LA ALHAMBRA : así fue un dia
así EL SAFAREIG de SANTA LLÚCIA
la foto és del 1922, la pots veure a L' ABANS , MARTORELL recull de fotos entre 1892 i 1975. Jo he conegut el safareig amb la font d' aigua els anys seixanta - setanta i el recordo envoltat d' ezbarzers.
alguien retrató el CONVENTO DE SAN FRANCISCO, hoy parador nacional , primera foto, . En una de las dependencias restauradas y rehabilitadas exiben una foto parecida creo que con orgullo , para información histórica comparativa, es un agradable recuerdo de hace un mes,
Mira el que ha caigut sobre els nostres records (la foto es d' avui dia 6 de febrer, juts el dia que fa fa un mes deixàvem LA ALHAMBRA per SIERRA NEVADA )
La capella , se suposa de SANT LLÚCIA, annexa a l' edifici principal, és perfectament visible en la foto de l' any vint. Avui dia om a darrera la DEIXALLERIA del poble, L' antorn és un ANNEX de la mateixa deixalleria, un contínum perfectament visible sense cap ordre ni reglamentació,és a dir un abocador absolutament descontrolat. No millor que el vora via entre SANT ADRIÀ I BADALONA sota les "catedrals" térmiques-
Una de les portes principals de l' edifici ( TORRE gòtica ) havia de ser MUSEU DEL CARRUATGE
L' altre porta un tant destapiada
un lateral
És un lloc de MARTORELL apartat ? Apartat i poc accessible ?
De cap manera .
Fugisser passa
la gent mira
pren imatges
i a la xarxa s' explica
ALTA VELOCITAT, baixa autoestima ? ,No. miserable desastre que descura el progrés de la majoria
El vianant fuig també com el Museu del CARRUATGE ? del soroll , de la brossa
del present art minimalista
què registren els teus ulls ? - deia aquest matí. Aquí veus una cuina deconstruïda,
Bebiste de la abundante fuente de aquel pueblo blanco
sus balcones azules llenos de leña
y los gorriones de la plaza jugando al ajedrez
Guadix, gran capital,
La SIERRA,
la misma des de la TORRE DE LA VELA
( mejor otro dia , no se si me quedan ganas, ni para ese otro dia para conjugar los tiempos que enseña el renegado cristiano sin tierra ni patria cuando no se levanta el verbo ni a la perejita de recién casdos )
aquella SIRENA, SERENA
hoy añorada
( se conforma con jugar )
rescatando recuerdos
y piedras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada