T' ESTIM A TU, BICICLETA  de BIEL MESQUIDA

L' ÚNIC ENGATJAMENT: LA COMPASSIÓ. Quan sortires de ca ton pare agafares la bicicleta 
i li envelares cap al pujol  de Sa Coma. mirares els camps d' ametllers com si les verdors de les fulles  i els ametllons  i les verdors dels dels bladars es confonguéssin  en un verd psicodèlic  que ho contagiava tot. devia ser la representació estètica  de L' hora verda, aquell poemari de Jaume Vidal Alcover  que t' impressonà tant.

 (BIEL MESQUIDA, T' estim a tu, Ed  Empúries, Narrativa 2001, p 84-85 )

És un  luxe, Paga la pena canviar de color,  deixar la planura de la TORRE DE LA SAL per alguna costa amunt de MALLORCA  fins   completar tot el trajecte. On ens porta  en Biel ? Amb qui ? Per on ? És possible que hi càpiga  tanta literatura en una simple pedalada ?

La imatge fosca de ton pare fent el caragolí es conjugava amb les imatges dels militars de l' Otan programant el seu ordre mundial amb llicència per matar com uns exèrcits de James Bond  a balquena.  On és la llet de la tendresa humana? et demanares mentre pujares una costa amb margalides grogues a banda i banda de la paret. Al capcucurull dominaves tot el poble: el campanar  del divuit ple de rajoles  de color blauet , les cases aferrades amb les parets  de pa daurat, les taques dels pins a la plaça major i dels plàtans envoltant el mercat . Sentires el calfred d' aquella sinistra familiaritat  de la qual parla Freud. Baixares d' un bot i deixares la bicicleta

damunt  les fulles seques de l' alzinar

Només la deixa per aturar-se en reflexió.  Ha pensat i imaginat coses  de gran abast. No queda impune. Excuso dir com acaba. No seria correcte relatar el final. Només dir que la bicicleta  contempla passivament tot.
Més que la qúestió del final , una qüestió  inicial em cargola sense treva  per dins: ¿què queda de Castellò en BIEL MESQUIDA ?
Sempre recordaré les paraules de M en parlar de L' ADOLESCENT DE SAL  ja fa com 35 anys, no vaig córrer a llegir-la precisament per aquelles paraules. Ara tampoc, però la curiositat és el gra que pica més ara,
mira per on !   

Sóc el gra de pus de la literatura catalana. I ho dic de veritat. Perquè la meva literatura és incòmoda i ningú no sap per on sortirà ni com agafar-la cada vegada que publico una obra nova.No ho pateixo, però a vegades m'emprenya perquè noto un arrocanament siginifcatiu. Però a la vegada em fa pensar que vaig pel bon camí. Sé que això em fa ser un escriptor minoritari, però som un escriptor per a gent a qui li agrada llegir a poc a poc, a qui li agrada rellegir i que cerqui coses que facin pensar i assaborir l'idioma.

Entrevista noséon quan van reeditar L' ADOLESCENT DE SAL EL 2013, m' agrada l' escrit, l' he copiat i pegat , perquè  les faltes no són meves
Plenament d' acord.  
Abans de trobar la bici estimada,  m' atura un títol.

EM LLOG PER FER SOMIAR

I un diàleg:

Ella et va agafar el paper de la mà d' una estirada, "¿ Com vols que els lectors t' entenguin si escrius coses així ? Orbar,  ¿ què és orbar ? No veus que no ho diu ningú!" Tu quasi tragueres un espireig lluent com un míssil de tristor per l' ull dret quan ella et va dir la darrera frase . però fent un esforç nerviós i muscular aconseguires  que cap avió carregat  de llàgrimes no sortís  de l' aeroport  dels ulls de la teva retina.

El diàleg continua . Hi ha resposta :  l' explicació del significat d' ORBAR . Fantàstic. no pel significat sinó per l' explicació sobre el sentit de l' escripptura  parla de lletrafogueres que encenguin el lector
Què deia el paper  que ella li pren de la mà ?

ORBA ELS MEUS ULLS, ORBA EL MEU CERVELL , ORBA EL MEU COR, ORBA EL MEU SEXE: ORBA'M ! 

Continua el relat , el prenc en la darrera frase llençada a qui li ha pres el paper 

"No sàvia amiga, llegir tampoc no és bo de fer"  Ella t' ha mirat com si els seus ulls grossos i líquids s' omplíssin d' algues  i d' estrelles fugaces. Ja ho sé . Tu em parles  del luxe de les roses . Em dius que l' altra manera  de llegir és rellegir. Com veure un paisatge quan ja has mirat.

Acaba el relat.  Ella rellegint el paper a la seva manera i posant   paraules seues.
Les tapes dels llibres són  sovint molt expressives. Les d' aquest ho són sense cap mena de dubte

  La pedra foradada, agafada a la platja del PRAT DE CABANES tal qual,  la he posat jo
Sembla llençada, tal qual, des de sota. , és a dir - ja m' agradaria que així fos-  des del meu Castelló al seu  . el de Biel- el de la seva  illa.