FRENCH lesson from VilaSAR to BadaLONA
By VoltAIRE
Hélas! dit Candide ,le bon Pangloss m' avait souvent prouvé que les biens de la terre sont comuns à tous les hommes, que chacun y a un droit égal.Chapitre X
Monseur le baron éteias un de plus puissants seigneur de la Vestphalie, car son châteaux avait une porte et des fenêtres
Sa physionomie annonçais son âme (la deCandide )
Il pouvait admirablement qu´il n´y a point d' effet sans cause , et que , dans ce meilleur des mondes possibles,...Chapitre I
Se m' escapa el riure, sovint més d' una vegada en cada chapitre. Com la Tortuga Artificial ( MOCK TURTLE , "mock" apareix traduit com simulacre,interessant acepció de GOOGLE ) quan era una tortuga de veritat ( d' ALICE IN WONDERLAND ) en el nostre batxillerat, estudiavem francés, era normal llavors, com ara ho és l' anglès.
Ara que es temps de canvi , convé mantenir les bones formes amb els molt estimats propers veïns, i repassar un idioma més que arrelat, "impromtat" Un dels exàmens lliures a l' institut AUSIAS MARCH on rendiem comptes de les adquisions va ser un paràgraf del Petit Princep, si recordo encara aquesta frase, IL Y AVAIS TOUJOUrS EU és segurament per l' ajut que em va proporcionar la professora en dir-me el que volia dir EU, una paraula que llavors per desperació meva,, se m' estava es/capacant, i amb la seva fuga, el sentit de tota la frase, m' ho va dir, aquell cop de mà, en un context de prova final i en tot el que representa la frase en si ,ha arribat quasi bé intacte a dia d' avui: el seu idioma , aquell idioma sempre ha estat el meu., com el de molts, no ha estat mai un més, ,ja t' ho explicaré, raons de construcció identitària ?
Per desesperació de no sé quines identitats personals sempre en doina / dança , abans que català ( no ho sóc a cap efecte, excepte, i circumstancialment, per la llengua d' ús en aquest precis moment ) ja era francés ( no ho sóc , però visc els efectes molt, pel que veus, molt perdurables )
ICI12gener, 9am
El que digui en BAÑOS, en context , ICI, de CANDIDE,també t' ho explicaré, està a punt a la tele n/ecional per ser entrevistat.
A posteriori, un cop entrevistat , poca cosa a reflectir aquí,la comparació la deixo córrer, , trobo més autèncic MESSI, que el ciutadà Baños, auto re editat com a tal i només ciutadà despedit, autoacomiadat de la política a primera fila, puc comparar amb... ? , ni t' ho pensis No mou paraula fora del context on s està, pur format periodistic televisiu, amb poc espai , com passa per a les paraules que ens poden sonar a veritat veritat, alguna proclama, pròpia dels escenaris de plató, no les repetieixo, fruit del context,dominen els medis, per això el conviden., les espases del llenguatge són apreciades en aquests fórums,
En els formats de TV , i en aquest cas és molt evident és més el que no s' ensenya ( i coincideix amb el que més m' interessa ) que tota el que es veu reflectit,
No parla res d' important , a banda de l' enunciat de voler dedicarse a la seva causa , és a dir ampliar el 48 p cent ( algú ja ha dit el 3 per cent, aquest es farà famós, que no compti amb mi,per sort ningú no hi comptarà ) tot i que li veig la coherencia de mides a qui va dir que aquest nivell era insuficient per una gran proclama maciànica, sense balcó, i sense més companys que ,els ara per ara .justos , massa justos, per tanta causa com sempre passa, de veritat i de mentid, tot és llenguatge TV condicionat i obligat aquest format, Ferran TORRENT deia sobre el periodisme , una gran mentida, es referianomés al del seble passat? Ara la gran mentida la fem extensiva al ja en marxa 21 quan el periodista i la seva cort els fan arribar al poder polític. ha començat de titular, cada dia un , i els medis els abeuren , facilitat molt les coses, evita de pensar, Voltair ho feia diferent, deia que havies de pensar tu, o sif¡gui , per un mateix.
Si he de cercar algún CANDIDE, no semblar el millor candidat. Els premis CANDIDE de l' any, els dóna algú ? , seria una bona idea, un premi per una bona causa amb efectes provats. La prenc.
Si com a primer, cap de llista, Baños, ha renunciat, m' interessa més què està fent el darrer de la fila cupera, MANUEL DELGADO, ¿a por él ?
I el PUIGVERD de Girona ? Quan parla , dóna més informació no tanta parafarnacia televissual com els companys de tertúlia matinera.. Augmenta el saber , no dona baula a la cadena avorridament periodística. Diu coses del seu nou president. I nomena la hipocresia com un dels trets característics de la maera de fer gironina. Caram ! A vere si e cal més PUIGverd i menysRAhola.
Un altre ( tertuià ) , sense saber que l' escolto, em diu el destí del nou president. Veuré en quina mesura es va desvetllant l' esperit candide "qui vit en chacun de nous". Qui domini la informació, tindrà el poder , i ara qui la domina,, com sembla , en el poder suprem en el poder, pobres republicans, pobres de nosaltres francesos de cor.
............................. croyant que c' etais un privilège de l' espèce humaine , comme de l' espèce animale, de se servir de ses jambes à son plaisir.Chap II
Candide , qui tremblait comme un philosophe, se cacha du mieux qu' il put pendant cette boucherie héroïque.Chap III
...........................
13 de gener
Aplego alguna cosa mes de MANUEL DELGADO. espero
les seves raons per ser NACIONALISTAINDEPENDENTISTAAFAVORDE LA
CLASSETREBALLADORAIDELES (se suposa d'esquerres)MINORIESICUPEROFINAL
Dubto
que em pugui aclarir l'embolic que tinc . Vaig aprendre massa
jove a malfiar de les organitzacións
polítiques. De PANGLOSS al llarg de la meva vida de formació ideològica i contraideológica sempre n' he trobat i encara recordo situacions, arengues, lliçons entre lliures entre lliçons del llibre oficial,,contrastts , de contraris, topades entre la dura realitat del ser i del voler ser... aquella llavor que van posar no va parar de créixer i ha
impedit que qualsevol inclinació vers possibles compromisos de veritat
amb organitzacions des de les actives en clandestinitat durant la dictadura, i
les posteriors lliures i de tot l' espectre arrelessin ( ni tinc cap petit PLANèTE, ni m' ha calgut cultivar el meu jardí, no és tal, si m' ha calgut podar, acció no menor, les oliveres i ametllers heretats ) Cap no ho va fer, ni les del 15 M les anteriors antisistema, no ho les vaig haver de menester, i a
hores d' ara i al pas que vaig ...
Podré ser OPTIMISTE ?
Quel est donc ce pays disaient-ils l' un et l' autre , inconnu à tout le reste de la terre, et ou toute la nature est d' une espèce si différente de la nôtre ?Cap XVII
La deria de tocar poder ha fet perdre fonament ideològic sempre i en totes les èpoques . Me lo dijeron muchas veces. PACO lo recordó públicamente a los anarquiestes disfessats, a GELIDA ara farà un any: "... no lleguéis nunca al poder" porque cuando se llega, algo se transmuta. Poderoso poder. Lo que dijo PACO entre cantos hablando del PUTO FUMBOL , lo guardo para otro dia., tiene pelotas.
Si per caçar ratons a la XINA cal vestir el gat del color més fosc i amb les urpes més fosques de l' eficàcia del sistema CAPITALISTA, i per arribar aconservar els sistema CAPITALISTA, els de sempre posen un estel, disfressen, la seva bandera, i els dela CUP prometen i prometen ... què ? A canvi de promeses, ells no canviaran, i jo me`ls crec perquè els puc entendre, , malgrat les aparences, i malgrat tot i l' impossible, i t, saben que la maquinària del capital cal tenirla greixada perquè continui rutllant content sense massa grinyo lada, seran un exemple més d' aquell pragamatime del PARTIDO.
Manuel Delgado, un exemple més d' algú que canvia ideologia per eficàcia ? Pragmatisme, adaptació, als nous temsp amb noves formes i amb noves eines dels amos de sempre ? ( eran del PARTIDO,parecía el único ) I el BAÑOS ? Semblaria un canvi a l' inrevés, marxa del cap davant per continuar... llarga vida i recorregut jo li dessitjo, ja el seguiré, , si em plau. Quines paraules posaran ? Quin discurs farciran ? Quina literatura hauré de revivar ? Serà poesia ? ( ARA ÉS DEMÀ, deia en MIQUEL , i l' ahir no torna, m' agradaria afegir )
La resposta a la pregunta sobre la FRATERNITÉ , és el que ara no em fa moure ni un pas a cap pretensió nacionalista ni deriva "in depen day"
La compatibilidad ideológica de los nacionalistas de CUBA, por su independència de la metrópoli, el 98 con la classe social de pertenencia se reflejaba en LUCIA, recuerdas ? Luego llegó FIDEL, salut tenga, y su hermano ahora concede libertad i aquella classe , como existe ? En què se ha transmutado , o sigui igual con mas quincalla china encima ? Què bien ha trabajado el Capital ! Como se tansorma i adapta ? Increíble
Ha sido muy comentado lo del cap d' un ISRELITA per deu de PALESTINS. Vull dir la meva: públicament davant d' un micro això no es diu. Al temps de la inquisició, també al paradís estalinista, i altres recents, ( la policia de qualsevol estat inspirat o no en HEGEL, sempre està molt alerta del que es fa i es diu ) , si algú volia que la Santa... intervingués sobre algú només li calia dir el que havia dit. en algunes societats , es condemnava al missatger. Qui repeteix fa seu un missatge i ens l' aboca, no només es retrata sinó que se li veu el llautó. No m' agrada que, en aquest cas, la llengua hagi fet la seva. Un comentari sense importància ? Veurem. La ideologia al servei d' una causa. CANDID, veurem els efectes ? Veiem a desfilada dels de sempre aquesta vegada entre banderes que recorden la cubana
Interpretació
L'estrella blanca és coneguda com l'estrella solitària i s'identifica amb la llibertat. El triangle és la representació maçònica
de la igualtat, i el seu color vermell és la sang vessada pels
combatents de la independència. Les franges blaves representen els
antics departaments que controlaven l'illa i els blancs simbolitzen la
pau.[1]
Els tres colors (blau, blanc i vermell) recorden el tríptic de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.
( de la xarxa clicant bandera cubana )
NOTA. M' agraden aquestes simbolitzacions, en el tema de la llibertat de la proclama revolucionària , no era només interpretat en el sentit del lliure comerç sense traves propi del sistema hiper liberal antifeudal i assumit per part de la ascendent classe burgesa , sino la llibertat de l' home esclau, lacra a combatre pels il:lustrats com VOLTAIRE (?)
VOLTAIRE, Citat per F SAVATER en l' acepció INDEPENDENCIA (3 ) OC p. 92 segons obra MEM p. 124Como no podría seguramente ni volver a los hombres más razonables , ni al parlamento menos pedante , ni a los teólogos mo<nos/ menos ridículos, he decidido continuar, siendo feliz lejos de ellos
....................
14 de gener
vaig aprende aviat a malfiar dels medis, dels diaris concretament , ( vaig tenir un Plangloss important i de gran nomenada, ara no surt el seu nom, si home : MARTÍ GÓMEZ, que se n' ha fet?, fa dies que no sé resd' ell ) quan el contrats de la realitat que en aquell moment , transsició, i el que reflectien, era tan evident, tan barroerament distorsinada i la mentida tan gran brutalment manipulada que l' efecte encara dura davant qualsevol informació escrita davant qualsevol medi escrit , tele, radio, etc.
Avui ni escolto la tertúlia, cansinament repeteixen, interessadament ningú pt dir clarament el que pensa només es deuen al medi que els paga
Hegel tiene una visión teológica de la historia que implica que todos los acontecimientos crueles, injustos y bárbaros que se han producido en la historia no tuvieron más remedio que hacerse. Fueron unos instrumentos en manos del Espíritu del Mundo.
Esa Razón infinita es la que opera en la historia de la humanidad por la cual esa Razón infinita se realiza a sí misma.
Hegel no se fija en lo penoso del camino histórico, sino en la meta, en el fin con que se han llevado a cabo esos sucesos desagradables. Para Hegel, esa meta, es el Espíritu, y el fin que persigue el Espíritu es la conquista de la libertad.
La institución que asegura la consecución del fin al que se dirige la historia es el Estado. Este es algo así como el material con el que se construye la historia y llega al fin último del Espíritu. El Estado es la realización de la libertad, la unión de la voluntad universal del Espíritu y de la voluntad subjetiva del individuo. Sólo en la obediencia al Estado es el hombre verdaderamente libre. Por eso los grandes individuos históricos han sido los creadores de los grandes Estados.
En resumen, el pensamiento hegeliano se ha desplegado dialécticamente conforme a los tres momentos:
- Tesis: la meta de la historia universal es el progreso en la conciencia de libertad.
- Antítesis: los medios para lograr ese fin son las pasiones y egoísmos de los individuos.
- Síntesis: la unión de ambos momentos y el ámbito de realización de la libertad es el Estado.
Autor:
Juan Paulo Ramírez
Sánchez
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
recordo aquell mestre parlant del sbons literats francesos, tenia raó
uns segons de publicitat
i torno
-----------------
havia pensat deixar-ho tot una vegada més , si mes no en suspensió . però CANDIDE reitera la inspiració,
pero què hago ?
a veure si m' aclaro
no esgratinyat per LLLL
........................................
15 de gener
torno a BADALONA
NO PUC DEIXAR D' INSERIR una recull de DIDEROT, del seu JACQUES: un nen plorava desesperadament a la consulta del metge que li ha de revisar la gola, perquè li fa mal. Quan li pregunten per què , contesta que li han fet dir A i que segurament li faran dir B i després...
He acabat CANDIDE i el podria tornar. No ho faig encara. Falten lletres de l' abecedari. He vingut per recollir l' encàrrec, EL LLIBRE DE LA MONTSERRAT ROIG,... m' agradaria parlar amb la bibliotecària que em va posar a les mans VOLTAIRE , ho deixo per la propera visita , on està la "C" ?
La bibliotecària que m' atén aquesta vegada al taulell de lliuraments quan em dóna el voluminós CATALANS ALS CAMPS NAZIS em comenta que es un llibre s' ha fet demanda recent, i em pregunta si es que el fan llegir en algún lloc i per algun motiu...
El comentari i la pregunta tan racionalment encoberta d' interès professional m' obliga a donar resposta , és a dir, a no donar la callada. i . com quan s' improvitza, dir el que jo crec, al moment, és a dir: la veritat, entenent per tal el que em vé al cap sense pensar massa. Com sempre passa em deixo coses,ho veig ara, com sempre, però en aquell moment li dic que ha no havent pogut llegir AMAT- PINIELLA ( veritat ) la necessitat de tenir més informació objectiva ( crec mentida, ho veig ara, la ficció pot ser tant real com tota la no ficció del llibre ) el relat ficcionat, novel:lat se m' escapa ( no li dic així, pero comunico bé amb gestos i paraula de sentiment ) Crec que m' entén que el llegeixo de motu propi , desvinculat de col:lectius, , clubs, escoles o universalitats .Jo i només jo cerco aquest efectes producte d' aquelles causes.
Afegeixo una cosa ben racional, el llibre no l' he trobat a les llibreries habituals.
Sense sortir del recinte CASACUBERTA fora ja de la biblioteca, fullejo el llibre ràpidament . La pregunta in mente de perquè és un llibre tan voluminós la tinc immediatament : quasi un terç de les 830 pàgines són llistats. Cerco per veure reflectit noms familiars del poble . No els trobo, el poble, està per comarques, no hi és , Com és possible ? Si la REVISTA SOLC va dedicar un monogràfic als tres deportats , jo he conegut un supervivent i ara en un document del 1977... editat , reeditat el 2001( no ficció ed 62) , que és la que estic manejant , no figuren cap dels tres ?
al sentiment de frustració acompanya la incorformita credulitat, cercaré més detingudament, cercaré les raons de l' absència.
no m' acaba de consolar que digui l' autora que es un document incomplet, que ... que digui el que vulgui ...
ells no hi són . I res a la meva manera de veure no justifica la seva absència ...
CORTES DE ARENOSO un poble , que forma part d' un territori cultural que és el meu.
Aquell monument ens va sobtar de ple , fa molts anys, ja , més de vint, en una comunitat com aquesta i quan en la del principat desconeixiem si s' havien realitzats actes de memòria com el que quasi incrèdulament estàvem
trobo una cita de MAX AUB
i un supevivent parla del camp ARGELÍ DE DJELFA, no trobo cap altra referencia, , faria el llibre massa gran incorporant elements d' altres cultures , llàstima MAX AUB en tenia més d' una.
i M Roig menciona que alguns no li van col:laborar perquè ... en fi, llegiu vosaltres mateixos.
Ja em passarà el malestar , segurament no és ni per les absències sinó per les presències , aquestes, els testimonis i el que escriu que li van explicar, fereixen molt, molt més.
al vespre, no pot ser casual ! veig fins al final la pel.lícula de l' ALMODOVAR NADIE HABLARÁ DE NOSOTRAS...
tremenda ficció !
deixo el llbre de l ROIG , el tornaré, no ha circulat cap bicicleta, tampoc importa, ni tan sols vénen ganes de cercar-ne cap, sempre el tindrem a disposició a la Bib. LLOREDA DE BADALONA per si un cas.
Per fi trobo trobo referència a SOLC. Experiemnto la sensació de NO VOLER SABER perquè sé que em farà mal.
El teu familiar,, hi figura però no com a nascut al poble sinó a Barcelona.
( 29 de gener, ho descobreixo en saber que el teu pare havia nascut al CARRER DELS PETONS. La residènncia sempre havuia estat al poble )
.................
19 de gener
cau , planeja, el dubte sobre VOLTAIRE , la seva idea sobre PUEBLO ( recollit, retallat PER FERNANDO SAVATER ) segurament un fragment insignificant en el conjunt total no casa massa bé amb les que a mi m' agradaria manejar bé. Afortunadament. Sab/vater me lo recupera, lo tiene fácil . Gusta mucho cuando escribe
Todos somos com prisioneros condenados a muerte que se distraen unos momentos en el patio de la prisión, hasta que el verdugo viene en su buscaQuè diu Voltaire en relació a l' adquisició de coneixement per part dels treballadors ?
Puedo ser optimista ?
PAS DE TOUT
Heus aquí les pàgines a onsultar:
. No hay motivo p. 16
, . fe volteriana en la razón
que cadascú arribi a la raó per si mateix,
. comentari a DIDEROT p 19
p 21 22
. .nigromantes,
- independencia intelectual, para quén?, respuesta 24-25
. Classe media culta, no al treballador
p.59
. soy ciudadano del mundo
. JLLL no figura com estratinyat , ja parla prou malament p.83 p 84 Voltaire mateix
. 87
. historia
p88
Total podria ser que la lectura de Savater m' hagi fet més savateriano que volteriano, volterea més Savater ?
en cuanto a territorio,
el hàbitat de SAVATER quizá convence más que el de JUAN GOYTISOO, más real menos volàtil, se sustenta en ideas concretas, pero...
............................................................
20 de gener
La flechas llueven sobre el mártir , los de la literatura, por dios !
24 de gener
los nacionales de hace 77 años, , es decir el 24 de enreo del 39 entran en el pueblo. Los primeros bloques de viviendas eran llamadas con esa fecha, quién se acuerda?
La biografia, hasta dónde marca ?
Dejo DIDEROT a medias , leo algo de su biografia, antes de seguir . Interesante. Entiendo LA MONJA, a partir de la premisa que nos hablamos al hablar y al escribir igualmente nos relatamos, ( delatores ) el lenguaje como delator y, con FREUD se añade leña al fuego, para comprender algo, no todo, que es muy imposible
no es ese carnaval que me llama
la biografía marca y desmarca los que pueden ser considerados de los míos.
5 años con CARLOS CANO
la brecha que se obre siempre en la biografia cundo se entra en razón de sexo, casse social, crecimiento biológico, separación famiiar, conflicto , los pasos del hablar y del conocer, luego los instrumentos de LEER Y ESCRIBIR
todo en uno mismo
la biologia, , la historia general se reproduce en uno mIsmo, o particular en o general (Si home, LA ONTOLOGIA REPRODUCE LA EVOLUCIÓN DE LA ESPECIE , la ontogénesis reproduce la filogénesis ) Piaget dixit, recordes ? No massa, casi ja ho havia oblidat
la lieratura y lo que hagas con ese saber solo potencial posibilista me desmarca de aqu´el nrerés por DIDEROT GOYTISOLO, i todos los demás DES MARCADOS, que rompieron el marco, , la costura lieraria es solo un apendice del proceso , un intento a mauoria de las veces fallida, pero no siempre, MARUJA, SARAMAGO, , MACHADO DE ASSÍS, algu tienen en común , no vienen de classe pudiente, legan a ser de los grandes de
VICENT, MANUEL, caso aparte, classe terrateniente, porque dijiste CHURRAS ?
en el tramvia hiciste subir esta palabra
LLEGO A BADALONA A LA BIBLIOTECA CAN CASA CUBERTA
torno CANDIDE, abans el deixo un moment entre les cames del gran MONO de la ciutat al POÈTIC PONT DEL PETROLI.
.............................................. DARRER CHAPITRE
il faut cultiver notre jardin
. l' home nest pas né pour le reposNOTA FINAL
treballons sans raisonner
c' est le seul moyen de rendue la vie suportable
3 de febrer
em desconnecto, es fa difícil suportar el millor dels mons possibles, i viatgar ajuda
tenen tan interioritzat , inoculat per tota la propaganda del nou RÈGIM ara amb apósits més insistents , però però una constant al llarg del temps, que expresen sense cap raonament crític, és a dir sense pensar , per contradictori que sembli , des de la més pura raó , aquella que crea tots els monstres. que els seus metges són els millors, i que fora de la seva tribu , sense pensar en el desconeixement , ignorància flagrant, cultivada exprés, Clar que m' ho comunica una persona que em fa parlar del que ha dit el seu ARQUEBISBE, sobre la conveniència de fer una rogativa general per tal de provocar la necessària pluja, , li dic que m' avisi , perquè em diu que ha de ser cosa de tothom , m' ho comunica per convencem ? També li ho dit a la farmàcia, Convençut: la bona literatura és en el parlar, i en aquells racons de la infància
com quan creia que a l' estranger no hi havia res ( paraules per dir-ho ? Ni les tenia ni coneixia més enllá dels carrers, barris, huetos,... ) i les ones del mar eren les muntanyes que havia vist en de lluny per primera vegada. en sortir del territori la ignorància , , la manca de paraules sobre el nou crea una mentalitat reduïda, només enriquida amb els detritus de la pròpia tribu
El president de nosequina patronal en l' entravista capto la frase CATALUNYA EL MLLOR LLOC DEL MÓN
he sentit bé, l' enteevistadora li fa repetir, per si és un eslógan o és de veritat allò que pensa,no escolto bé, ... no és la dóna anterior, sembla que la mentalitat, per un de la patronal, que diu que té feeling amb els sindicats, i que creu en les mesures PPEras, etc, inundat d' enveja, per un d' un altra tribu , que no té el sentit de pertinensa, torno com JOJO al loc d' on vaig sortir, quin ? Jueu ? m' agradaria, llegiré més el Benaminla meva minúscula raó.
ADEU
la responsabilitat mínima em fa aturr la publicació avui, la deixo per quan torni
falten històries de PANGLOSS, i de Diderot, etc.
Quines trobaré, no penso anar amb la bici, quan menys artificis i distraccions, millor
(i acabo, han pasado tantas cosas desde el inicio ! )
En l' ordre del dia he d' incloure el somni d' avui ? No modifcaria absolutamente nada de nada, ni supondria aportación alguna a, no espero casi nada. Porque lo que lleva la entrada no creo que llegue a nadie , ni por contenido ni por forma. Sólo falta el sueño !
de quin ordre parlen els literats MVM i SCIASCIA ? Ara que aquest darrer té un CANDIDO en nómina . vull saber de qué va . Ara que he de tornar a llegir de nou EL TEATRO DE LA MEMORIA ( tenia 60 anys quan el va publicar ) un poco más reposadamente tanco l' entrada iniciada el gener . Un desodre un desori,
el meu ordre , evidenment no és
Ah! La coherència
De la nube cae:
A ver si ,lo encuentro hoy ( lo encuentro , cuesta , me lo serviran . ENTRADA EXCLUSIVA , SCIASCIA lo merece i a LA RAZON, los racionalistas y a sus LAS LUCES, etc, siempre hay que volver aunque sea para marcar distancias. con la realidad
pasan tantas cosas cuando se deja algo pendiente sin revisar ni acabar ,
hay algo que se pueda acabar ?
pero miralo hombre, no lo dejes así
bueno, antes de que llegue el nuevo dia
APRILE
Sto a far camorra sulle cose, seduto
al sole d’aprile che in me torna
a un suo azzardo di risentimenti e di inganni.
Guardo accendersi il gioco dei ragazzi,
una rissa leggera che s’incanta
di luce, cerca un suo cuore di musica;
forse un suo cuore di pena.
Il paese, non lontano, sembra affondare
nel verde: di là da questo gioco
pieno di voci, è solo un paese di silenzio.
L SCIASCIA , más de la nube
El deixo aquí que no es perdi, ja trobaré el sentit
està repetida el juny
ResponEliminacaldria comparança per veure semblances i diferències