BON COP DE MALL
DELS MALTRACTADORS DE LA TERRA

Aquesta masia aparenta ser del XVIIIè 

diu   DON MATEU  ( Josep Mateu i Miró,  historiador , cronista local  i enamorat del seu patrimoni i,  pel que   et sento dir,  gran conversador )
M' interessa el detall , no el conjunt ,
DON MATEU il·lustra amb dibuixos precisoso d' una finura  artística extraordinària   sense cap mena de dubte,
L' il:lustrador no ha volgut estalviar la  paraula  APARENTA  en la presentació de la masia  ni  el TALL  que sembla caure a sobre de  l'  edifici  El cop de  mall  no es que no l' arribés a tocar, es que " la casa" formà part  en el sistema de  batuda territorial feta en un moment concret de la història -

                   No m' acabo de  creure el que veig ni  tampoc   que l' inconscient arribi tan lluny

                                                                    RIP

  Els cultius predominants eren la vinya i els regadius,...

RIP 

Interessa el temps verbal,  EL PASSAT  utilitzat pel cronista
I el territori no es petit , seguim amb la informació del llibre  LES MASIES DE CASTELLBISBAL,
 CAN NICOLAU  DE BAIX,  és la següent  a comentar : situada , físicament  per domini territorial, al costat de l' anterior
la fotografia és del dia  d'  avui ( ahir )

DON MATEU escriu aquesta informació d aquesta masia

Les escriptures de rabassa  morta   pels cultius de la vinya  arrebassades al bosc  són a partir de  de 1755. A finals  del segle XIXè, el Dr  Bufill , abans de casar-se  amb la pubilla de CAN COROMINES , va comprar  aquesta hisenda i de les dues en feren una de sola.

Així la  va dibuixar,

 Mira-les bé , dintre de no res els  estralls del temps la deixará més  "nova"
( aquí la mirada de l' artista  sobre l' entorn   va ser un tant  idil·lica,no va gosar dibuixar  les casetes  de la urbanització curullant l' horitzó  amb Montserrat  torres elècctriques enllà. ? 

El cop de mall del destructor  anava també  directe a l' ordre legal propi de la seva estimada patria
 és a dir,  a matar la RABASSA o rematarla  millor dit  eliminant tota resta visible  del que fou , i conseguir que no visqués.
La informació del cronista de les terres de la bandada d' allà, es un document históric de primera mà
dos detalls a tenir en compte  en la interpretació del paisatge  i  els noms de lloc
. Un: algunes masies,  SANTEUGINI  per exemple,  romanen envoltades de la urbaització del mateix nom
. i Dos:  altres masies  ja  desparegudes han donat nom al POLÍGON corresponent  com  per  exemple  CAN  PELEGRÍ
D' aqueta darrera ens interessa la subtilesa de de DON MATEU  en donar detalls del  seu darrer propietari:

L' últim propietari era el  filòsof Francec Pujol, amic d ' en Josep Maria de Sagarra i de Salvador Dalí . Van vendre  la propietat , enterament d' horta , a una immobiliaria, que va constuir  naus  industrials a primcipis  dels anys setanta  i que va enderrocar la casa

RIP

(DON MATEO encara la va poder  dibuixar, el polígon naturalment conserva el nom de la casa, segur que a ningú  se li va ocórrer  de posar el nom del filòfof  ? )

Quan t' explico l' anècdota   em comentes que  el  FILOFOFO  amb els guanys  segurament va poder dedicar-se a FILOFOFAR . Riem , no estic segur que ell personalment arribés a  gaudir  en vida
Tampoc crec que formi part dels MALTRACTADORS de la terra ( feia POBRESÍA i poetrería )  ni els altres nomenats, son patriarques  del cantó més espiritual de la patria i el  MAL  el van fer uns altres més depredadors,
AMEN

Un vómit  de  pedres  
ferides en la pedra seca
restes delatores
sobre la consciència dels malfactors
cauran 
...


On t' has ficat  ?

mira com t' has posat la roda, 

es que vols ser també una BICI ROJA  ? 

SI

i com en el FAR WEST 

carretejar per camins remots 

caçar

i anar  de..

 

Prou !

La ginesta floreix

 

i  arreu del camp

hi ha  vermell d' aquelles  parets

i alguna rosella 

zurrapa ? 

qué dius ara !

una paraula nova 

y tot el significat de lletjor que tingui,  pels colpejadors