bv ici

ULURU, MONTSERRAT i altres elevacions més que espirituals
EN TALEIA DOS
Una vegada s' ha pogut experimentar la sensació de plenitud dalt d' una ATALAIA o simplement gaudint en la seva contemplació, com totes les coses que tenen certa arrel biològica, porten al desig d' experimentar-la una i altra vagada. Li va passar al Rei Jaume I i al seu amic Verdaguer
Aquest desig s' esdevé TALEIÓS, és a dir impulsiu, irrefrenable, insistent obsessiu a poc que ens deixem.
És aquest el motiu pel qual l' atracció per les TALAIES, sembla no tenir límits. ? Fins i tot alguns cerquen la sensació de manera molt artificiosa,: pugen en globus. I els més potents milionaris, els romans d' avui, intenten alçades estratosfèriques. Què déu els boneixi tan a prop com pugui.
Les associacions excursionistes es van instituir per donar sortida a aquesta atracció. Sovint transformada amb la mel de les paraules en ESPORT D' AVENTURA, EXTREM NOSEQUÈ... ratllant el risc,, i abusant.
En realitat hem de veure una manifestació de la impetuositat humana. Una mena de quasi instint inscrit en la nostra natura, en l' ADN cultural, segurament iber entre nosaltres, , que ens marca i guia, tant cega com instintivament.
No es que sigui natural, és que a passat a formar part de la nostra natura humana
Afortunadament a CATALUNYA, elevacions proveïdores , podem comprovar.ho, només obrir els ulls o mirar per la finestra,, no ens en falten.
Els australians poden satisfer els anhels d' elevació espiritual en la vermella roca al mig de la immensitat de la infinita plana, Sembla que ULURU és l´ única atalaia de què disposen, Tots hi volen pujar, tels turistes no peren. Han hagut de posr limitacions perquè , es clar la gasten i pot desaparèixer.
Nosaltres, sabem la sort què tenim no tenir MONTSERRAT tan proper i per tenir-ne tantes altres igualment properes
Als EEUU, posem per exemple, gran imperi , no són tan afortunats País més aviat de planures , han d' inventar gratacels, i els viatges a la lluna.. Passa als països de constitució més aviat plana , Les catedrals i la gran TOUR EIFFEL què són sinó maneres de satisfer el mateix instint per uns medis, medis no naturals I a MENORCA, els TALAIOTS, a GALICIA ELS CASTROS... no oblidem que la cosa ve de lluny. No oblidem el cas del JAPÓ, malauradament avui amb luctuosos fets dramàtics. El gaudi allà ha tingut un terrible preu.
La fortuna ens ha vingut de cara per la nostres accidentada geografia
Fins i tot a la PLANA de LLEIDA , quan passa la boira, poden gaudir de vistes impressionants de la neu en l' horitzó i identifiquen muntanyes de contrades una mica estrangeres però nostres de vista
Hem de compadir els pobres australians. Només tenen un ULURU ja esmentat. D acord que és en el circuit mundial de la espiritualitat i que ho han de gestionar com poden. Haurien d' aprendre dels monjos i patronats de MONTSERRAT, on sembla que les escales per pujar no la gasten tant, Les veus del desert clamen respecte pels llocs sagrats.
Jo no deixo de pensar cada vegada que el veig, sigui d' on sigui en MONTSERRAT com el nostre ULURU. No sóc l´ únic. Es tan evident que fins i tot qui ha estàt ALLÀ BAIX, ho no pot deixar de corroborar la comparació
Bé, també són ULURUS, EL MONTCAU i el TAGAMANENT, el Tibidabo i Montjuïc, el PUIG MADRONA, fins i tot als POTAROJA la tribu de terres més semblants de color a les d' AUSTRALIA, tenen el seu particular, i ben visible , li diuen L' ERMITA, sembla que abans de l seu esmicolament progressiu, tenia castell per dir els mes proper a la meva vista i desig etc, etc, i no oblido EL COSTABONA i ELS TORRENEULES i sobre tot sobre tot EL PEDRA, Sempre tan plens de personal ansiós per assolir cotes de misticisme cada vegada més elevades. Sort de tenir tants de tota mida i arreu. Tothom en pot accedir a la seva ració. Penso que tota elevació és bona si es es puja de cor nu i net d' esperit per entomar el més que necessari vital fruit místic.
La fortuna somriu malgrat l' accidentada geografia, insisteixo.Malgrat algun inconvenient comper exemple si,
RIDLEY SCOTT hagués volgut una THELMA & LOUISE amb espectacular persecució i despenyada final , a Catalunya ho hagués tingut complicat. No conec una plana tan adient com aquella, per fer córrer els mossos kilòmetres i kilòmetres per fer-los acabar espenyats escena de salt final - tan espiritualment dramàtic. Avantatge dels USA No obstan,t RIDLEY ho hagués tingut molt difícil entre nosaltres, cas de haver d' escollir precipicis, ataliats o no, per una peli protagonitzada per dues ciclistes, Intentant per exemple protegir els seus ulls, d' uns amatents mossos de quadra.
No obstant , no sabria quin escollir ni on ESPENYAVBICIS,. Aquests els deixem per un altre Tampoc no en falten.
Gràcies forces tel·lúriques per haver.vos rebregat tan apasionadament entre nosaltres
Pràcticament heu creat un circuit de CATALUNYA DES DE L'AIRE, sense necessitat ni d' helicòpter ni d' avioneta.
Els nostres ULURUS, ulls des d' on la terra ens mira i generosament ELLA deixa que l' admirem són molts.
Resesenyo només uns quants, pocs, en comparació, els que he pogut abastar de moment

La CREU DE L' ARAGALL