m' arriba l' ona d' ITALO CALVINO,
ningú me n' ha parlat
i mentre espero
per no perdre la paciència,
no la perdo,
arribo al final : sis planes d' intensa lectura
sorpressivament bressolat 
i com en els millors dies  de platja,
 l'  onada
travessa tot el quadern 
bategant  totes  les línies
encara buides 

...
has encertat la forma, quan et demano que escriguis d' aquesta manera  la frase  frase inicial de PALOMAR ,

La mar està sua ment encrespada  i les ones menudes  baten la vorera sorrenca

perquè l' episodi que  nua
en platja el protagonista PALOMAR
continua i topa amb 
LA SINA NUA
( la versió catalana  d' edicicions 62, traducció de Maria. Antonia Oliver , la mar encresponada s' ha tragat una U, o es així ? Una lletra més  en el fons del quadern de mar.