VERDAGUER ATALAIA
Les alçàries  des que els déus grecs van prendre   l' OLIMP   són els indrets que més atreuen a les divinitats siguin  ja consagrats Deus , per adoptar-les com  les seves  residències permanents, o   divinitats  més o menys humanes, EDURNE, KILIAN, només de pas.
No és difícil explicar, com humans, les raons de un  tal afany. Una funció de la divinitat més important segurament  és  ATALAIAR , especialment els que estem  per sota.
Pocs turons, torretes, pics, dels més modests als de més inaccessibilitat,  queden lliures de   presència  transcendental.
La història  deixa testimoni en tota època.  Pels IBERS habitar en l' alçaria dels turons, era  una raó de supervivència, la civilització i PAX romana els va fer baixar a poc a poc...  Per reis i senyors, ocupant-los amb fortaleses i castell,  una forma barroera  d' atemorir el personal. a banda  del controlar tot el que es bellugués al  territori.
I pels POETES ?
La bellesa de les  alçades són sempre una aspiració. He de precisar:   qualsevol que  hi puja,  sigui  qui sigui comet un acte de POESIA.  Entenent que només  els POETES DIVINS  poden aspirar a un lloc permanent. Com aquest:

Quan la boira ens deixa, el panorama és aquest altre:

ELL,el POETA està al fons, al costat de la columna, sembla de dimensions  normals, però és un GEGANT, com les muntanyes  del fons  Dona l' esquena al CANIGÓ. Ja preguntaré  perquè.

Davant seu, el panorama és aquest,  pot veure muntanyes no tant altes però igual d' importants . i el llac de Banyoles,   

Quasi de costat, si pogués tombar la mirada, EL PEDRA, el PIRINEU GENTIL,, les valls emboirades de CAMPRODON, d' OLOT , LA GARROTXA...

Ens acostem,

Un lloc romànticament emboirat on EL DIVÍNITZAT POETA  amb  quietud providencial amb els estris d' escriptor  a la  mà, benèvolament,  acull tothom.

El lloc pot ser fred, ventós ,però és de les ATALAIES  més  isolades i espectaculars  del país. També de les més venerades per  la nomenada d´aquest i els altres  deus que l' habiten,, Va treballar de valent per guanyar  l' estada aquí 

MARINA ROSELL , quan  canta MARE DE DÉU DEL MONT, diu moltes més coses que les paraules

A MONTSERRAT, la més espirituals de les atalaies, VERDAGUER té també residència permanent, faltaria més ! En el camí dels DEGOTALLS  quan es comença a veure el seu estimat PIRINEU, aquí sí el té ben de cara, l' acompanyen com escolans ,altres poetes 

 EL  CIM MÉS ALT DE CATALUNYA, bé el del costat mateix, -: porta el seu nom. PIC VERDAGUER lògic, pel poeta de més alçada.

A l' atalaia MATAGALLS  estan presents les seves paraules LA CREU DE CATALUNYA ,per si algú tenia dubtes del cantó diví que representa

Segur que  li agradaria aquesta imatge, de fet  la pot veure perfectament  des d' on està

On està? 

Molt alt , molt alt,  també molt dins, on sempre rescata emocions que la boira pretén amagar.