dilluns, 1 de febrer del 2016

En sortir  de l' estació de Renfe , només obrir el pas metal·lic,  amb el bitllet de viatge, els fotografio  tal qual, a l' exclamació ( "no pot ser ")   una  semi rialla  acompanya  un lleuger puntapeu, no tant per apartar com per comprovar la certesa de la troballa
Vull recordar el gran fotògraf,  amb premis i discusions sobre la seva feina, ell cobra, és el seu ofici , el fet  de fotografiar coses no persones tranquilitza, consciències , no sé quina història podria acompanyar també aquesta  prenda, semblen bruts, jo diria que és un muntatge  i que algú està mirant per comprovar la reacció de la gent en un lloc tan concorregut.  Mesura de l'impacte,  observació, de l' obscenitat ?
 Ni deu passes més enllà   està l' habitual   parada de divulgadors  de  BÍBLIA. Una noia m' ofereixen amablament un folletó de propaganda .
- Parla de coses  que li poden esultar interessants
 Li dic que no cal i que tinc prou de parla amb ella. El torna a desar
Li demanno per la primera frase,
- La primera frase , el començament de la BIBLIA ?
senyala un exemplar.
Si , sap com comença ?
I recita la primera i coneguda frase.
 La reconec , el de sempre , sona  a repetició. 
En el pensament tinc la de las METAMORFOSIS, i li dic
- I la segona ? , la segona , el que va a continuació,
- Que vol que li reciti tota la BIBLIA ?
- No. no,
Me`n vaig, tot i que  la METAMORFOSI queda   en potencia, estic satisfet de com me n'he sortit del pas, l' hauré descol·locat  ?
Sucio periodismo
En la prestesa "República" de periodistes, en la qual vivim,  la clase periodística  es creu poderosa   i actuen , ho  creuen  com  classe sacerdotal tradicional , com  mediadors entre la divina realitat  i  aquests  calçotets  tirats al carrer. a la vista de qui els vulgui mirar
Quan comentes aquesta pàgina  del diari d' avui  em dius que no t' agrada que ningú prengui mal  ( Muriel Casal Atropellada per un ciclista )
Et faig veure les dues notícies, titulars de dalt.presents en la mateixa pàgina
El "sucio" periodista que em surt  interpreta el conjunt: ( crec que els de veritat, els nets, no els necessito, ells a mi tampoc )
EL PROCÉS...FRACASA  ATROPELLAT  ... PER UNA BICICLETA.
y rius
( i quedo content d' haver provocat el teu somriure, m' acompanya i em fa fort  pel que em pugui passar la resta del dia  ) 






-   

1 comentari:

  1. Sap molt de greu que Muriel Casals hagi tingut aquest final.
    Em dol que els comentaris no sempre estiguin a l' alçada

    ResponElimina