dissabte, 13 de setembre del 2014

COSTA IMPERIAL

Volíem  conèixer ELS  MUNTS.  LA VIL·LA ROMANA del MNAT Com tot el que han fet  Patrimoni de la Humanitat, sembla que és més que important . Ho és , sens dubte.
La informació és apabullant, satisfà tota la curiositat objectiva que hom pugui tenir. Si busques, trobes... uf !
No obstant en una visita com aquesta la informació  subjectiva també pot tenir algun interès. precisament perquè no la trobes a fora, ni a SAPIENS, n. 23, ni al GOOGLE, ni... uf!
ENQUIMERAT . és una paraula molt bonica que prenc de JOSEP PALAU I FABRE  una paraula del seu llibre CONTES DESPULLAT. Ni les paraules ni els llibres  vénen perquè si. El sentit que li atribueixo  és el que em senyala  aquest important autor , diu "De petit, ja m' enquimeraven les imatges de Venècia. "
TARRAGONA  associada només  el món romà, - perquè altres associacions, petroli ciment, nuclears, Salou i voltants de Pot aventura,  ESBORRONEN-   amb les restes  i monuments dels voltants ,objectes, imatges, pot, com Venècia,  enquimerar del tot.
Perseguia una sensació: sentir-me romà. Com no ?  En un  indret  així  no és suficient veure. La densitat històrica , l' entorn, el mar, inviten  a sentir.
Imagino que és el més normal per a tothom que va a aquests llocs. A més és que tot està preparat per fer-t`ho experimentar. Després de caminar des de TORREDEMBARRA, per la desdibuixada GR 92. en un dia aclaparadorament calorós, trobar, en iniciar la visita,  uns WC - LATRINA en romà- en condicions, una taula gran i cadires, tot  a punt i en condicions, és el més acollidor i que bolca un  sentit total  ja d' entrada de la casa / runes  que anem a visitar. Som en un lloc  un lloc per experimentar plaer.
Perseguia una sensació. Ho vaig aconseguir. Però a costa d' una depressió final , com sempre. El retorn de la bogeria  té aquest peatge.
A mesura que avança l' itinerari  vas prenent consciència d' on estàs, de les condicions físiques del lloc de la temperatura, corre la brisa - fa suportable la xafogor -  la vista del mar  a banda i banda i de la  la plana ... etc. la fascinació per les meravelles, que contemples,  el color de les pintures encara present a les estances   de fa tant i tant temps, és de les coses que més emociona,
Entenc l' emoció que MARGUERITE YOURCENAR transmet   quan explica  el que experimenta personalment en  tocar el mateix objecte, un relleu d'ANTINOO (?)  l' únic del món que és segur que va  passar per la mà del seu ADRIANO.   El color del  seu record , també el meu aquí,  puja  quan relata  passejant per la VILLA ADRIANI   pensant  que aquesta mà unida a les de les 20   que la separava  per 20 generacions   enllaçava  amb la del seu  admirat  emperador,  Com aquests colors i pintures de la Vil·la contemplats pels seus habitants  originals. 
Un racó com aquest és emoció, és memòria El tros d' escala   i els peus que han passat,  ens construeixen la nostra.  Tal com el vaig veure recorda els esglaons de l' escala truncada  del  memorial WALTER BENJAMIN  a Port Bou. Les seves paraules al PASSATGE les posaria sempre a qualsevol memorial en runes o no 

Als MUNTS es va trobar un CAP D' ANTINOO,     L' amo, en aquell temps,un tal CAIUS VALRERIUS AVITUS  havia de deixar constància de la seva fidelitat al deu del seu amo. L' escultura i altres peces, estan al MNAT. El podríem  tocar  físicament ?  La pintura de la foto  ni la toquem, som molt respectuosos amb la fragilitat del passat. Veure, color i formes per totes les estances, és autèntic ? Més que suficient. 

 El jardí, amb plantes de veritat , ens dona un toc de cosa viva , on només hi vèiem runa. 
La riquesa del lloc es fa palesa  en les oliveres, ARBEQUINES són,  i fins i tot en el terra ple de garrofes que pots trepitjar,  i guerrejar com projectils,  l' AMO  DE LA FINCA . és a dir,  JO -   tindrà oli i aliments pel bestiar.  de sobres...


Les termes  acaben a la mateixa platja actual, - hi ha restes-, són fora del recinte    formaven part de recorregut. i de la mansió  Imagino, que els usuaris romans   i jo-  podien  practicar la talassoteràpia , pràctica molt ben reconeguda en  aquest món antic ( NESTOR LUJAN dixit ) o , cas de voler,  refrigerar-se o simplement nedar... 
Convidats, tots a la platja d' ALTAFULLA, El cambrer del

xiringuito, a menys de200 metres,  no sap on estan ELS MUNTS quan li preguntem. Això és veritat i mira que vaig dir que feia cara de romà també. Recordo:  som per experimentar...
Abans, però,  l' ombra del passat  es fa present confusament a les aigües avui profundament netes
i a les roques -  PEDRERES- d' on treia al material ,

 per edificar  carreu a carreu  la meva casa
els murs tenen  inevitablement, el color pres de la costa 

on ens troben jardins tancats com aquest 
o un a riu en miniatura  amb aigua corrent que  les ones omplen al naixement  i  acaba  a la pròpia mar 

Cap   dissenyador de jardins millor que la natura ? Compta, les regates podien ser restes de l' antiga pedrera. Petita geografia 


Es va formalitzant la visita de manera   tan entretinguda com   intensament viscuda.
Amb la mirada a l' entorn començo a experimentar una sensació no nova. És  la mateixa  que en  l' ESBRAVADA  costa de dissabte passat   davant les mansions  / espoli d' aquell territori
En  2000 mils anys no han canviat les coses, ni les formes ?

Abans de despertar del tot  de la claror del  somni històric, tocat del sol i del BEATUS ILLE  he de dir que:
El sistema de l' esclavatge en aquell temps estava més perfeccionat que no ara. La terra era de qui la feia treballar.  La riquesa no representava un problema  i el LUXE era una necessitat ja que la categoria home no existia  o eres animal  o DIVINITAT.
L' espoli de la costa i de tot, era com cal:  IMPERIAL
La sensibilitat pels llocs  només a l' abast dels PODERÓS
I AFRICA  no estava separada per cap frontera, ni ASIA, Els límits del territori imperial  eren la impotència de no poder abastar més...
Ah i el propi emperador és probable que hi fes estada: quin ?  Tots, el lloc és d' emperadors en amunt. Una anàcdota que em fa gràcia , no se si per ingènua o per dulcificació dels que tracten de' endolcir  les brutalitats dels de sempre: Expliquen que un esclau , precisament a l' estada a Tarraco va atemptar contra l' emperador ( seria als MUNTS ? )  A  l' esclau resulta que el propi emperador li va perdonar la vida, perquè es tractava d' un  boig. En comptes de matar.lo va  procurar  la manera de curar-lo.  Un emperador humà ! Serà veritat ? Rellegiré les   memòries  ( el repòs als MUNTS, per exemple, ajudaria a la recuperació del trastorn el de l' Emperador, o el de l' esclau   ? Segurament si... com ara.
Res no ha canviat...
Mira ,HEGEL,  si he aprés coses  des de  la parte al todo i de la fenomenologia  a borbotones que brolla , en un simple  passeig per unes  mes que vives revivides runes.
I caic  de quatre potes  i  del cul. En el xapapote   de la depressió. Inevitable
Per exemple, aquestes roques d' un racó verge que jo creia idíl·lic  prop del castell de TAMARIU , resulta que són  negres pel tint  de negre petroli. Peatge del progrés...

La costa , com seria llavors ? Fa dos mil anys
un seguici de  pedreres aquí i allà,segurament
sentit material de la natura i del mar
les marques, pedres arrencades , segurament per tècnics especialitzats i molt ben pagats..
producció sostenible, segurament com ara amb les cimenteres, no?
 EL COLOR ÉS EMOCIONANT, si
LES PEDRETES DEL MOSAÏC, TAMBÉ PERÒ NO TANT
PENSAR EN com havia de ser  TOTA LA CAS PINARRAJEADA,acolorida amb murals i frescos...

ELS PATIS INTERIORS.
LES VISTES


En aquest tros de costa  les roques són aglomerades abocadors de petxines  des de l' eternitat . L' aglomerat humà de la casa és fort, fins quan durarà ?
Pedretes, com les petxines, imitant la natura

Totxos i
BALCONADES IMPERIALS
Aquesta és la tanca d ' una propietat privada , un càmping a la PUNTA DE LA P. perdon MORA, que obstaculitza el pas de la via pels que volem anar a peu. per gaudir del mar
Aquesta altra balconada és ELLA, la del MEDITERRANI,  la de la capital d' un tros molt gran de l' imperi. Ja al final de la sortida, no lluny de l' ansiada estació

I que fan tota aquesta gent all`abaix omplint l' AMFITEATRE
  i aquí dalt obstaculitzant l nostre pas '?

Abans un altre obstacle, tancat però deixant pas per la vora

Això és IMPERI DE LES ARMES pero ja molt  DECADENT. Una altra tipus de runa. No visitable, no val la pena.
No vull acabar amb una foto com aquesta. El record amb aquesta altra   s' acosta més a l' esperit d' aquells temps:
Apassionat per la història, NESTOR LUJAN, veritable emperador en  lletres, satisfà   a MITOLOGIES DE LA MAR,  curiositats importants  complement indispensable i molt oportú en aquesta caminada. Descobreixo així  que una part de la bogeria   per la mar, i la felicitat que ens dóna  els banys, la nuesa, inclosa  és efecte  directe de la romanització.   Igualment  em recorda la meva part de BÀRBAR, segurament iber,  incapaç de   prendre el  bany   en un ESPAI D' INTERÈS NATURAL( els lletreros ho indiquen )  com és la PLATJA DE LA MARQUESA


Sorprenent bosc no lluny de la capital, espès , perdedor  si es vol.

Dona´m la mà romà
i aquí tens també  el peu
que és més pla.
peus i mans , LUXE I PODER  de la mà  com sempre i arreu
El poder de CAMINAR amb els EMPERADORS de les lletres esmentats per companyia   és
un veritable  LUXE, tant com  tot allò que podem encara  construir
La tasca que hem de fer  per entendre  un món que no hi és,  una runa esmicolada  pel pas del temps és semblant a la tasca per entendre els somnis,   Segons  FREUD és allò que ha de fer un expert arqueòleg excavant allò que ens amaga als ulls la terra i les aparences: construir   un tot  a partir de petits o grans  indicis : Aquest PODER I LUXE  és nostre d' ara no està només en un passat proper o llunyà.
Seguia una sensació. Era un somni. Un desig. Caminar és com un somni, seguint i trobant sensacions sense parar. Parar, el despertar seria  viure  un altre somni el del treball, el d' elaborar el de  pair el viscut, com les vaques que rumien pausades i estirades en la vall de Núria, Vol dir per nosaltres   entendre i relacionar, confegir   i ordenar els àlbums d' imatges  retrobar les joies de les sensacions.
I el desig en els somnis mai es satisfan , però que feliços  hem estat.
Les excavacions als MUNTS,  com tampoc  les d' EMPÚRIES , no han acabat encara,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada