Volíem conèixer ELS MUNTS. LA VIL·LA ROMANA del MNAT Com tot el que han fet Patrimoni de la Humanitat, sembla que és més que important . Ho és , sens dubte.
La informació és apabullant, satisfà tota la curiositat objectiva que hom pugui tenir. Si busques, trobes... uf !
No obstant en una visita com aquesta la informació subjectiva també pot tenir algun interès. precisament perquè no la trobes a fora, ni a SAPIENS, n. 23, ni al GOOGLE, ni... uf!
ENQUIMERAT . és una paraula molt bonica que prenc de JOSEP PALAU I FABRE una paraula del seu llibre CONTES DESPULLAT. Ni les paraules ni els llibres vénen perquè si. El sentit que li atribueixo és el que em senyala aquest important autor , diu "De petit, ja m' enquimeraven les imatges de Venècia. "
TARRAGONA associada només el món romà, - perquè altres associacions, petroli ciment, nuclears, Salou i voltants de Pot aventura, ESBORRONEN- amb les restes i monuments dels voltants ,objectes, imatges, pot, com Venècia, enquimerar del tot.
Perseguia una sensació: sentir-me romà. Com no ? En un indret així no és suficient veure. La densitat històrica , l' entorn, el mar, inviten a sentir.
Imagino que és el més normal per a tothom que va a aquests llocs. A més és que tot està preparat per fer-t`ho experimentar. Després de caminar des de TORREDEMBARRA, per la desdibuixada GR 92. en un dia aclaparadorament calorós, trobar, en iniciar la visita, uns WC - LATRINA en romà- en condicions, una taula gran i cadires, tot a punt i en condicions, és el més acollidor i que bolca un sentit total ja d' entrada de la casa / runes que anem a visitar. Som en un lloc un lloc per experimentar plaer.
Perseguia una sensació. Ho vaig aconseguir. Però a costa d' una depressió final , com sempre. El retorn de la bogeria té aquest peatge.
A mesura que avança l' itinerari vas prenent consciència d' on estàs, de les condicions físiques del lloc de la temperatura, corre la brisa - fa suportable la xafogor - la vista del mar a banda i banda i de la la plana ... etc. la fascinació per les meravelles, que contemples, el color de les pintures encara present a les estances de fa tant i tant temps, és de les coses que més emociona,
Entenc l' emoció que MARGUERITE YOURCENAR transmet quan explica el que experimenta personalment en tocar el mateix objecte, un relleu d'ANTINOO (?) l' únic del món que és segur que va passar per la mà del seu ADRIANO. El color del seu record , també el meu aquí, puja quan relata passejant per la VILLA ADRIANI pensant que aquesta mà unida a les de les 20 que la separava per 20 generacions enllaçava amb la del seu admirat emperador, Com aquests colors i pintures de la Vil·la contemplats pels seus habitants originals.
Un racó com aquest és emoció, és memòria El tros d' escala i els peus que han passat, ens construeixen la nostra. Tal com el vaig veure recorda els esglaons de l' escala truncada del memorial WALTER BENJAMIN a Port Bou. Les seves paraules al PASSATGE les posaria sempre a qualsevol memorial en runes o no
Als MUNTS es va trobar un CAP D' ANTINOO, L' amo, en aquell temps,un tal CAIUS VALRERIUS AVITUS havia de deixar constància de la seva fidelitat al deu del seu amo. L' escultura i altres peces, estan al MNAT. El podríem tocar físicament ? La pintura de la foto ni la toquem, som molt respectuosos amb la fragilitat del passat. Veure, color i formes per totes les estances, és autèntic ? Més que suficient.
El jardí, amb plantes de veritat , ens dona un toc de cosa viva , on només hi vèiem runa.
La riquesa del lloc es fa palesa en les oliveres, ARBEQUINES són, i fins i tot en el terra ple de garrofes que pots trepitjar, i guerrejar com projectils, l' AMO DE LA FINCA . és a dir, JO - tindrà oli i aliments pel bestiar. de sobres...
Les termes acaben a la mateixa platja actual, - hi ha restes-, són fora del recinte formaven part de recorregut. i de la mansió Imagino, que els usuaris romans i jo- podien practicar la talassoteràpia , pràctica molt ben reconeguda en aquest món antic ( NESTOR LUJAN dixit ) o , cas de voler, refrigerar-se o simplement nedar...
Convidats, tots a la platja d' ALTAFULLA, El cambrer del
Abans, però, l' ombra del passat es fa present confusament a les aigües avui profundament netes
i a les roques - PEDRERES- d' on treia al material ,
per edificar carreu a carreu la meva casa
els murs tenen inevitablement, el color pres de la costa
on ens troben jardins tancats com aquest
o un a riu en miniatura amb aigua corrent que les ones omplen al naixement i acaba a la pròpia mar
Cap dissenyador de jardins millor que la natura ? Compta, les regates podien ser restes de l' antiga pedrera. Petita geografia
Amb la mirada a l' entorn començo a experimentar una sensació no nova. És la mateixa que en l' ESBRAVADA costa de dissabte passat davant les mansions / espoli d' aquell territori
En 2000 mils anys no han canviat les coses, ni les formes ?
Abans de despertar del tot de la claror del somni històric, tocat del sol i del BEATUS ILLE he de dir que:
El sistema de l' esclavatge en aquell temps estava més perfeccionat que no ara. La terra era de qui la feia treballar. La riquesa no representava un problema i el LUXE era una necessitat ja que la categoria home no existia o eres animal o DIVINITAT.
L' espoli de la costa i de tot, era com cal: IMPERIAL
La sensibilitat pels llocs només a l' abast dels PODERÓS
I AFRICA no estava separada per cap frontera, ni ASIA, Els límits del territori imperial eren la impotència de no poder abastar més...
Ah i el propi emperador és probable que hi fes estada: quin ? Tots, el lloc és d' emperadors en amunt. Una anàcdota que em fa gràcia , no se si per ingènua o per dulcificació dels que tracten de' endolcir les brutalitats dels de sempre: Expliquen que un esclau , precisament a l' estada a Tarraco va atemptar contra l' emperador ( seria als MUNTS ? ) A l' esclau resulta que el propi emperador li va perdonar la vida, perquè es tractava d' un boig. En comptes de matar.lo va procurar la manera de curar-lo. Un emperador humà ! Serà veritat ? Rellegiré les memòries ( el repòs als MUNTS, per exemple, ajudaria a la recuperació del trastorn el de l' Emperador, o el de l' esclau ? Segurament si... com ara.
Res no ha canviat...
Mira ,HEGEL, si he aprés coses des de la parte al todo i de la fenomenologia a borbotones que brolla , en un simple passeig per unes mes que vives revivides runes.
I caic de quatre potes i del cul. En el xapapote de la depressió. Inevitable
Per exemple, aquestes roques d' un racó verge que jo creia idíl·lic prop del castell de TAMARIU , resulta que són negres pel tint de negre petroli. Peatge del progrés...
La costa , com seria llavors ? Fa dos mil anys
un seguici de pedreres aquí i allà,segurament
sentit material de la natura i del mar
les marques, pedres arrencades , segurament per tècnics especialitzats i molt ben pagats..
producció sostenible, segurament com ara amb les cimenteres, no?
EL COLOR ÉS EMOCIONANT, si
LES PEDRETES DEL MOSAÏC, TAMBÉ PERÒ NO TANT
PENSAR EN com havia de ser TOTA LA CAS PINARRAJEADA,acolorida amb murals i frescos...
ELS PATIS INTERIORS.
LES VISTES
En aquest tros de costa les roques són aglomerades abocadors de petxines des de l' eternitat . L' aglomerat humà de la casa és fort, fins quan durarà ?
Totxos i
BALCONADES IMPERIALS
Aquesta altra balconada és ELLA, la del MEDITERRANI, la de la capital d' un tros molt gran de l' imperi. Ja al final de la sortida, no lluny de l' ansiada estació
I que fan tota aquesta gent all`abaix omplint l' AMFITEATRE
i aquí dalt obstaculitzant l nostre pas '?Abans un altre obstacle, tancat però deixant pas per la vora
Això és IMPERI DE LES ARMES pero ja molt DECADENT. Una altra tipus de runa. No visitable, no val la pena.
No vull acabar amb una foto com aquesta. El record amb aquesta altra s' acosta més a l' esperit d' aquells temps:
Apassionat per la història, NESTOR LUJAN, veritable emperador en lletres, satisfà a MITOLOGIES DE LA MAR, curiositats importants complement indispensable i molt oportú en aquesta caminada. Descobreixo així que una part de la bogeria per la mar, i la felicitat que ens dóna els banys, la nuesa, inclosa és efecte directe de la romanització. Igualment em recorda la meva part de BÀRBAR, segurament iber, incapaç de prendre el bany en un ESPAI D' INTERÈS NATURAL( els lletreros ho indiquen ) com és la PLATJA DE LA MARQUESA
Sorprenent bosc no lluny de la capital, espès , perdedor si es vol.
Dona´m la mà romà
i aquí tens també el peu
que és més pla.
peus i mans , LUXE I PODER de la mà com sempre i arreu
El poder de CAMINAR amb els EMPERADORS de les lletres esmentats per companyia és
un veritable LUXE, tant com tot allò que podem encara construir
La tasca que hem de fer per entendre un món que no hi és, una runa esmicolada pel pas del temps és semblant a la tasca per entendre els somnis, Segons FREUD és allò que ha de fer un expert arqueòleg excavant allò que ens amaga als ulls la terra i les aparences: construir un tot a partir de petits o grans indicis : Aquest PODER I LUXE és nostre d' ara no està només en un passat proper o llunyà.
Seguia una sensació. Era un somni. Un desig. Caminar és com un somni, seguint i trobant sensacions sense parar. Parar, el despertar seria viure un altre somni el del treball, el d' elaborar el de pair el viscut, com les vaques que rumien pausades i estirades en la vall de Núria, Vol dir per nosaltres entendre i relacionar, confegir i ordenar els àlbums d' imatges retrobar les joies de les sensacions.
I el desig en els somnis mai es satisfan , però que feliços hem estat.
Les excavacions als MUNTS, com tampoc les d' EMPÚRIES , no han acabat encara,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada