Les vistes sobre el golf de Roses, els Pirineus, amb el Canigó al fons, el massís del Cap de Creus i tot el Rosselló i la Camarga, són úniques.
És el que diu la informació Jo no arribo tan lluny... però ara que ho diuen...bé "El Pirineu al fons" es fa més visible amb neu, Crec que amb la CAMARGA exagera aquest informador. Com per fiar-se d' intenné.
Ah !És EL CASTELL DE SAVARDERA, lloc que va romandre 45 anys esperant la meva i ara nostra pujada quaranta cinc anys des de que el president de la UEC, Dr. FERNANDEZ, ens recrinimés que havent estat a SANT PEREDE RODES, no haguíssim pujat 100 metres, deia ell, per contemplar , no sé quin adjectiu deia ells però a mi em va quedar alguna cosa més que meravellós , va nomenar les dues planes que podíem haver vist. Això m' intriga . LA PLANA ROSELLONESA , crec que l' he de atalaiar encara. Esperaré un dia de rigurosa tramuntana, si puc. En aquell temps érem excursionistes afamats de conèixer més les runes de Sant Pere. Crec que ignoravem baitíficament les del castell. El Dr. no va poder venir a fer de guia aquell dia tal com estava previs. Ens va ironitzar sobre la visita a Port lligat per veure Els Bigotis. Tampoc no els vam veure , ni ho preteniem, conscientment, no
Aquest hivern passat al gener, pels voltants de Reis vam fer estada a CADAQUÉS: Rigorosa la tramuntana al Cap de CREUS, ens va deixar veure EL CANIGÓ. El veiem dinant a través de la finestra a la taula estan del restaurant. Ens el vam menjar, devorar, sencer. La llum del gener és l' únic ingredient que s' hi posa.
La PLANA ROSELLONESA, per un altra atalaia o dia,.Insisteixo. Les envistes de La CAMARGA crec que ni molt tocat de la TRAMUNTANA. Però en un país amb aquesta llum tot és possible .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada