diumenge, 6 de març del 2016

LA ALHAMBRA :   así  fue un dia

 así EL SAFAREIG   de SANTA LLÚCIA  
la foto és del 1922,   la pots veure  a L' ABANS , MARTORELL recull  de fotos entre 1892 i 1975. Jo he conegut  el safareig  amb la font  d' aigua els anys seixanta - setanta i el recordo envoltat d' ezbarzers.

alguien retrató el  CONVENTO DE SAN FRANCISCO, hoy parador nacional , primera foto,  . En una de las dependencias restauradas y rehabilitadas exiben una foto parecida  creo que con orgullo , para información histórica comparativa, es un agradable recuerdo de  hace un mes,
Mira el que ha caigut sobre els nostres records (la foto es d' avui dia  6 de febrer, juts el dia que fa fa un mes deixàvem LA ALHAMBRA per SIERRA NEVADA  )



 
  La capella , se suposa de SANT LLÚCIA, annexa a l' edifici principal,  és perfectament visible  en la foto de l' any vint.  Avui dia om a darrera la DEIXALLERIA  del poble, L' antorn és un ANNEX de la mateixa deixalleria, un contínum  perfectament visible   sense cap ordre  ni reglamentació,és a dir un abocador absolutament descontrolat. No millor que el vora via entre SANT ADRIÀ I BADALONA   sota les "catedrals"  térmiques- 





 Una de les portes principals de l' edifici ( TORRE  gòtica ) havia de ser MUSEU DEL CARRUATGE
L' altre porta  un tant destapiada
 un lateral


És un lloc de MARTORELL  apartat ? Apartat  i poc accessible  ?
De cap manera .
Fugisser  passa
la gent  mira 
pren  imatges
i a la xarxa s'  explica
ALTA VELOCITAT, baixa autoestima ? ,No.   miserable desastre que descura el progrés  de la majoria
El vianant fuig també com el Museu del CARRUATGE ?    del soroll ,  de la brossa
 del present  art minimalista



què  registren  els  teus ulls ?  - deia  aquest matí. Aquí veus una cuina deconstruïda,

Bebiste de la  abundante fuente de aquel  pueblo blanco


sus balcones azules llenos de leña



y los gorriones de la plaza  jugando al ajedrez


Guadix, gran capital,

La SIERRA,
 
la misma des de la TORRE DE LA VELA

 ( mejor otro dia , no se si me quedan ganas,  ni para ese otro dia  para  conjugar los tiempos  que enseña el renegado  cristiano sin tierra ni patria  cuando no se levanta   el verbo ni a  la perejita de recién casdos  ) 
 
aquella SIRENA, SERENA

hoy  añorada
 ( se conforma con jugar )

 rescatando  recuerdos

y piedras




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada