és estàtica . ¿M' he de conformar  amb la presència d' unes   MOTO CICLETES de la peli   de la película  que relata l' autor ?
Cada autor  fa que la seva bici sigui especial. La de Sergi Pàmies suposa un pedaleig intens per emocions, vivències,  en què veiem com l' autor llença, aboca al contenidor déu sap què
En un recurregut on no li cal, evident,  sortir de casa.

Una funció de l' escriure  crec es presenta  a mans vessades, és pair és a dir:  reciclar, activitat   present en alguns relats, (?)  Uns contenidors específics on l' autor aboca  que poden ser el d' allò   ESSENCIAL, el  NO ESSENCIAL o el d' indultats o no referit a  objectes i, segurament,  records. En definitiva sempre  es tracta de pair el que es pugui d' una manera o  d' una altra cadascú amb la bici que tingui  entre mans i cames  
la bicicleta pot ser tan estàtica com es vulgui, el pedaleig de l' autor en aquest llibre  és tremendamament àgil, viu  i engrescador. No puc estar de compartir amb la meva mussa.  És ella qui em fa veure que   no només enganxa bé sino que a més identifica. Si tinc ocasió li diré a l' autor.

És molt agradable   la circulació pel  MAPA DE LA CURIOSITAT , de dimensions personals  però de  valor universal. M' agradaia dir que el relat  LES CANÇONS  QUE LI AGRADAVEN A LÉNIN, és el milor però... com diu l' autor a la  p48

 

En silenci s’ assimilen millor les experiències alienes, p48

Normalment totes les bicicltes en literatura romanen estàtique, la de SP, ens porta ben lluny

X
La TAPIES, la de MONTSERRAT TURA

Una mente fàcilment perturbable, turbada por casi "todol" lo que pasa y eclipsada por soles y luceros, reflexionar sobre el arte abstracto no deja de ser "tuba2" TURBA par el sueño y  para el fuego.
TV2, ortega la NITAD INVISIBLE. trata de imitar con materioales y las formas a TAPIES, , 8no le salen TAPIES) le salen ORTEGAS: y al programa y sus guionistas esto: el sentido del nombre, la durabilidad, , lo abstracto   y na menos que en CUENCA, en aquellos años,
Hay Teresa vida mia , tu T puede ser  la tuya. Buén hallazgo, com LOS SIMSON, mania de no decir los GUIONISAde. hablando de ella en el episodio X
 
 

ECLIPSE DE LIMÓN

ESPARREGUERA,

UNA GRAN BIBLIOTECA
amb un molt bon i modern servei
 BIBLIOTECA MUNICIPAL  L'ATENEU
Trobo el que cercava  i més.  La casualitat, fa que l' amable  treballadora del soterran posi a les meves mans un llibre fora de prèstec per antic. Es tracta d' una obra de teatre d' EDUARDO MARQUINA  feta el 1932 i publicada el 1933,  TERESA  de JESÚS, (ESTAMPAS CARMELITAS) de l' Editorial Reus de Madrid.
En una capital del teatre com ESPARREGUERA,  , quines altres sorpreses no ha d' amagar ?
Sempre és interessant saber com veuen la Santa els ulls de diferents èpoques. En plena REPÚBLICA, un autor  com l' esmentat, què diu ? Què podia dir ?   Com era la representació ? A qui anava dirigida ? Evidentment un auto sacro no sembla. Ni sembla que es mossegués la llengua, no tenia perquè
L' any 38 s' alia amb el bàndol  rebel  amb versos de coba al nou règim:  la paraula poètica al servei d' uns, els seus.
No acostumo jo  a mencionar res de ningú sense precaucions , però en aquesta pàgina  se' m dispara l'  aparell , Marquina fa dir a la Santa  Con mucho fervor  ( diu la nota indicativa, una mica esvaïda  )

En aquells dies possiblement no calia vestir la santa de SANTURRONA  ni beatificar més del compte,  ni tapar les paraules, 
Tot i que no he pres precaucions, l' obra em fa respirar  aires d' un context molt més oberts i sans .

Líbérrima alma en el mundo

És suggerent   pensar com devien ser  LA SANTA i tots els personatges  en un teatre en aquell ambient  en plena era republicana. El text del "déu" Marquina seria objecte  d' interpretacions diferents ? Sens dubte.
Marquina és autor del  text de l' himme nacional  espanyol, li va encarregar el Bombó que li va tocar de viure els anys vint amb motiu del seu casament, això diu la xarxa...  Diós! Què han de fer els creadors  per mantenir el pinso ! O no ?
En un bon llibre,  OBRAS  COMPLETAS ,de la BAC,  crec que trobaré el que estic cercant  sobre la creació lierària referida a la SANTA i la seva època. especialment per contrastar allò que volia amagar, o no, quan feia comparacions sobre la IMAGINACIÓ
Una Gran biblioteca ,insisteixo,  un bon servei  que no s' apaga. 
La visió que dòna el cinema i la opinió de CONCHA VELASCO, la deixo per més endavan,La lectura de l' obra de MARQUINA , també. Només per comprovar si  les seves ESTAMPAS són o no   ESTAMPITAS o carques    ESTAMPADES  en temps de més  llibertat i progrés, val la pena fer ús de nou de 
la gran BIBLIOTECA. La   deesa  acollidora i el sistema d' autoprèstec, nou d' un any, ens  esperen. Costa poc ara  d' imaginar una  TERESA SANTA  republicana  en èxtasi enbolcallada en la bandera  republicana   o és la deesa que espera el pobre hàbit de la Santa ?  

Tot s' apaga  un dia o altra , quan digui el sistema  que no pot més o quan  la data    de caducitat , desconeguda per tu però no pas  pel creador, sigui efetiva.. Serà  avui ?
Quedarà tot en blanc o en negre. Tornarà  a l' edat  teva, al  material dur del sempre. Lluny  ,  sense imatges per  retrobar la buida morada interior,   sense  virus, galetes,  on només   el teus  ulls,  gran osito,  miren
Tot s' acaba un dia,
però faltaves tu,
mascota del paisatge d' ahir.


Intento comprendre el sentit de  les coses, com el format del  terra de les estacions.
Comprendre  com una manera de pair ?
Somio, una reposta. Escruire, un altra
Molt  a pair: hambruna familiament massa  propera, tortura  relatada ...  però aquestes (imatges ) ja me les donen, entre flors i violes,  una mica parides, són  potos d' un altre. Aquelles ,nascudes com tu en el camí de la buidor  i en el  drama de la vida,    en necessiten elaboració.
Entro al recinte sagrat amb la meva i em trobo comulgant  amb la teva
Ensenyes sense saber  la morada,  amb més color d' aquest color que no toca. .Per què ?  El noi jove pregunta.  La resposta no satisfà , és una data , i cal que així sigui. Necessito més paraules, arguments.
 Les paraules tapen el somni , millor dit la seva imatge. Uf ! què lio !
Avui apareix el fil oblidat Calia repós, somni i distància Tiro d' ell ? O espero intermediari ?

 T' hauràs de fer tot sol

i així. tot el que et dic

tens sabut

bona sort

En descobrir els  mutus   fantasmes  presents sempre en la  buidor.
La tortura,...  el sin sentit...

La pregunta  fonamental no em queda contestada , fer desaparèxer les imatges, sota el vel morat  fa senyalar més l' existència; seria donar raó de ser  a altres formes que no les recreen. Nosaltres no les eliminem però les TAPEM,

Precisamente en los mismos meses en que Juan de la Cruz seguia secuestrado, el Jesuita Baltasar Álvarez , su angustiado e inseguro director espiritual  en la época  de las primeras gandes experiencias místicas , que luego habia pasado a ser  su amigo y defensor, fue sometido a censuras y controles. Se le acusaba de dedicarse excesivamente a la experiencia interior segúrn el modo teresiano, libre y pasivo, en lugar del ejercicio activo i controlado de la voluntad propuesto por los Ejercicios espirituales

Rosa Rossi,  Teresa de  Ávila, biografia de una escritora

Aquel camino es cualquier camino

Ni  ésta ni aquella son  mi iglesia
Vaig preparant a la meva manera el recordatori  dels 500 anys del naixement de la Santa.
Recordar, commemorar  un dia per oblidar la resta '?
Oblidar, forma de pair ? Segur alguna cosa queda sempre
I avui et toca a  tu , OSITO feliz ecordate un dia


Aguas tapás,  maneras de Cádiz

La" imagen" del dia no té suport de  foto, com moltes, però la tinc grabvada: , un  destacament de  determinades forces de l' ordre, fent entrenament, porra en mà, al pati del seu quartel . se suposa per defensar el poble. També s' entrenen.  Han de fer la seva feina bé quan calgui.

La línia de tren dóna aquesta i moltes altres imatges molt difícils d' oblidar, i d' assimilar ? Impossible.

SANT BOI al  PRAT

Aprenen que aquestes línies  i  la forma de l'   enrajolat   tenen un sentit.

 Poden ser guia per persones invidents perquè puguin localitzar el vagó de més fàcil accés,aquell que no necessita  esglaó per pujar-hi, també serveix  per a qualsevol que ho vulgui menester. El tren sempre s' atura de manera que la porta en qüestió  queda aquí en la part de rajoles  blanques  ample. No ho sabíem. Avui  quan algú algú ensenya a un invident a circular per aquest mateix    lloc  davant nostre, prenem consciència del sentit del disseny.  La configuració blanca comunica amb la sortida: escales i ascensors. L' invident amb el seu bastó  ha après fàcilment a identificar les línies. i a seguir-les sense cap problema. 

En la visita coneixem un noi que alimenta  el seu bloc  amb sons característics del  poble. Li pregunto quins. Les campanes, el carrilet... SANT BOI SONA, (així només no em sona... ho intentaré amb   Sant Boi Sona blogspot i aquest si i l escric al seu Bolc una nota )
En la visita, el guia ens regala aquest llibre de CARME PALOU. No sempre els guies de les catedrals com aquesta són tant generosos. 

L' excursió  d' estació a estació, ¿ s' esdevé un sonor  fracàs  només perquè no   troben cap ni una  princesa captiva ? Perquè tornem sense un exemplar del producte estrella  de la zona ?
La materialitat  ens fa ballar  els veritables sentis , torça  les línies rectes vers les  coses que són essencials.  I els sons ?  I el contacte amb la gent interessant que  cerca i troba coses, i  escriu sobre una catedral  com  aquesta  ? I...

Casi sin abrir las ventanas del sueño  las palabras fluyen
Se pierde en sus moradas aquella imagen , ni siquiera por el rabo la cojo, con el rabo me quedo. Nin saber qué hacer, des con certado, sin certado
Què palabra encontraba la MÍSTICA , o mejor cómo ellas la encontraban. Se dejaba. Gran dilema, gran discusión, LA SANTA guiaba...
Las imágenes   poco dicen, estan  siempre ahí quietas, hay que hacerlas hablar,   cerrar las ventanas que les echan luz. La oscuridad les sienta mejor.
Un ejecicio espititual: explorar una palabra con todas la sílabas  posibles delante , vocales y letras. Cervantes sabia que QUIJOTE  daba para este juego. Tip i Coll  seguro que también. De  A JOTE , con sentido a ZU JOTE que ni se sabe, entre medias  algunas hasta risa dan: AJOTE, BAJOTE, CAJOTE, COJOTE, PAJOTE, FAJOTE.FIJOTE, LUJOTE,OJOTE PAJOTE, PIJOTE, MAJOTE ,HIJOTE,  KIJOTE ROJOT.
El CASTLLO de aquí tenia sus fronteras, y  el de allà  otro conocimiento, continentes, ideas nuevas, el renacer  se sentia y se leía, época inquieta para  ser  y ser jodido. las ideas , se escapan de cualquier encierro  por muy medidas,comidas, digeridas que se quieren.
Cádiz no me deja y yo con gusto me dejo.
Hoy estaba con  ALBERTI  en aquel museo, entre  romanos de piedra y fenicios muertos,
Y en  la libreria FALLA con  su FALLERO MAYOR.
Por la mañan ,pedaleando   un guante   en  CADIZ perdí.
los pedaleos rehice,
y en este farol  entre el ATLÀNTICO y la buena gente
de nuevo volvió a mi.
Contento   me fui. a tomar a Tarifa el viento
 Eché un guante en CADIZ
 él   me lo  ha echado pera siempre  a mi
Y he empezado  con eso de NO HAY SERVIDOR. Pues si no me sirves con otro me voy

M' agragda aquella patria que nomena ARTURO PEREZ REVERTE en l' entrevista que li van fer   pel programa  de la SEXTA ...  en SÁBADO noche. M' agrada perquè obre nous escenaris
Paso comptes d' aquest i altres  aspectes   que  han en mi  volgut colar
El dia obre un teló, el de l' inevitable  oblit,  amb la sensació  desagradable  que la llum clara  inevitablement esborrará  l' espectacular, irreproduïble escenari del somi, que just s'acaba  de representar.No tindré prou, paraules i quan les tingui totes, aquelles imatges seran ja" tot un" altra cosa
Sóc home bo, en el concepte de  REVERTE, el problema que ho  sóc en les representacions, que se´m munten en somnis.  amb  escenografies i coreografies,  com avui,  espectaculars. Era bo el muntatge, i el meu patiment pel funcionament indica que no era un  simple espectador , hi havia responsabilitat en què aquella representació ara impossible de reproduir, anés com calia, pel camí de sorprendre totalment a l' espectador, l' ai!  del moment àlgid per no saber la continuItat  i per no saber si tot s' esgarriava en aquell instant de llum ascendent , donava continuitat al OHHH, d' amiració, tranqul·litzador perquè la funció podia acabar no bé , molt bé i complaent,; l' èxtasi final,  podia ser realitat.  Lluminosos grans d' arròs  ascendien a la paella  fent-se, preparada i a punt de tirar l' arròs,   dalt de tot, la córrua  córrua  ascendia pels diferents solcs. Arribaven  i... oH miracle de la imaginació, moment àlgid... llumn a pagades... ronaven a baixar  per farcir els plats dels convidats . En fi una meravella. De somni i només d somni.
Nous escenaris  escenaris quan el del tros  es tanca.
Oblido el que volia dir de la lectura de la Biografia de Santa teresa. segurament ha qyedat en els pamagada en aquells plexs de fscor
, però era bonic, com una idea  a rescatar ... a sortirà

Reverte  diu tot el que cal sobre el procés de creació, sobre la història, sobre el present
El punt de ficció  no em convenç. No m' omple  el ficcionament de la història, prfereixo la historiografia mateixa,  ( de FONTANA,  de NADAL )
Potser per aquest motiu em plau un munt  la biografia de Santa Teresa.  M' informa més de la història,  i mira que  el llibre podia ser fàcilment transformat en fició ,  novela, però no. les dades de les cartes i altres objectives fonts, retenen el relat " en paquí  i no pallá"
El subtítol,  biografia d' una escriptora
ès indicador  de la pretensió de l' autora per parar atenció  més   en  l' escriptora, que en  la Santa,  al contrari  de   l' edició de LES MORADES on els comentaris  semblen cegar altres camins que no siguen els de la lectua  beatífica. 
Santa escriptora ?
Des de la radio m' arriba  la veu del gran FERNANDO FERNAN GOMEZ  clavant la diferència entre envidia i desprecio. El que ahir va dir Reverte és un tópic dels mals que desperta tot creador o persona d' èxit. I des de MELANIE KLEIN8 ENVIDIA Y GRATITUD )   em queda clar què és cosa universal de procés inevitable  de creixement  psicològic.

Lamento las perdidas, pero mi patria es más àmplia , no es que me pase  como el otro dia la frontera, es que ja estoy ido.
Feia temps que et veia, i em semblaves petita. Trasplantat  més que  emigrant , l' empelt no ha funcionat
però jo no necessito limitacions, em conformo amb les que ja tinc. Els somnis tenen sempre  un despertar.
 A veure si puc llegir un llibre com el nou de Reverte...
 
(Escrit diumenge, publicat avui, el dia que presenten el llibre  i hi ha cua per assitir a l' acte )

CADIZ DESBORDA TODO LO SENTIDO
Dicen que dijo a qué  fue.
Yo estaba  allí hace un mes  y hoy doy fe que añoro  LA NIÑA DEL EXORCISTA, Y  al HOMBRE LOBO... y a toda aquella família de miedo," rezando" a la puerta de  noséquéiglesia. Esa:

 

  Con ellos

ME LIGUÉ A UNA AMANTE  DE LA FOTOGRAFIA
MADRILEÑA  LA CONOCÍ YO POR INTERNET
TABA BUENA Y CUANDO A MI ME ENSEÑÓ LAS FOTOS
AJIN CON LA CALENTURA, A CADIZ YO LA INVITÉ
LA LLEVÉ PA HACÉ FOTOS POR SAN ANTONIO Y POR CALLE ANCHA
ELLA VENGA HACE FOTOS Y YO NA MAS QUE VEIA CACHAS
FOTOS POR LA ALAMEDA  POR TO LO BARRIO SITIOS ESTRECHOS
ELLA VENGA  HECE FOTOS Y YO  NA MAS QUE VEIA PECHO ME LA LLEVE A
LA CALETA PA ECHA MAS FOTOS ME PEGUÉ MUCHO Y SE QUEDO QUIETA
SE ASUSTO Y LE DIJE TOMA AQUI TIENES UN PALO
PA HECERTE UN SELFI CON LA CALETA

y aquel que decían que no sabia la letra,  aceptado   torpón  con sayo de monge en aquella  familia de miedo.,  segura que el ESTRIBILLO lo aprendió com yo

YO SE QUE TÚ ESTAS  CAGAO, TE SALE EL MOJÓN 
DEL CULO ...uuuuuhhhh CUANDO LLEGA EL DIA 5
Y EN LA CARTILLA NO TIENE UN DURO

Cuando acaban  oímos  por primera vez  des de alguien del público, coreado immediatamente por muchos rítmicamente:

ESTO ES   CARNAVAL
ESTO ES  CARNAVAL
...

Era lunes de carnaval. Fiesta, fiesta. Comiendo camarones  a cientos por un euro  y una bolsa quisquillas, y un cucurucho  de fritido, no paramos  de reir en todo el dia
Encontramos al HOMBRE LOBO, con su cola entre piernas,    acompañado  de  unas chicas. La saudamos, le recordams lo bien que nos lo hicieron pasar con sus oraciones.
Aprendemos una palabra  nueva ILEGALES. De  noche no cesan , ni en lunes,  ni en martes... CADIZ se pega como  los estribillos,que eso quieren  algunos aún estan in my mind.
Como éstos, son LOS MERCADERES, ¿  serà verdad que vienen de SEVILLA ? 

De éstos,  no sabria...

PARADÍS DEL JAZZ

Fa un mes eren a CADIZ
Avui  no s' ho  han volgut perdre

 

Totes les ciutats  tenen alguna cosa bona, a simple vista pot costar  de veure    

Aquí  allò bo  a més s' escolta 

I el soroll és com industrial  ? de màquina intensa?  de tren ? de torrrent de riuada pacífica que t' arrasta a poc que el deixis entrar  una mica ? 

Tot alhora  i  amb molta força

La pluja en forma de neu la van descarregar cansades a LA MOLA

Al PARADIS només la pluja va ser de la més pura música.