BICICLETADENBROSSA

Havia de ser-hi, no , Sr PERMANYER ?
A la pàgina 33. Anem al gra, en Brossa li confesa, així ho copïo del seu molt bonic llibre BROSSA x BROSSA, RECORDS:

Jo sóc de bosc, de  muntanya; aquest és el paisatge que sempre  m' ha atret. El que mai no m' ha interessat és viatjar per la muntanya. odio fer el tramvia muntanya amunt i muntanya avall. A veure qui fa més quilómetres  amb més poc temps.
Tota velocitat que sobrepassa el cavall o la bicicleta ens aparta de la capacitat d' observar la naturalesa

Si no hagués trobat la bicicleta anterior , el record   relatat a la pàgina  13 colmava  amb escreix  totes les expectatives  per acabar arrodonit aquí, com aquest tresor de pedres potencialment  saltarines d' ones descobertes avui a LA TORRE DE SAL   El reprodueixo.

Crec que la família tenia llogada una torreta al carrer  de Tavern ;no sé qui hi vivia, però el que recordo molt bé  és que m' hi portaven  sovint de petit  i no oblidaré l' olor penetrant de l' herba fresca del jardí.  I m' encantava anar-hi  perquè tenien un carret amb dos seients  i dues rodes  de ferro; m'obsessionaven les rodes , però sobre tot mirar l' eix  del qual surten tots els raigs, i encara avui aquesta imatge plàstica  em fa molt efecte

 Sr LLUIS PERMANYER,
M' agradaria saber fer un llibre així. Desvetllar  allò que un artista  té dins només ho pot fer un altre artista, de la paraulla, com vosté.
Una delícia de lectura,  també per la informació  històrica   de com s' han mogut els fils de l' art
Trobar  BICICLETA en un relat  pot ser determinant per tenir aquí  entrada.   Com pot comprovar en el cas  seu i d' en Brossa no  ha calgut tal requisit. Activeu un principi  d' inspiració, de imaginació, d' invenció, que fins i tot  pot  fer  fàcil trobar  rodes entre ombres o còdols o,  com no ? les tres del gat 
Si Brossa diu tenir la tàctica  d' oblidar afegida a la de caminar...
Encantat de d' haver caminat amb vosté, una experiència difícil d' oblidar.