diumenge, 21 de setembre del 2014

OLZINELLES

El contrari d' atalaiar deu ser olzinellar. Se m' inventa avui, amb permís de la colla de MONTNEGRES, i sense cap demèrit de la colla del SENY
Si atalaiar vol dir observar descobrir amb la mirada , avui aquí amb la paraula i la música atalaiem des de l' interior no des de cap alçada real. A l' interior en la boscania , imirant el terra, es trben coses increïbles  Al  En llocs com aquest a OLZINELLES ens trobem ,ens  fem companyia per  compartint   experiència



A la FONT DEL PRADELLÓ, lloc de biodiversitat desbordant  amb CARLES MORELL ,  PAULALBA  i amb  ADRIÀ GRANDIA  no podien anar més endins,  en un dia senyalat pel clima de tota la  terra

La paraula dels poetes ni ens ofega ni ens desborda i com la música, senzillament  allibera. 
Desvetlla, estem en una intensa obaga
 La boscúria, des de l' ATALAIA interior permet veure i un acostament  a  l'   arrel de  les coses i de les paraules

No és Sant Jordi,, però hi ha roses al nostre jardí i comprem el llibre  a l' autor sense intermediaris
No és Tots Sants, però trobem  el terra  ple de castanyes brillants.
El poeta ens ha dit que ha de viure i  evidentment el seu VAPOR tampoc  no ens mata
Esperona quan ens ha desvetllat paraules del seu INTERIOR:

NO QUEDA RES A DIR
QUAN SILENCIEN EL SILENCI
 o ens crida des de la seva jove maduresa,
SI CREUS QUE ET CONEIXES ÉS QUE NO HAS NASCUT
em recorda particularmet  a mi
SÉ QUE ÉS EL SOL, L'ÚNIC CULPABLE DE LES OMBRES

Amb PAULALBA naveguem en un mar/riu  que ella ens fa de tinta
ens endinsem  en el seu bosc interior però en realitat ens guia cap el nostre

Tés rao poètica CARLES VENDRELL quan ens afirma dubtós
POTSER EL FINAL
ÉS EL PRINCIPI
 en la bosc  tots els presents hem compartit vivament  avui aquests sons
EL MÓN ÉS UN TAMBOR
PERCUTIT PER LA RÀBIA
I estic segur que hem saltat.  No com  ULISES  que en  sentir aquells  cants en el vaixell  es va quedar, Música, paraules i cants avui amb força ens ha fet  salpar.
El teu escrit en el meu petit quadern viatge allò important queda ben ressenyat.


Les imatges que ens deixa el camí d' avui
tenen aroma,
un aroma a molsa
que ens acompanya al vespre
 i el notem també en  els fruits saborosos  de la nostra taula.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada