AMADES 

Com tots aquells que una vegada  li van  explicar històries, el fem seure amb nosaltres  en la nostra representació. 

...oblido les paraules amb què volia començar. Irrecuparables? Com el llibre -EL ESPACIO VACIOper exemple  que es deixa a una companya sensible i que encara no m' ha tornat. Quin buit més ple !
El podria rescatar. Però espero el seu gest.
Avui és un dia de recuperació activa  de facetes  importants: hem realitzat un acte teatral, com una  PUERTA ABIERTA ( aquet títol  de Peter Brook afortunadament el tinc i gran sorpresa: la portada és un escenari amb una cadira  cara al públic on no seu ningú )  a una  realitat que una vegada més fem que  sigui superada per la ficció.  Allò que marca de veritat,queda. Cal deixar-se fluir, i com passa en l' associaciò lliure,  transitar per camins que tu i jo sabem compartir.Aquesta cadira petita és com aquella on seia la TIA TERESA quan venia a casa a VELAR---
Les paraules eren alguna cosa així: hem pres contacte  de com arriba el cor de la  RONDALLÍSTICA  al cor de  noves generacions.
Només amb una cadira ? No, evidentment.  Cal que s' aposenti  el contaire, tu o jo, o... qualsevol,  sense cap més sofiticació  que la paraula,  amb  ganes d' explicar coses, orelles atentes,  et parlo directament a tu que m' escoltes  i al teu nivell d' alçada., perquè et veiem , no ets invisible ...
... compartim un espai.
Iniciem un procés,   és la mà  de tots ells . ancestres.  amb la del públic present , que  ens empeny i ens acull, i  en el Teatrí de la puça també s' encén el nostre  misto invisible que la chispa /guspira de PICASSO va iniciar.
Ens hem acostat de nou a l' escenari, -el que nosaltres mateixos hem creat, amb quatre  paraigües oberts, unes teles casolanes,  una escala ...  -  i ens ha transformat.Era inevitable, carregats de recursos però més i fonamentalment  d' EMOCIONS.
Hem fet sortir a la funció PINOTXO, EL QUIXOT, un cavall de  amb una herba punxosa  sota la cua,  amb tots els personatges de la rondalla, i un  PEROL  amb el teu nom...
Amb  aquest ingredients era inevitable que  alguna cosa passés entre tu i jo , no ? Màgia, ? 
No,actua  l' element humà, el més important el  principal.
AH ! Una estera d' ALMAGRO ens ha acompanyat, amuleto ? Simple record de un teatré impactant.
(No puc  estar de avui  de recordar  imatges de la TV. Pot ser un dia important per a moltes persones , la funció representada a Madrid per qui s' acomiada amb els ossos de CERVANTES, en doina , és de les escenes més barroquess i desquisiants d' una Espanya sensa cap  profunditat teatral, afortunadament falsa, interessada, aborrecible, pobre Cervantes !desenterrat i enterrat , potser estaria content  de pensar que els seus ossos no seran els únics a donar  bon repòs  )

Demà més, de la mà de P.  BROOK  amb un sol que ha sortit de nou al nostre teatre.
 ....
Joan MADES circulant amb burri - sense cleta-  a la cerca  de  conversa amb la gent  i captura  de la seva paraula viva

 Fascinat  per SANCHO, va recopilar tot allò que hi havia sobre el Quixot, en la cultura dita popular: auques, contalles dites, reproduccions, en banos, cartes, etc. La seva  recopilació s' aplega en EL QUIXOT DELS IGNORANTS , un títol de l' exposició itinerant ara present a la BM . El llibre està publicat. Fan bé  de comptar amb ell en un aniversari  tan senyalat.

INFORMACIÓ

El Quixot deIs ignorants de Joan Amades és un treball que I’any 1946 fou inclòs dins del llibre de Joan Givanell i Agustí Calvet Gaziel titulat Historia Gràfica de Cervantes y del Quijote. En aquella ocasió no figura el seu nom en els crèdits i la seva aportació esdevingué essencial per redactar el capítol anomenat El Quijote del pueblo.
De la ma de Xantal Grau i Antoni Serés, que han tingut cura de I’edició de I’obra, recuperem el text original inèdit en català. En I’estudi, Amades analitza el Quixot i el Sanxo Panza a partir d’objectes i documents de tradició popular com ara auques, cromos, ex-Iibris, guardes, lleixes, naips, patacons, rajoles, segells, titelles, ventalls …

  M' agrada  veure com vesteixes EL REI DESNUDO  per a la representació

Un rei que  ha perdut ja  el del tot el cap per tu,no li veus en la mirada ?