URNA ?

SI


c'est mon urne ?
 
noooooooo

Es mi urna !
lo que tengo se lo doy  

( de una pegadiza  famosa canción francesa )
 
amb vidres a la sang  ?

El més difícil, doncs, és sobreviure 
amb escates de vidre a les entranyes

Un dels VINT-I-SET POEMES EN TRES TEMPS DE MIQUEL MARTÍ POL ( MI POETA )  publicat el 1972 i recollit al llibre del  MALL AMB VIDRES A LA SANG

es mi hombre 

lo que tengo se lo doy
som record i pregunta 

com Plaute  amb LA COMÈDIA DE L' OLLA que tal vegada s' esdevingué AL GRAN PROGRÉS DE MARTOELL
 un diumenge matinal de teatre descarat 
 foc i viu
 en aquells temps de foscor 
despertà els sentis 
com 
aquel professor que incitava a la paraula bonica redemtora i  profunda d' OVIDI 
romà  de llatí desconegut

ORFEU baixa  a l' infern  per rescatar la seva  estimada  i... 
amor meu estàs cansada  ? 

no havia de mirar enrera !
impossible per un enamorat  eixir de l' infern ?
se m'escapen altres  significats
 i  com acaba tot ell !
esparcido 
cabeza y lira cayeron al HEBRO

lo tendré en cuenta  cuando pase por su vera
y te lo contaré bien contado y si puedo cantado  


 

i per últim la mà de MARGARITE YOURCENAR  acaronant amb  a través de les mans  de vint generacions les del seu  HOME
ADRIANI  
l' únic objecte que pot recodar que ell va poder tenir a les seves mans
quin era  ? 
recordo la imatge no el contingut exacte 
lapsus 
estaria als MUNTS ?

...
El següent de MARTÍ POL diu aixi:
Tal vegada seríem menys sorruts

...

Tal vegada  aprendríem de somriure 
i no ens faríem tan malbé les ungles 
esgratinyant parets,mentre ells a fora 
agiten cascavells,llancen proclames , 
mantenen l' ordre , foten la punyeta...

grandiosos poetes 
por la tarde me llaman de GELIDA
tierra de poetas 
acudo 
 me esparzo 

los reyes acuden
ya pintados con su reina
y lacayos

 todos 

a la fiesta del ensayo

y cada vez yo  más liado 

bon dia