EL POZO DE LA PAULINA

Costa de trobar un paisatge  sense presència escrita. Aquest cartell podria passar sense lectura perquè sembla el format  de COTO...  però no,  indica el que indica:   una acumulació  d' aigua, que no sabem si és circumstancial  estacional o permanent.   Un lloc irreal  en un somni de pas, on un  cartell tan ambivalent  pot portar a confuses interpretacions.

Som en territori VIDIGONERO,en  un punt de la GR7  entre TARIFA i ESPARTA

Avui és un bon dia, del MEDI AMBIENT , per recordar aquest paratge.  Insisteixo:  abismal,de somni de profunditat extra sensorial. Per una beneïda casualitat, ( casualitat ?)  has tocat un punt de la càmera i la imatge ha adquirit un cert  moviment. Com si tot  l' entorn volgués encabir-se en un marc   impossible.
TOMÀS ESCUDER I  PALAU,castellonenc, en el seu llibre PARATGES DEL PAÍS VALENCIÀ ( publicat per l' Abadia de Montserrat, llibres de Motxilla, el 1980)  parla d' aquest - EL BARRANC DE  MAIMONA- en el darrer apartat del seu bonic llibre.
Han passat 35 anys  i en aquest dia precisament faig recull d' algunes frases:

Encantador per cert ( es refereix al barranc ) 
És aquí on hom es pot sentir més animal que en cap altre lloc. Perquè  hi ha com un hàlit de prehistòria, dura, encantada
...
En cap moment l' aigua  no vos és amiga, ni tampoc el rocam.
Què queda  doncs? La bellesa i la vostra voluntat.

Ha passat molt de temps i m' agradaria saber de l' autor d' aquestes paraules. És escriptor,  viatger, recopilador de contalles i autor de: 

Notes sobre unes construccions de pedra seca (Les Useres, Castelló) a la revista d' arqueologia provincial

M' agradaria compartir taula o conversa. Ja veuré la manera que em signi el llibre. 

Per cert,  prologat per  JOAN FUSTER  amb un    escrit que és un punyent  contrapunt,  divertit i molt dur.  Fa bellugar  de manera contundent estructures fermes com el rocam de la imatge copsada sense voler 

Ell  mateix es qualifica de prologuista inadequat. 

Sóc un individu sedentari, mediocrament sensible als panorames i d' una curiositat folklòrica més aviat  tènue

I segueix, amb una crítica sense pietat de tot allò que significa somni beatífic natural excursionista i de les conseqüències sobre el medi d' uns i altres.

Pobre Tomàs ! Crec que si alguna vegada el  puc trobar ens consolarem  mútuament. Ell no sé  ben bé què em dirà de l' apocalíptica premonició de l' autor de NOSALTRES ELS VALENCIANS.  El  meu somni amb flors i violes  l' ofega, després de les seues paraules  de cop i de cap  a LA PAULINA.  

Em diuen que li digui que el PRAT  DE CABANES  està així...  com ? 

Com diu FUSTER fa 35 anys  d' alguns espais del nostre país ? (Ai ! la mateixa generació de JUAN GOYTISOLO, igualito que en lo leído en LA DESTRUCCIÓN DEL PAISAJE!  ) 

... la  merda multitudinària, els xalets abusius, la cursileria dels neohabitants, els televisor, les llaunes i els plàstic del detritus quotidià

I més...
Per cert, el PRAT   no figura  en el seu llibre. Està declarat parc natural  segurament a posteriori dels 80. Guardo l' entrada per demà (  A veure si de pas  puc  acabar l' entrada ENTENC  PERQUÈ ELS AZNAR VAN ESTIUEJAR A OR PESA. Material no em falta. A més he trobat avui   una magnífica BICI que pertany al també castellonenc  BIEL MESQUIDA, a vuere si alegra la cosa)
Pensava tancar el gran dia del medi  amb  aquestes paraules de l' autor del llibret de la introducció

El País Valencià té encara avui aquests paratges de natura viva on es dat d' apreciar-la sense massa entrebancs; però no sabem per quant de temps. El nostre territori  es veu amenaçat cada vegada més i més per l'especulació i la poca vergonya.

Però les  d' en  Fuster, com sempre, em "contrapuntuen"
Prou!  Per avui , suficient. El POZO DE LA PAULINA és molt petit