Qualsevol lectura, autor, , programa, peli, cançó, anunci, etc, en entrar en el sistema personal automàticament queda sotmès a un rigurós control de subjectivitat
Si el passa , queda adoptat i se li concedeix la distinció SEMPRE OBERT, distinció que pot ser retirada si amb indagacions, nous controls, noves informacions, posteriors etc mostren aspectes, suficientment importants per dessubjectivar ( desencantar ) la categoria donada.
En un sistema no massa potent, de capacitat limitada , amb defectes de fabricació i amb evident desgastat per l' ús i sovint per l' abús, pocs poden ser-hi
Quin ha estat capaç de restar sempre obert ?
No adoptar no significa abandonar, ni deixar a mans de recicladores, ni cremar, ni vol, pues eso, tancarlo, posarlo a la pila, tenirlo en el prestatge, i si no hi cap, portar-lo al poble, fins que un dia por qualsevol motiu es torni a obrir, per si mateix, sovint per forces que encara desconec funcionen, cas diferent son els exemplars de biblioteca , com usuari habitual i sotmés a les normes reguladores quan un llibre arriba a pasar el control, se li dóna la categoria, i normalment s' adquireix, o es deixa, ja se sap que les bibioteques són molt bones aliades de l' economia particular. ( Les OBRAS COMPLETAS DE TERESA de AVILA , por ejemplo, las tengo en ESPARREGUERA, obert per cercar i interpretar LA LOCA DE LA CASA o su DIOS de los PUCHEROS )
(Ensenyar el forat esdevé essencial en el paisatge de la lectura, autors. Veure'l no sembre es tan evident )
1. Quan en un llibre trobo aquelles paraules que m' obliguen a delimitar llocs de frontera on no em vull situar, la càrrega de subjectivitat actua d' immediat. ( son paraules del continent ideológic, polític,liingüistic, la majoria barrejades i aplicades a situacions sovint concretes i ciurcumstancials que no venen al cas ( un dia te les explico aplicades a llibres de recent lectura. Hi ha paraules que em resulten un LLAST i em sembla que em TIMEN. Si sumes la incompleta complexitat identitària peronal de tots tipus , el llast és el súmum de la feixuguesa2. La comprensió o millor la NO COMPRENSIÓ, es determinant en alguns autors i obres,. M' agradaria explicar com d' una cosa tan simple he trigat tants anys a prende consciència. T u ja saps a quin autor estranger em refereixo com paradigma de la incomprensió, no obstant es portador de bicicleta. El plaer de trobar algú que te l' explica, sovint augmenta el plaer, no sempre la comprensió,
4. La no presència de BICICLETA desperta la inquietud, la presència, com també saps, obliga a SUJETARLA, el SUB se li pot afegir o no segons altres variables. El CARINYO per tenir bicicleta no te una mida mesurable en termes físics.
5. Si es de poesia, el llibre ha de ser POBRESIA preferentment, només es salva si està dedicat per mateix autor, en tinc dos , bueno, tres, t' asseguro que sempre han estat oberts.
6. El terror , quan parla DEU no ho puc evitar , no es que me acojone, es que me dessujtetiva litaral/mente, me descompone las palabras, me cambian los sentidos, se perturba la ortografia , etc, hay pocos, muy pocos. La última incursión tuve que mirar si DANIEL tenia boca propia, creo que la tiene, pero no estoy seguro.
( la moral ensenyada per uns , avaladad per la religió, no es practicada, d' aquí el que diu aquest en el reportatge )
7. EL VELO: la belleza que cubre el caos. Cunde la máxima de EUGENIO TRIAS sobre el concepto de belleza. Lo feo a veces no se oculta, , en literatura, qué seria , además de la propia inenció ? Un abocador clausurat ? Una marca ?
8. EL RECHAZO cuando actúa de forma reactiva, sin razón immediata válida. Hay rechazo y nada más. Ese es la señal . D e qué ? esa es la cuestión , responder puede llevar mucho tiemo, y captar seducciones lejanas de otros puede ayudar a recobrar la pieza una vez abandonada.
9.Si es combativa , supongamos poesía, no me vale que el enemigo esté fuera. No me como enemigos de membrilo
10. CONTRAPUNT, , per explicar-ho em serveix l' exemple d' avui , si en la BIBLIA DE JERURALEN leo en una de sus páginas tomada con el libro abierto por azar ( pasa en los SIEMPRE ABIERTOS, , lo que surge tiene validez ( preguntaré a los echadores de cartas, deben teren un fundamento ontológico parecido lo siguiento )
Los que me comen aún tendran más hambreenvidia como tu dices ?
los que me beben aún sentirán más ...
NO,
SED dice ÉL
Mira, te pomgo este ejemplo:
yo pienso, así me viene como viene en contraste seguramente por el mismo título ELOGIO DE LA SABIDURÍA del ECLESIASTÉS , el otro elogio el la LOCURA , que en realidad es ESTULTICIA O TONTERIA y como uno abre otro , los dos quedan el uno por el otro, en prepétuo obrazón ( t aseguro mi completa inocencia consciente en este palabro )
A veces lo leído satisface poco, bien por contraste , bien por condimentar lo que resulta poco digerible o comestible, aquel SIEMPRE ABIERTO , calma la ansiedad del vacío, por eso siempre vale que esté abierto, , no sólo per comparar, sino, para justificar el odio nacido, , así, SABINA, BENJAMIN, recientemente , para CONTRASTAR, que no contrarestar versos con su VINAGRE donde alguien puso ROSAS
por hoy basta
siempre abierto o sólo por eso ya que dan uno y otro sujetos a abertura
SEGUNDA PARTE
------------------------------------------------------------------------------------------------
Entrada dedicada a la ROSA d' un abril, el darrer, gràcies al seu llibre he pogut confergir-la , como no hay piedra mala nunca , tampoco n hay ningún libro del que nu se pueda sacar aunque sea un ripio
ni una des orientació , correcta o no
que avive alguna llama
o que sus ventadas no apaguen al menos la de una vela
.
espanta o
persuade o disuade ?
de SUOR , LLÀGRIMES o de SANG
plena la charca va deixant ?
Itinerar
obrir casual
poesia combativa
qui es l' enemic a combatre ? Encen algún foc, amés de prendre inicialment
¿ hi ha cucs sota la pedra que aixeca com diu DON LEONARDO DE SICILIA de la funció de l' intel,lectual ?
formigues i més formigues, , és temporada alta per elles.
les flor dels temps no son comprades , ni artificials com de morts
l titol s' avé a grans panoràmiques
toca el cel
l' horitzó
pedra sobre pedra edifica, sosté
pont a entre generacions un pont que permet passar a com les npves generavions poetitzen
p33 has dicho pedra SANTI SALVADOR ?
M' agraden les teves , són precioses totes són or
sigui com sigui amb el seu poc pes, ben bé acompanya
Pedra, has dit pedra ?
una de molt valuosa
Portat a l' era i esventat amb la forca...
grans de llum
polsaguera
( iniciat el dia del llibre, del 1916, acabat el dia abans d' un dia també molt senyalat )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada