SEÑAS DE IDENTIDAD
Entre la parada de FIRA EUROPA de l' HOSPITALET  i la PLAÇA CATALUNYA, pujant i baixant   de MONTJUÏC, recorregut en bici

El campió entra a casa meva des de la pantalla  La VUELTA  no podia faltar aquí  aunque sea  de una forma un tanto virtual. Le dejo, Va!
Seré jo que pugui fer la VOLTA o serà la VUELTA  perquè no  GIRO que em faci a mi  ?
Intento avui fer un ruta  que m' allunyi una mica del misticisme verdaguerià, però sense perdre la intensitat  literàriament.  Autors que l' han trepitjat haylos, sentiments,paraules no e hi falten.
I en el començament, ombres: Premonitori ?  La ruta no  és precisament una alegria de paisatge

Intento trobar el CARRER ULLDECONA, passat EL TOWNde l' Hospitalet. Travesso   carrers de nom metàl·lic,  ALUMINI, COURE, EL DE LA FONERIA, , LA MARE DE DEU DEL PORT, EL d' ULLDECONA que m' agradaria trobar  una vegada més se m' ha  resistit. Queda en l' ombra.

En la cerca m' atura aquest piano en ferro. No és casual entre carrers tan minerals...

Crec estar on la ciutat CANVIAVA  EL SEU NOM  Però  la ciutat ha canviat. Tornaré amb més informació 

Vaig fent ruta cap a MONTJUÏC.  Penso i veig la gran ciutat dels morts. Uf. A sobre amb  la tomba de VERDAGUER, allà, diuen que reposa mirant el mar... La muntanya sembla més gran que no es veu de lluny. Les grans  edificacions  semblen curullar-la,  aquí. Deixo els cementiris reals per un altre dia. Tampoc estic segur que deixin passar bicis, bona excusa ! 

 Segueixo  pujant fins...

Què va passar el 92 en aquest territor concret ? El que puc llegir ara , és més o menys evident,  què es llegia abans ?   No havia estat mai aquí  encara i  no m' ha caigut cap loseta. a pesar que apareix ja una mica el rovell sota la deslumbrabt blaquícia que quasi arriba a enlluernar. Sembla un manillar o volant de desenyo,no ?  En quina direcció apunta ara passats els anys?
Continuu  i més amunt...

La vista s' aboca a la gran ciutat, Som a una gran TALAIA, Volto per zones i camins que desconeixia. El monte és grande. 

 L' hotel flotant com un tros de ciutat, marxa, 

TOUT LE MONDE EST PARTI

el gran port ple de comerç , caixes i gas ens saluda.

És com la cuina, magatzem  de la gran ciutat MERCAXOU encarà estarà allà? 

La fortalesa, CASTELL  ni intenció de  marxar. Terror permanent.  La sento anacrònicament encastellada com si el temps no hagués  gosat tocar-la.   Fa basarda, La seva inútil enormitat  impressiona tant  com els amenaçadors i ara obsolets  per fortunacallats, canons figurants

Murs i més murs,  ombres tristes, conserven  olor a   mort. Malgrat la festa  major que en el fossar es prepara,   no hi ha alegria , és una TALAIA  enfonsada en el racó més fosc i negre  de la història 

Aquí ombres i més ombres  conviden a dansa

NO TE EMPECINES MAS MARCHATE FUERA , MIRA HACIA OTROS HORIZONTES 

PIEDRA SOMOS Y PIEDRA PERMANECEREMOS 

MONTJUÏC és trist.  Amaga la ciutat dels morts . A dalt estant sembla inexistent. Les fastuoses grans  grans construccions, mausolèicament faraòniques  semblen eludir-les. però és una mena de làpides que recorden en tot moment on som

 No pot deixar de ser un lloc moque transmet  tristor. 

Bé,per la banda  de MIRAMAR  i  malgrat tot ,- em refà un tallat al restaurant mirador,sobre mateix de la terminal del telefèric al port, regentat per asiàtics de la gran potència que no donen l' abast-  alegra bastant i no deixa de ser una  UNA GRAN BAIXADA DE CATALUNYA, quasi  GRAN FUGIDA , en el meu catàleg.

En la travessa per CIUTAT VELLA, quasi al final d' etapa, em fa aturar aquest:

Sembla  que sigui ell que em diu,

MIRA HACIA OTROS HORIZONTES DANOS A TODOS LA ESPALDA OLVIDADATE DE NOSOTROS Y TE OLVIDAREMOS. 

No es pot. oblidar no donar esquenes aquí, a  la CIUTAT i VELLA. És territori més que literari, molt viu.  El primer, fins i tot  la lletra A està present . És una botiga de màscares, disfresses  i ninots. Darrera el noi  assegut està en una sastreria a peu de carrer i oberta a les mirades de tots,  un paquistaníamorosament està treballant  uns teixit de colors que em resulten molt bonics.

Molt apreciat Sr JUAN GOYTISOLO 

 m' agrada haver realitzat aquesta etapa d' avuí tenint in mente  la seva novel·la escrita el 63.

Les identitats  que aboco i evoco en la ruta són molt presents , però també em  retornen  com ombres 

 És una ruta íntimament literària de les millor que es poden fer, Hauria de figurar  en  les guies, en la meva personal està ja patentada,   Si frases i poemes de poetes i escriptors  poblen  les alçades arreu. les seves paraules - les de CANDEL tampoc no vull que s' apaguin  en aquesta personal memòria - algunes frases i paraules de la darrera pàgina , i altres segurament , haurien d' estar algun dia en algun lloc d' aquesta reconsagrada muntanya. He retallat  algunes ja.

Acabo amb moltes ganes:     

DEJA CONSTANCIA  AL MENOS DE ESTE TIEMPO NO OLVIDES CUANTO OCURRIÓ EN EL NO TE CALLES.

Los LARGA VISTAS, són  aquí   com llavors. Per veure la   mateixa  ciutat ?  Ha perdut també el nom ? 

Su novela acaba con un INTRODUZCA LA MONEDA , i  en tres idiomas, más 

Nuevos son.  Mas turistas creo que no caben en este monte. Ni nadie acabará con el 

GEOMETRIA CAÓTICA DE LA CIUDAD LES TRES CHIMENEAS  DE LA CEFSA (?) ...

La màquina per a que funcioni, ara demana , segur que vosté  ja ho sap

UN EURO !!