RIUS
El més menut ? De la geografia íntima, no, de la minimalista, miniaturista encoquetada pot ser. Rescato aquesta bufonada  de l'MPERIAL LLOC . No m' importa repetir aquí . Neix alimentat per les ones, l' aigua corre i  aboca al mar. ës un autèntic RIU que fins i tot  sembla ha obert camí camí.


El més grandiós,
a  BENIFALLET,

 o a  AMPOSTA 

 també, com la miniaTura , acaba a la mateixa mar 

El GAIÀ,  Tarragoní modest però igual d' intens acompanyat d' ànecs,  entre ALTAFULLA I TAMARIT acaba, sense tocar directament el mar, li cal més cabal

El LLOBREGAT quasi sempre impressionant , prop de Sant Boi 

i més amunt, a MONISTROL

i més impressionant.

Es un impetuós i encaixonat afluent del NIL en terres d' ABISINIA?

 No anem tan lluny. És el mateix LLOBREGAT al CAIRAT, terme d' ESPARREGUERA

 Si en dies clas val la pena obrir la càmera de fotos a les atalaies, en el cas dels rius, compensa  disparar  en època de pluges. Com l' any passat, a finals de primavera. Un any excepcional per aigua i per neu,  La bici va quedar entusiasmada per l' aigua present al CAIRAT  i a la resta de la ruta  entre ESPARREGUERA OLESA LA PUDA I MONISTROL. EL camí és CAMI DE SANT JAUME . Si BTT entusiasmada, Jo, de cervell deset, sadollat.

Un altre:

No estic segur d' inclouer afluents com l' ANOIA. 

Per nosaltres, que el podem gaudir ara, passada l' època  de la contaminació de coloraines pels tins tercemundistes d' Igualada, i Guarros de Gelida  és riu molt RIU. Les PALANQUES que el travessen són una constant en el paisatge de tots en aquesta part baixa d' un riu que no té aturadors com el Llobregat , encara està salvatge. Amb les inundacions,com passava amb el  Nil ,el femení NOIA, no necessàriament mostra la cara de la desgràcia. La natura  en ell es mostra benevolent en tant provisora d' aigua i netejadora natural  dels seus marges.

AVUI DIA 15 de setembre, 

Vaja amb l' ANOIA:

No em deixa passar per la palanca, la del MOLI FARINER. Just  la de la primera foto ,se l' endut, la forta tronada d' ahir   LO dicho: 

 omplir els aqüífers 

I el TER?

El seu color era com  el de l' Anoia,. Els RIUS CLAVEGUERA  semblen aquí cosa del passat. Com  s' han fet canviar les aigües ! A veure  si aquest pot amb els PURINS al seu  pas per  la PLA DE VIC que aquí comença

El TER mereix entrada exclusiva. Seguim el riu per la GR 210 en el tram de Sant Quirze de Besora ( a la foto, alias SANQUIRICODELABASURA , segons com ens revela un local , amic,ara, artista autor dels murals mosaics del costat de la ruta al final del poble. 

Seguir el curs del riu per la GR, vam fer només fins   fins a Torelló,  val molt la pena. Es pot fer amb bici. Et troben  llocs com aquest:

i ...

Va ser una sorpresa. La sortida la vam fer a l' octubre de l' any passat, l' aigua  aigua transparent, ja acollia els primer indicis de tardor