les Casetes de Ca n’Oliveró
Veïnat del municipi de Castellbisbal (Vallès Occidental), prop de la carretera de Martorell a Terrassa
Aquesta porta tancada barra totalment el pas per incríble i il·lògic que sembli
tranqui, tenim fronteres pitjors
i si no em donen pas per on marca el senyal: frontera tancada busco un altre pas
cami nou, de via jacobea, marcada per noves urbs, asentaments invasors mol expansius de població sovint temporal amb ansietat de putejar tot el que pillen
Ca n'Ametller (Castellbisbal - Vallès Occidental)
| Tipus | Masia |
|---|---|
| Període | Segle XVIII |
| Situació |
Ctra. d'Ullestrell
La masia va ser iniciada el 1775 i en època modernista (1900-1901) s'hi va afegir el celler (bodega Francisco Alegre), fet de maó vist. La porta i el mur exterior són obra de Lluís Muncunill. Del conjunt del mas en destaca una torre de pedra, coronada amb merlets. Actualment és una explotació porcina.
Camí de Ca n'Ametller
Les Casetes-Ca n’Ametller: 2,25 km
Ca n’Ametller-cruïlla: 0,5 km
Cruïlla-Roure: 0,5 km
Total : 6,5 km d’anada i tornada
Dificultat : Baixa
Iniciem l’excursió a les Casetes de Ca n’Oliveró, carretera C-243c km 4.400. Seguim els indicadors de camins en direcció Ca n’Ametller i Ullastrell.
Més endavant, el camí davalla cap al torrent de Salzes que neix al terme d’Ullastrell, travessa Castellbisbal i desemboca al riu Llobregat. L’erosió del torrent ha format un congost molt estret que no ha deixat espai per a l’establiment d’horts, però que manté la vegetació de ribera.
Si mirem les parets verticals del torrent hi veurem dues coves artificials, una a cada costat del torrent. Es tracta dels columbaris : dues petites cavitats tallades en l’argila, que daten dels segles I-IV i que eren espais d’enterrament i incineració col· lectius. La primera la trobareu al marge de pedra sota la casa de Ca n’Ametller, al final d’un camp, i la segona l’heu de buscar a la paret oposada, sota la masia de Can Nicolau de Dalt.
Seguim fins a l’antic mas de Ca n’Ametller, documentat en un cens parroquial del 1573. A començaments del segle XX s’encarregà a Lluís Moncunill la construcció d’un celler de grans proporcions d’estil modernista i també la torre destinada a dipòsit d’aigua i colomar. L’antiga casa fou enderrocada i l’edifici actual és de mitjan del segle XX.
Continuem en direcció a Ullastrell. A 500 metres, en un revolt molt obert que gira a l’esquerra, prenem un camí que surt a la dreta i baixa suaument entre antics camps de fruiters. Al fons del torrent es pot distingir el roure de Ca n’Ametller . Destaca enmig d’un petit grup d’altres roures i alzines que formen una clapa boscosa de gran alçada. No es pot precisar l’edat de l’exemplar, però per les dimensions i l’alçada cal pensar que és centenari. A tocar de la base del tronc hi ha la bassa de rec que recollia l’aigua d’una deu. Retornem desfent el camí.
Font documental: Mapa del patrimoni, Diputació de Barcelona .
Roure de Ca n'Ametller
Roure de grans dimensions ubicat al torrent de Salzes.
Destaca enmig d'un paisatge amb una vegetació renascuda després de l'incendi de 1994.
Té un diàmetre de 4,10 metres, tot comptant que li manca una brancada que va caure durant les nevades de 2004 i que li ha esquinçat una part del tronc.
No es pot precisar l'edat de l'exemplar, però l'edat i l'alçada fan pensar que és centenari.
FONT: Mapa del Patrimoni. Diputació de Barcelona
SILLA VACÍA
ULLASTRELL, URB CAN AMAT
Riera de Gaià
La riera de Gaià es un arroyo de régimen torrencial del Vallés Occidental que nace en la vertiente sur de la sierra del Obac, en el término municipal de Tarrasa. Atraviesa el término municipal de Viladecavalls, al este de la población, donde se une a la riera de Sant Jaume formando la del Morral del Molí, tributaria del río Llobregat por la izquierda, ya en la comarca del Bajo Llobregat.
El elemento natural más característico de la riera de Gaià son los Caus del Guitard (“Madrigueras del Guitard” en español), una surgencia o fuente de grandes proporciones que mana solamente en contadas ocasiones, cuando las precipitaciones superan los 200 litros por m2. Se trata de un entorno frecuentado principalmente por los ciudadanos de Tarrasa, particularmente cuando se difunde la noticia de que los Caus manan, todo un espectáculo de la naturaleza.
Aguas abajo de los Caus del Guitard se encontraba el pantano de la Xoriguera, construido en 1898 por la Mina de Aguas de Tarrasa para el suministro de la ciudad. La pared de la presa fue destruida por una tromba de agua el 24 de febrero de 1944
el suro
CAN COROMINAS
AUTOPISTA DE FUTUR
CAMI ANTIC
RENOVAT
Santa Maria de Vilalba
Santa Maria de Vilalba, també anomenat el Suro, és un poble del municipi d'Abrera (Baix Llobregat), situat dalt d'una carena entre el riu Llobregat i la riera del Morral del Molí, a l'est del municipi. El poble comprèn dos petits nuclis separats per la carretera BV-1202, el nucli principal i l'anomenat carrer del Suro, a més del petit raval de Can Torres, situat a mitja alçada entre el riu i la carena. L'antic terme de Vilalba, que sempre ha pertangut a Abrera, comprèn també tres urbanitzacions noves del segle XX, Les Carpes de Vilalba, Sant Miquel i Can Vilalba, i diversos polígons industrials.
La parròquia de Santa Maria de Vilalba, creada a mitjan segle XIX sobre aquest antic terme, disposa de cementiri propi. A mitjan segle XX també hi havia hagut una escola rural unitària, ubicada on ara hi ha el Casal Social del barri. També hi ha casals de barri a Les Carpes i a Can Vilalba. I centres sanitaris a Santa Maria i a Can Vilalba.
Dins el terme, envoltades pel nucli de Can Vilalba i dalt d'un turó, es conserven les restes de l'antic castell de Voltrera, del segle IX. Als peus d'aquest castell, a la plana del riu, hi havia hagut la casa que es va fer construir el virrei Amat a finals del segle XVIII; aquesta casa va desaparèixer el 1982.
El poble va optar a la independència respecte d'Abrera el 1937 amb el nom de Vilalba de Llobregat.
Castell de Voltrera
| Castell de Voltrera | |
 |
|
| Localització: | Urbanització de Can Vilalba. Abrera (Baix Llobregat) |
| Coordenades: | 41° 31′ 31″ N, 1° 55′ 37″ ECoord.: 41° 31′ 31″ N, 1° 55′ 37″ E (mapa) |
| Construït: | XI |
| Estil: | Romànic |
| Bé cultural d'interès nacional | |
| Tipus: | Monument històric |
| Identificador: | BCIN: 251-MH BIC: RI-51-0005167 IPAC: 277 |
Localització a Catalunya
|
|
Descripció
El castell de Voltrera d'Abrera són unes restes de murs, encara notables, amb la capella romànica de Sant Pere molt a prop, també en ruïnes. Aquesta és la part més antiga del castell, datada vers el segle XI. La resta ha estat molt modificada i reconstruïda en època moderna, quan n'eren senyors els Despalau i Amat. La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades, amb les parets bastides amb petits còdols i reble a les parts baixes i tàpia a les altes. La capella és a la banda occidental, fora del recinte però adossada a aquest, fent muralla.[1] És una petita construcció característica del primer romànic. Té una nau amb un absis semicircular i en els murs laterals, molt a prop de l'absis, hi ha excavades a la paret dues absidioles. Al parament exterior té ornamentació llombarda però només a la façana de tramuntana. Tocant a la capella hi ha un arc de pas força colgat que podria ser del segle XVI.[2][1]
Història
Aquest castell va pertànyer a la baronia de Castellví de Rosanes. El terme de Voltrera és esmentat des del 996, però el castell no és documentat fins al 1027; llavors n'era el senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví. En fer testament el 1058 Ramon Guillem deixà el castell al seu fill Arbert. Després fou senyor del castell Pere de Voltrera, fill de Guillem Ramon I de Castellví que l'hi havia deixat en el seu testament el 1110, tot consignant-hi que volia que fos clergue. A la generació següent, el castell revertí de nou al llinatge troncal, ja que el senyor de Castellví, Guillem Ramon III, en testar el 1776 el deixà al seu fill Gombau. El llinatge posseïdor de la baronia s'esgota per línia masculina i passa per matrimoni als Montcada. Des del segle XVI s'anomena castell de Vilalba. Acabada la guerra de Successió els senyors que hi havien viscut per motius de seguretat, abandonen el castell per viure a la casa Vilalba, al peu d'aquest.[1]
Castell de Voltrera (Abrera - Baix Llobregat)
| Tipus | Castell |
|---|---|
| Període | Segle X a XII |
| Situació |
| Urbanització Can Vilalba |
BCIN
Bé cultural d'interès nacional
Les restes, molt enrunades, del castell de Voltrera s'alcen dalt d'un turó dominant la vall. El terme de Voltrera està documentat des del 996, i el castell com a tal des del 1027. Depenia de la baronia de Castellví i va ser senyorejat pels Voltrera fins el segle XIV. Posteriorment va pertànyer als Sentmenat, als Despalau i als Amat. Durant la guerra de Successió hi residia Josep d'Amat, destacat partidari de Felip V que, un cop acabada la guerra va fixar la residència al casal de Vilalba, al peu del turó. En resten escassos vestigis, algun tros de mur, la base d'alguna torre i restes de la muralla. L'estructura més visible és la de l'antiga església de Sant Pere de Voltrera.
com tots
i més aquest
va ser frontera
i no ha deixat de ser-ho encara
publico el 13 ,falten 5 minuts per les nou, la data serà del 12 encara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada