El temps de Brossa és aquí
No fan entrar la gent a toc de pito.Quan sona, para la remor de la munió de refugiats al parasol carpa / vestívol i tras un breu moment d' atenció que sembla de silenci, tothom entén que s' ha de mobilitzar cap a la carpa de circ. Pares, nens i altre menes de bèsties es posen en agitat moviment.
No deixen fer fotos dins. T' explicaré les sensacions. La primera: el públic acompassa el ritme i passes del primer pallasso presentador. L' entrega del públic és total . Public? El protagonista , un duet perfecte amb els artistes. La immersió en la màgia és total.
pOESIA I TEATRE JUNTS,
jo peno aquest malgrat no estic segur que sigui aquell que han recitat sobre el rellotge sense busques que representa la carpa del CRIC
- LA VEU ESCRITA
- Passen les hores, els dies, les setmanes.
- El mes passat ja és molt de temps.
- El rellotge toca contínuament l'hora.
- El sol de març tot ho adoba.
- (No estem amb un lleó que trepitja els ocells
- i té un lloro a l'orella.)
- Ara m'arrepenjo en una paret.
- ...
- (Fins aquí tindria suficient pel mot paret, però mira per on la resta de mots tenen sentit )
- He fet servir d'escombra aquests poemes
- per netejar racons del pensament.
- Alguna vegada m'he pintat de negre,
- però les frases han sortit directes
- i s'han convertit en una eina
- de la tenacitat contra la pega.
- A partir d'un cert grau de poder
- el judici moral ja no és possible.
- Els interessos de les nacions
- veiem que pugen sobre els drets humans.
- Venen com fan les coses
- i no les coses que fan.
- La millor sort dels daus és no jugar-hi.
- Muntanya avall tothom entra a la dansa.
- No hi ha ningú que traci una muralla.
- Els catalans preguntem
- i els forasters no contesten.
- Per això sóc dels qui creuen que l'aigua és trista.
- Veig en els sorolls
- la prolongació de les paraules.
- Encara som lluny d'un cel sense núvols
- i a la terra els déus estan en males mans.
- La santa obediència al servei de qui
- no és sant poc sembla una virtut.
- Als llibres sagrats hi surten cucs
- que s'alimenten de lletra morta.
- Quan estic pensatiu m'agrada tenir obert.
- No puc afegir res més
- a la veritat que porto dintre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada