Amb les botes cada vegada més pesants per tot el fangueig de la història...
(la trobo com ocurrència , però no sé on em porta )
som ara, no aquí, sinó al carrer JAUME I, sense asfaltar , l' argila es implacable amb nosaltres després de la pluja de la nit i del dia, som al límit, aquí acaba el poble i comencen les vinyes que han d' omplir les bodegues del senyor
, fem una gran conquesta només amb la vista i amb la mercè ( hauria de posar 'cicunstanciales mecenarios, aliados' ) dels núvols que ens deixen veure MONTSERRRAT i el nostre sempre mític castell de SANT JAUME, santa aliança protectora conqueridora, i tota la resta de serra castellada, aestellada fronterera
la bèstia esquelética y retorcida pasta maldad
resuellos tranquilos del infierno
( oye , qué son resuellos ? no sé de donde vienen las palabras, pero esta aquí la dejo pastar )
que em tret avui d' aquí ?
- un relat y tus risas
( molt bon relat , si vols un altre dia te l' explico, lliuro només dos trocets , un de ficció: l' episodi de quan el protagonista s' empassa la carta trobada per tal que ningú en resulti perjudicat pel seu contingut
i l' altre real , algú ha dit: " este pueblo me va a matar " )
tus risas,
gran conquesta
Em portes a la RUTA DE LES AMAPOLES ?
em dius que si,
en ISLA DE LOS PATOS empieza el camino , no es un punto cualquiera , ni un rio cualquiera, hoy baja túrbio, ayer ... ya lo viste, como la siempre la historia: RIO LOCO !
fa 1000 anys aquí també , ja ho saps,
feien frontera
sense miraments
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada