es pueblo que le entristece,
al viajero DON CAMILO JOSE CELA,
VIAJE AL PIRINEO DE LÉRIDA lo publica siete años después de pasar por aquí ,ARTIES en
1956
- perdoni senyor gat, l' ERMITA DEL REMEI ?
aquella que el famós escriptor va veure que
"era una borda para el ganado "Si a CELA ARTIES entristece, a ESPINÀS(1) li feia POR van fer el mateix viatge, van passar, sortir d' ARTIES, pel mateix carrer, el del REMEI cadascú va descriure els fets i viències a la seva manera.
En el seu relat ESPINÀS pregunta a una dona el perqué del nom d' aquest carrer. La dona , li respon que per una antiga capella que ara ja no hi és. La senyora resulta ser la mestressa de la capella transformada en borda de ganado. I nadie como ella dispone de la la información más cabal y la sensibilidad mayor:
- Una borda , sí. No feia pas falta. ( es refreix a L'ESGLÉSIA DEL REMEI ) Ja n' hi havia moltes, d' esglésies ! Ui! Arties n' és ple : la de Sant Antoni, que es articular, la del Solar, la de la ribera... No acabaria mai !
En el silenci, se sent ara més fort que abans el rrr devorador dels motors ( de la maquinària de la construció o de la mateixa central elèctrica ) Tinc POR que , tot d' un plegat , aquest poble no es faci a miques - i què, ja n' hi ha d' altres a la Vall
encara existeix aquest carrer ?
SI
Sí. DETH REMEI exactament. El núvol també informa d' una preciosa casa en venta con vistes a medio millon de euros al MONTARDO, é el carrer és on està ubicat el restaurant MAS PASTA, bien por el nombre !!
Existe como nombre en el callejero. No en la realidad.
Como el nombre PEDRA DRETA, solo existe como nombre de mi calle. Aquella donde durmió COROMINAS... ya no existe
la ERMITA que vieron nuestros ilustres viajeros escritores, tampoco existe , ni como BORDA, solo como nombre en la puta calle.
vale la pena entrenenerse en la post elaboración de un viaje, el reposo, ayuda a asimilar la información, completar lo visto, y lo no visto, y calmar la mala leche, seguramente las vacas sueltas de cartón de ARTIES la tienen en abundancia.
Una más para historia de la destrución/ reciclaje de las piedras .
Sigo
A l’altra banda de la Garona, prop de l’església de Sant Joan d’Arties i vora la carretera, hi ha les ruïnes de l’església romànica d’Era Mare de Diu deth Peiron (de la fi del segle XII)( dice Enciclopèdia CATALANA )
el drama del REMEI no acaba aquí , más información:
------------------------
(1) JOSEP MARIA ESPINÀ va publicar el llibre VIATGE AL PIRINEU DE LLEID el 1957, a l' editorial Selecta . Manejo ara un exemplar de la biblioteca el títol ha canviat: A PEU PEL PALLATS I LA VALL D' ARAN . M' agradaia que pogués mirar l' entrada . Seixanta anys no són nada .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada