dijous, 28 de setembre del 2017

RUBRICATUS
és des d' ahir també títol de llibre
l' autora historiadora educadorara de museu  amb coneixements    (com AUEL  i legió infinita d' autors inmersos divulgadors del passat  )
recrea  l' època del 13 AC ( any de la fundació de BARCINO )  i un dels fets importants en la trama de novelón  el fa passar per AD FINES i el pont  de RUBRICATUS
la divulgació  del llibre  porta aparellat que el programa  pertinent de la radio local   en parli
i l' autora es entrevistada  per telèfon   en directe com a colofó del programa
per ella me n' entero que ha ha aprés d' escriure a l' ESCOLA de l' ATENEU  
confesa ISABEL GARCÍA TRÓCOLI que els coneixements sobre la historia ja els tenia però una altra cosa és fer una novela

un cop clarificat el  perquè del títol   la directora del programa explica  que a  més dels detalls històrics referits a la población on som
trobarem una bonica historia d' amor

sóc invitat per ella el dia abans  a parlar  de (d' autors que han parlat de) romans a l' estudi   i naturalment i com sempre se me'n va l' olla 
millor dit
se m' acut parlar-ne de L' OLLA DE PLAUTO 
i per si fos poc quedo en CAOS  aquesta vegada  meamorfoseado por   OVIDI  (ocurrències nietzscheanas )
a la directora l' agafo  despistada  / xoc ?  i no  es defà   tira endavant  la proposta 
em recordes  que   LES MEMÒRIES D' ADRIÀ  es fonamental
grácies
ho és
tant o més que el ROBERT GRAVES  ( l' altre invitat   , a la radio , en parla  i es deixa portar pel YO...  no tant com jo -  es més racional i historiador  amb base científica/objectiva   de veritat  )

una hora abans del programa  repasso ràpidament  el tochazo RUBRICATUS  de subtítol BARCINO año 13 AC i em paro amb més deteniment al cap II (?)  en una conversa entre un natiu ( íbero por supuesto  )  i algú que s' està adaptant al nou món  que implica la romanització
interessant
però perdo una oportunitat (  a la radio  ) de dir el que penso 
per què ?
no per manca de paraules L' OLLA va plena   la Metamorfosi c quasi  no m' hi cap i de MARGARITE YOURCENAR  parlen amb més propietat els asistents que jo ( saben estar en onda ) (1)
sino perquè actua l' esperit crític de sempre com represor de determades idees que políticament poden sonar
crec jo
incorrectes 
tal dia com  avui no goso parlar clarament del  que penso suposa  ser ciutadà romà  avui dia
( recorda lector  el lament  invocació  per ser lliurat de la servitud  opressora  de la TRIBU ) 
l' autora
 suposo que amb  fonament
en el seu llibre comenta  certs pertinets detalls històrics
diu que  la condició de ciutadà  es podia adquirir en acabar 25 anys  de servei a l' exèrcit ( una oportunitat pels joves  d' acabar grans romans
jo els tindria  de sobras   oi?
no a l' exercit exactament però si  en un altre departament de la gran organització imperial
me n' estic  de parlar del territori  del qual formaria part
fascinant !    el limes del nord  es nomena pero el del sud ... ai!  interesos tribals !
no nomeno cap dels actuals Països  Romans   ( ARGELIA TUNEZ MARROC   etc ) l' autora de RUBRICATUS si que passa per EGIPTE  i ASIA MENOR  (? ) tornaré a revisar per si de  cas es produís coincidència  i per si ha oblidat la bande del MEDITERRANI de ALGECIRAS A ESTAMBUL PASANT PER TOTS TRES CONTINENTS

ho dubto

en parlar de les mans de la YOURCENAR  volia de
 retruc parlar l' emoció de viure en un lloc ple de restes /marques  de fa dos mil anys i de l' emoció que suposa  tenir-los tant  a l' abast
vaig dir efectivament parales i més paraules
però crec que   no vaig aconseguir res més que transmetre confusió i caos 
em falta escola 
polir  les ocurrències
una pedra no es sempre un diamant
i un diamant en brut  no brilla  en aquetes  ones

la directora del progam anima
a seguir
i al controlador del temps   en l' estudi diu que li hem agradat
ha estat un bon progama
el correcor ANDREU em recomana un llibre seu   i aprenc d' ell a tocar ferro no tant com fusta
lo dicho
me faltan  pasar por el taller de los maestros pulidores de la  tribu
lo intenté pero... además cobran demasiado

"parecen tintoreros para tan poca mancha"
y además  yo no me dedico a la venta de nada 


 

 es de ESTEBAN VICENTE
 color color 
sin forma  
sin demasiada frontera
iremos verdad? a BCN  ( GALERIA MARC DOMÈNEC  )
i a SEGOVIA 
por supuesto
gusta mucho 
conozco
 poco los otros 
dioses las otras tribus 
 

( 1)
l' agafo de les seves mans  per mostrar l' emoció que  crec va sentir de tocar l' únic objecte que es creu segur que va tocar ADRIÀ  vin-i-cinc parells  de mans abans que no ho fessin les de l' autora BELGA/AMERICANA   


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada