Per compartir sobretaula i cafè el dia de la mimosa
dilluns, 11 de gener del 2016
ARA ÉS DEMÀ,
- aquest el penses portar ?
. No, aquest no, és una relíquia i segons les normes no volen edicions massa antigues.
Els pot veure com custodis del saber i de la teca , dracs i nanotes, tots en formació quasi davant d' una de les parades més interessant del Mercat Municipal : la biblioteca / estand, punt de dipòsit i intercanvi de llibres. Interessant i poc concorreguda , mai s' ha de fer cua.
És d' agrair que hi hagi un lloc com aquest ( li expliquem a una persona que és allà el funcionament, crec que no s' ho acaba de creure ) però sobre tot, és d' agrair que hi hagi persones que vulguin compartir els seus llibres i siguin capaços superar el sentiment de pèrdua en deixar els llibres personals exposats a mans alienes, possiblement, no els tornaran a veure. A mi em costa molt
Costa deixar el que s' ha estimat. No és la parada del llibres oblidats o perduts, com a molt seria la parada llibres de segona lectura, com en una biblioteca, però sense necessitat de retornar-los,és a dir puc fer meu allò que ha estat d' un altre. El concepte de propietat el perdo i queda substituït pel de gestió.
Costa d' entendre que pugui existir un lloc així.
He pogut llegir GAZIEL ( MEMÒRIES ) MONTSERRAT ROIG, ( L' AGULLA DAURADA ) , i el més recent algú va deixar EL CAMINO ( DELIBES ) El pas per la parada, una més entre les de verdura,amb vi a granel, venut amb ampolles reciclades, menjar preparat, xarcuteria, bars, pesca salada, , etc, forma part ja de l' itinerari habitual per mirar i , també ho faig arrenglerar bé si cal. M' informaré més sobre les persones que gestionen, des de l' Ajuntament ?
Quan la consciència em reclama saldar el dèficit d' aportacions per la meva banda, recorro la meva biblioteca i és quan he de decidir i escollir candidats que hi veig clar com creix el sentiment d' estimació per tots, , fins hi tots els indessitjables, aquells se semblarien indiferents. Nominar em resulta molt difícil.
No és una parada de llibres abandonats ni sembla una botiga la revenda de vell o segona mà ? No. De cap manera, no estem en una parada deixada de la mà de déu. Parada de llibres estimats ? Manquen dades.
Llegir un poema sense gràcia lectora com ARA ÉS DEMÀ, pot desgraciar la intenció del lector, i el pitjor pot desvirtuar el poema, com quan tractes de reconstruir allò que no s' ha copiat , com ara en aquest escrit, per un desa no assolit. no sembla tenir aquella gràcia del primer escrit ara desaparegut on només alguna idea queda...
així passa avui amb el poema llegit al bar del Jose,no encerto ni el lloc , ni la forma.
no sento que arribi cap missatge, abandonat de muses , sense nova força pe empenyar paraules velles d' altres, no espero res...
Per reparar la maldrestalia d' artista fracassat ,no de forma massa conscient, et demano que mentre anem a al cotxe aparcat ni a cent metres em facis tu un poema amb PEDRA I PARET,
el fas
i m' agrada
i jo poso paraules finals
i t' agraden a tu
i el que cosntruim caminats en no res
ens agrada a tots dos
i dius:
- escolta, on el publiquem ?
---------------------
importants sobre manera ,(1) la història ja la saps: va ser un poema de reivindicació al primer carnaval, etc i avui quan demà pot canviar el destí de tanta gent, etc. Avui tot recollint llibres per dur al mercat, va, i en obrir el llibre de l' EDITORIAL DEL MALL, surt el poema. Prenc el llibre, aquest amb portada de TÀPIES de Tàpies. Amb els altres i en total fan un pam de gruix, prou estimació per a l' intercanvi d' avui.
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
El que si faré, així ho penso, aniré deixant una carpeta amb fotocòpies de poemes, aquest i d' altres que han estat tan significatius
Serà possible ?
I aquí s' acaba , demà ja és avui, com cada dia , com en el berenar d' ALÍCIA sempre és ara. Què passarà ?
Com cada dilluns... o és diumenge en la data encara?
Els recitadors, podrem morir un dia o altre qualsevol, els poetes , tenia raó aquell jove del MONTNEGRE, no moren mai . Volia dir també que la poesia, com tot allò amb voluntat d' esdevenir, tampoc.
És dijous , la parada del menjar preparat té a disposició paella, compro altres plats. La paella, estic segur ben segur que tu la fas molt millor.
- aquest el penses portar ?
. No, aquest no, és una relíquia i segons les normes no volen edicions massa antigues.
Els pot veure com custodis del saber i de la teca , dracs i nanotes, tots en formació quasi davant d' una de les parades més interessant del Mercat Municipal : la biblioteca / estand, punt de dipòsit i intercanvi de llibres. Interessant i poc concorreguda , mai s' ha de fer cua.
És d' agrair que hi hagi un lloc com aquest ( li expliquem a una persona que és allà el funcionament, crec que no s' ho acaba de creure ) però sobre tot, és d' agrair que hi hagi persones que vulguin compartir els seus llibres i siguin capaços superar el sentiment de pèrdua en deixar els llibres personals exposats a mans alienes, possiblement, no els tornaran a veure. A mi em costa molt
Costa deixar el que s' ha estimat. No és la parada del llibres oblidats o perduts, com a molt seria la parada llibres de segona lectura, com en una biblioteca, però sense necessitat de retornar-los,és a dir puc fer meu allò que ha estat d' un altre. El concepte de propietat el perdo i queda substituït pel de gestió.
Costa d' entendre que pugui existir un lloc així.
He pogut llegir GAZIEL ( MEMÒRIES ) MONTSERRAT ROIG, ( L' AGULLA DAURADA ) , i el més recent algú va deixar EL CAMINO ( DELIBES ) El pas per la parada, una més entre les de verdura,amb vi a granel, venut amb ampolles reciclades, menjar preparat, xarcuteria, bars, pesca salada, , etc, forma part ja de l' itinerari habitual per mirar i , també ho faig arrenglerar bé si cal. M' informaré més sobre les persones que gestionen, des de l' Ajuntament ?
Quan la consciència em reclama saldar el dèficit d' aportacions per la meva banda, recorro la meva biblioteca i és quan he de decidir i escollir candidats que hi veig clar com creix el sentiment d' estimació per tots, , fins hi tots els indessitjables, aquells se semblarien indiferents. Nominar em resulta molt difícil.
No és una parada de llibres abandonats ni sembla una botiga la revenda de vell o segona mà ? No. De cap manera, no estem en una parada deixada de la mà de déu. Parada de llibres estimats ? Manquen dades.
Llegir un poema sense gràcia lectora com ARA ÉS DEMÀ, pot desgraciar la intenció del lector, i el pitjor pot desvirtuar el poema, com quan tractes de reconstruir allò que no s' ha copiat , com ara en aquest escrit, per un desa no assolit. no sembla tenir aquella gràcia del primer escrit ara desaparegut on només alguna idea queda...
així passa avui amb el poema llegit al bar del Jose,no encerto ni el lloc , ni la forma.
no sento que arribi cap missatge, abandonat de muses , sense nova força pe empenyar paraules velles d' altres, no espero res...
Per reparar la maldrestalia d' artista fracassat ,no de forma massa conscient, et demano que mentre anem a al cotxe aparcat ni a cent metres em facis tu un poema amb PEDRA I PARET,
el fas
i m' agrada
i jo poso paraules finals
i t' agraden a tu
i el que cosntruim caminats en no res
ens agrada a tots dos
i dius:
- escolta, on el publiquem ?
---------------------
importants sobre manera ,(1) la història ja la saps: va ser un poema de reivindicació al primer carnaval, etc i avui quan demà pot canviar el destí de tanta gent, etc. Avui tot recollint llibres per dur al mercat, va, i en obrir el llibre de l' EDITORIAL DEL MALL, surt el poema. Prenc el llibre, aquest amb portada de TÀPIES de Tàpies. Amb els altres i en total fan un pam de gruix, prou estimació per a l' intercanvi d' avui.
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
El que si faré, així ho penso, aniré deixant una carpeta amb fotocòpies de poemes, aquest i d' altres que han estat tan significatius
Serà possible ?
I aquí s' acaba , demà ja és avui, com cada dia , com en el berenar d' ALÍCIA sempre és ara. Què passarà ?
Com cada dilluns... o és diumenge en la data encara?
Els recitadors, podrem morir un dia o altre qualsevol, els poetes , tenia raó aquell jove del MONTNEGRE, no moren mai . Volia dir també que la poesia, com tot allò amb voluntat d' esdevenir, tampoc.
És dijous , la parada del menjar preparat té a disposició paella, compro altres plats. La paella, estic segur ben segur que tu la fas molt millor.
diumenge, 10 de gener del 2016
LA PEDRA DRETA
la més trista de les històries del nostre WALDEM
the saddest history from Castellvi
Quant et veig a la rua dels tres tombs a Martorell em falta temps per preguntar-te sobre la localització de LA PEDRA DRETA, on caray està LA ROCA DRETA ? Et pregunto.
Immediatament diferències la ROCA de la PEDRA, la primera a la muntanya propera quasi visible des d`on estem parlant, la segona,
"Era", si
ja no existeix,
No puc creure el que m' estàs dient.
O sigui, aquell indret nomenat per JOAN COROMINES en la sortida del dia tal, on va fer nit , que tant el va impressionar per pujar dalt de L' ARAGALL i continuar la sortida...
Localitzes exactament l' indret , coincideix el que tu descrius amb el que va escriu COROMINES localització que em feia trontollar el cap i dubtar de la veracitat. Com no ! Si LA PEDRA ja no existeix, la van fer desaparèixer. Com !
Pel lloc he passat moltes vegades , la meva història com excursionista va començar més tard que
aquest "avi" , TOTEM comú de CASTELLVI, quan teníem edat de sortir, ja era mort i esmicolat.
Precises el tram , no l' any exacte de la data de destrucció : els seixantes; en aquell temps en què la invasió de les muntanyes per plantar urbanitzacions era a l' ordre del mal progrés d' aquells anys de descontrol general. ( qui la recorda, per darrera vegada ? ¿Qui la va poder veure abans del seu ser arrassament i transformació en runa , no esfondrament natural com el Campanile ? ¿ Quines son les imatges que es conserven ? ¿ Farien possible una reconstrucció ?
Em dius el color, el nom de les muntanyes i serres, ( SERRA ROJA,perl color de la pedra ROQUES DEL FERMÍ, ETC. ) properes, les coneixes perquè havies estat pastor
parles de la mida, de la composició :
- era com el CAVALL BERNAT ... com les pedres de Montserrat, però no tant gran
Impressionant el que em dius. És el punt culminant del teu relat Punt on em fas notar la dimensió de la tragèdia.
- Aglomerat ?
- Si això
Qui va portar a terme la barra bassada, era l' amo, segons puc entendre, de la finca privada on es veu que "tenia" la PEDRA. Dius que ho va fer per fer pedra petita per tal de ser posada en els nous camins que s' havien d' obrir, per les urbanitzacions.
- Si hagués tingut una mica de vista , ja se li va dir que la finca amb la pedra l'' hagués pogut vendre i treure molt més del valor que podia treure de la pedrera que va "construir" a costa de.
Sant Antoni gloriós passa obrint la Cavalcada. Sant Antoni no és un del MÀRTIRS DE LA PEDRA . Amb data d' avui , com per altres motius menys importants, recordaré una PEDRA MARTIR : LA DRETA DE CASTELLVÍ DE ROSANES.
Cal recordar que aquesta PEDRA ja té un carrer significatiu , molt significatiu. Quedo tranquil quperquè el martiri no hagi estat sota el meu jardí. Coromines no em va enganyar.
Dues coses:
Una, cercar més testimonis i documentació, visitar el lloc per visualitzar possibles restes.
Dues: proposar a les entitats que una de les excursions , processó reparadora laica, sigui al lloc on va esdevenir allò que el el vent de l' estultícia una vegada i per sempre se'n dugué i per pregar, als nous deus i a tots els sants que faci falta, perquè mai mes no ens tornin a bufar d' aquella manera.
...
- que no comptim amb mi
- no em representen
- el País primer ? , ni hablar, el estado pisando florecillas de la cuneta , ni por amor a nada
- remenssaires, botiguers, gent de l' ordere que posa el capital i la dreta, no compteu amb mi
- La dreta de sempre en la "cavalcada" perpètua de sempre,
Ah ! Això no toca però el BLOG és ICI, no ?
...
Pedres que no existeixen , pedres de la memòria , dedres a recordar. El passat està en tu i la teva memòria
i tres , una nova proposta . continuar formalment les converses amb tu i qui sap si no suposa això d' avui un a banda de continuar una gran amistat, l' inici d' una forma de connecsió amb aquellels coses veritablement importants.
Els carros de sempre , només un portava una estel·lada, eren els de sempre.
la més trista de les històries del nostre WALDEM
the saddest history from Castellvi
Immediatament diferències la ROCA de la PEDRA, la primera a la muntanya propera quasi visible des d`on estem parlant, la segona,
- era de CASTELLVÍHas dit "era" ? Ho he entès bé ? No voldria haver escoltat , i faig com si la fiblada provocada per aquest temps verbal en passat no hagués estat registrada . Confio en tu , les teves capacitats i la fidelitat del relat, tot i la gernació i brogit present; ni perds en cap moment el fil del relat, ni me'l fas perdre a mi.
"Era", si
ja no existeix,
No puc creure el que m' estàs dient.
O sigui, aquell indret nomenat per JOAN COROMINES en la sortida del dia tal, on va fer nit , que tant el va impressionar per pujar dalt de L' ARAGALL i continuar la sortida...
Localitzes exactament l' indret , coincideix el que tu descrius amb el que va escriu COROMINES localització que em feia trontollar el cap i dubtar de la veracitat. Com no ! Si LA PEDRA ja no existeix, la van fer desaparèixer. Com !
Pel lloc he passat moltes vegades , la meva història com excursionista va començar més tard que
aquest "avi" , TOTEM comú de CASTELLVI, quan teníem edat de sortir, ja era mort i esmicolat.
Precises el tram , no l' any exacte de la data de destrucció : els seixantes; en aquell temps en què la invasió de les muntanyes per plantar urbanitzacions era a l' ordre del mal progrés d' aquells anys de descontrol general. ( qui la recorda, per darrera vegada ? ¿Qui la va poder veure abans del seu ser arrassament i transformació en runa , no esfondrament natural com el Campanile ? ¿ Quines son les imatges que es conserven ? ¿ Farien possible una reconstrucció ?
Em dius el color, el nom de les muntanyes i serres, ( SERRA ROJA,perl color de la pedra ROQUES DEL FERMÍ, ETC. ) properes, les coneixes perquè havies estat pastor
parles de la mida, de la composició :
- era com el CAVALL BERNAT ... com les pedres de Montserrat, però no tant gran
Impressionant el que em dius. És el punt culminant del teu relat Punt on em fas notar la dimensió de la tragèdia.
- Aglomerat ?
- Si això
- Si hagués tingut una mica de vista , ja se li va dir que la finca amb la pedra l'' hagués pogut vendre i treure molt més del valor que podia treure de la pedrera que va "construir" a costa de.
Sant Antoni gloriós passa obrint la Cavalcada. Sant Antoni no és un del MÀRTIRS DE LA PEDRA . Amb data d' avui , com per altres motius menys importants, recordaré una PEDRA MARTIR : LA DRETA DE CASTELLVÍ DE ROSANES.
Cal recordar que aquesta PEDRA ja té un carrer significatiu , molt significatiu. Quedo tranquil quperquè el martiri no hagi estat sota el meu jardí. Coromines no em va enganyar.
Dues coses:
Una, cercar més testimonis i documentació, visitar el lloc per visualitzar possibles restes.
Dues: proposar a les entitats que una de les excursions , processó reparadora laica, sigui al lloc on va esdevenir allò que el el vent de l' estultícia una vegada i per sempre se'n dugué i per pregar, als nous deus i a tots els sants que faci falta, perquè mai mes no ens tornin a bufar d' aquella manera.
- que no comptim amb mi
- no em representen
- el País primer ? , ni hablar, el estado pisando florecillas de la cuneta , ni por amor a nada
- remenssaires, botiguers, gent de l' ordere que posa el capital i la dreta, no compteu amb mi
- La dreta de sempre en la "cavalcada" perpètua de sempre,
Ah ! Això no toca però el BLOG és ICI, no ?
...
Pedres que no existeixen , pedres de la memòria , dedres a recordar. El passat està en tu i la teva memòria
i tres , una nova proposta . continuar formalment les converses amb tu i qui sap si no suposa això d' avui un a banda de continuar una gran amistat, l' inici d' una forma de connecsió amb aquellels coses veritablement importants.
Els carros de sempre , només un portava una estel·lada, eren els de sempre.
dissabte, 9 de gener del 2016
QUI ÉS CATALÀ ?JOAN FUSTER pregunta i respon al seu ARA O MAI
ARA O MAI és el títol d' un opuscle de J Fuster publicat primer amb el títol PER UNA CULTURA CATALANA MAJORITÀRIA en la nadala tradicional de la Fundació Jaume I el 1980.
El títol ARA O MAI el publica Eliseu Climent a Quaderns 3i4 el 1981 ( l´any important , quan el veig, compro loteria )
Llavors encara , era possible la pregunta ? Una pregunta que és un capítol, m criada l' atenció avui
Resposta:
No ens hem d' enganyar : és català el qui parla català, o a tot estirar , el qui , sense parlar-lo, creu que ha canviat de "nacionalitat", de "societat" , de "món "retinc dues dues paraules PARLA i CREU ( hauria de ser just i quedar-me amb més, com lumpen agrari , emigrants, emigració , burgesos, fauna burocràtica , poder , etc. ) però tot esperant DEMÀ ( a vere què passa, però, ha de passar ? ) són més que suficients.
M' agraden les paraules de Fuster perquè em dóna tranquili·litat d' esperit. Un és, adquireix la identitat de l' idioma que el parla ( ho dic així des de sempre ) i d' aquesta manera si parlo o escrit FRANCÉS, ANGLÉS, ESPANYOL ( o CASTELLANO ? ) , GALLEC etc, dedueixo què sóc. No ?
No és suficient viure i treballar en un lloc per tenir el ser,
Vaig estar a ANDORRA ( com és que no la nomena Juan Fuster ? ) i a PERPINYÀ i es més que evident que és un sol tret, allò que parles no fa el tot identitari. El ser encara deu ser estar siendo del tal HEIDGGER.
No importa que no me entiendas ahora , no escribo para ti, cariño. Sabes de sobra que te amo igual que el primer dia que nos conocimos , pero ya sabes que aprender FRANCÉS o el INGLÉS, i aquel LATIN, me hace ser francés inglés , americano,imperial romano, si supieras com de chileno soy , de argentino no te digo cuando me hablan...
la circunstancia particular obliga. En ANDORRA me costaba mucho el ser catalán , en el paseo entre CERVERA DE LA MARENGA i PERPINYÀ ...
ho vaig tenir molt més més complicat , no m' entenien ni en francès, el meu
potser es tracta d' això:
de fer més esforç d' acomodació amb la llengua genuïna allà on es parla
dedueixo de l' escrit , ja en el tram final, de Fuster
La identitat , el ser, és tot una altra cosa, la nació la dona on tens els quartos , avui dia ...
Ja sabeu quin és el paradís on habita Déu nostro senyor , Els diners tenen una llei, no és la de l' idioma, ni la de la BELLEZA...
Llàstima que per parlar català no em sigui concedida la nacionalitat andorrana de manera automàtica, li donarien la nacionalitat al tal JOAN LL LL ? Renunciaria al seu passaport francés d' immediat ? Té feina amb la banda del NORD,
provaré d' aprendre bé el FRANCÈS ara que tinc a la tauleta de nit CANDIDE ,
clar que un nou estat associat als EEUU , no estaria malament, seria massa utòpic ?
Les esperes posen nerviós a qualsevol , els sentiments patris, identitaris, les crides al seny, al sentiment de PAÍS per sobre de la ideologia... me la bufen
i aquell vent de Fuster bufa massa de lluny.
divendres, 8 de gener del 2016
On anaven ? ¿ Potser algú ho sap on va ?
¿Adonde iban ? Acaso sabe uno adónde va ?
D' on venien ? Del lugar más cercanoDENÍS DIDEROT
JAQUES LE FATALISTE ET SON MAÎTRE
Traduccions de JOAN DERRIDA ( recomanada per dependent de llibreria, Ed La Magrana , 2010 ) i ANA MARIA HOLZABACHER ( Ed GREDOS ,2002 )
Surto de la biblioteca del CENTRE CASACuBERTA de Badalona amb JAQUES en los morrales, he anat expressament a la seva recerca.
Anècdota
L' amable bibliotecària m' informa amb desgrat, quan torna de cercar-lo, que JAQUES no el tenen en francès. Crec que li sap tan greu que em porta CANDIDE sense jo l' hagi demanat ni tan sols esmentat.
- però no és de DIDEROT, dic amb acollidora amabilitat agraint el seu gentil oferiment, ( aquesta vegada em trobo ja amb ple gran coneixement de causa )
- Si. és veritat , però Candide "O" L' OPTIMISME és tant interessant i és un plaer tan gran llegir-lo en l' idioma original...
- me'l quedaré també i el llegiré a la seva salut.
Prenent el tallat de la tarda tranquil:lament al bar CAL MAGÍ, just al costat de l' estació
CHAPITRE PREMIERM' empaso tot el capítol sense traductor , ni diccionari , se m' escapen unes poques paraules, Seguiré així, no sabia que VOLTAIRE em resultaria tan assequible. Serà el tallat a la nova Badalona ?
Il havait le jugement assez droit, avec l' esprit le plus simple; c' est, je crois, pour cette raison qu´on nommait Candide.
A la seva salut Bibliotecaria de Badalona. Teniu raó.
dimecres, 6 de gener del 2016
QUE VAL CADA
PILAR
Quan està amb el Pol està més suelta de llengua, segurament, com substitut i pinta de becari , no gosa de tallar a la manera del mestre,així ella allarga més el temps, o m' ho sembla, , no ensenya tant com ja sabeu però més expressiva, i desarreglada ,clar que cal entendre el moment, m' arriba més el missatge. Que si els de la CUP són la FEI ( diu FAI,soc jo que s' equivoca ) dels anys 30 ahir, avui: comunistes enviats a Corea, precisa la del Nord. Com opinadora de VANGUA i que viu de la palabra RDIA fa riure que no tingui altres paraules que les de la dreta de sempre de tota la vida per arramblar contra el que està passant amb la organització de Baños and Fernàndez. Tan novedós és que no troba paraules ? Ja les trobarà segurament l' amo les hi dicta, la dreta té un fons històric molt ric.
ARTUR
Posar per sobre la ideologia a la teva idea de PAÍS, la que jo crec que tens , ( encara amb aquesta idea de FER PAÍS ! Podries dir COTO privat GALLINA BLANCA alguna vegada, millor MAS PUJOL mira per on,,m' acostumaré a dir-ho ) em sembla coherent per gent que no és tan descaradament de dretes com tu. El teu PAÍS no és el meu, tampoc la teva pàtria és la meva ni el teu estat mai el faré meu, meu (meu, meu ) el del LLUÍS , al dir "no meu" vull dir que no tinc la identitat que tenen els teus ( o la de les teves teves gates maules i mauladors )
ANTONIO
Podria llegir els escrits publicats, ja ho faré, prefereixo pensar ara. No renuncio a parlar directament amb tu.
ORIOL
No goso dir res del que penso. No et tracten bé determinats medis, no ploris per, ni en ells, la Catalunya que plora no ho fa amb llàgrimes de les teves. De rabassaires com tu, en l' estil, pocs en queden
DAVID
Posseït, el que dona senyals equívoques , segons la Rahola, amb les seves abraçades, amb espectacle de fascinat teatral posssessió, el públic reia ? els que tenies darrere, es podia veure que com ho feien.
N i X
i Totes les oies de la CUP insultades. MARINA SUBIRATS no troba bé que s' insulti, es veu que algu es fica amb detalls com ara... què ? Ai déu meu, no en tenen prou amb els cultes històrics insults i altres desqualificacions i què esperaven dels independentistes/nazionalistes quan algú no fa el que ells pensen que toca ! Ni cas, si el voten , la pila d' elogis pijaran ( volia dir amb u) fins al cel
ADA
EN ADA A DAVANT ( amb A , no ? ) La frontera ideològica entre uns i altres està cada vegada més marcada, visible, no diluïda per la mena de pensament tou que a vegades han fet pertorbat la percepció de determinades diferències de classe, socals , de riquesa d' interessos
Als cuperos ja els envien a més de KOREA a OKUPAR, i se'ls condemna a la inanició parlamentària futura.
ADA, madrina , no no no, a ocupar més la finca MAS PUJOL .
MANUEL
Trobo escrits teus a la xarxa i aquesta foto , tu si que vales. Faig aplec . No renuncio a consultar-los un dia o altre quan necessiti empapar-me del teu discurs, mirada, sobre l' espai urbà de torn, sobre les coses que veiem i fotografiem , de la filosofia que menciones: DERRIDA, LEFEBVRE, casi na , etc , m' agraden les teves precisions sobre del modernisme, creua la ideologia de la mateixa manera la literatura ? Una vegada més un bon punt d' arrancada en tu. Benjamin és referent,però de paraula traduida, les teves són directes,de l' idioma comú. No estic segur, però ni de llegir CELINE ( com el menciones ? Vol dir que no l' exclous de la teva mirada, Què hi trobes ? ) , ni de la teva ideologia, en tant , ja t' ho vaig dir, t' ajuntes a independenti/tes, encara que siguis el último de la fila, fins quan ? de veritat has deixat el partit ? Obro carpeta amb el tema CONTRADICIONS , tu m' ho fas pensar. ¿Recordes quan vas venir a OLESA a la nauguració del curs escolar i en la teva xerrada vas parlar de l' ANTICRIST de NIETZSCHE ( encara emballen les seves lletres del seu condemnat nom ) ? Amb tu m' agradaria anar lligant caps. Un element valuós malgrat tot. Te pido guerra estos dias, tu ja m' entens, ara que no oigo a ALFONSO.
FRANÇOIS- MARIE ( per DENIS )
Una de las trajectòrias de LA MODERNITAT passa per la teva obra JAQUES EL FATALISTA y SU AMO ( MAITRE) desaprofito la oportunitat de compra , la versió catalana 1 euro més que la castellana. Al venedor que em diu que coneix la traductora i afirma que és bona li contesto que passa com amb el bon vi: pagues una mica més Ni una ni altre versió, que tal l' original ? I si trobo en PDF ?
Perdona DENÍS , pel lapsus amb FRANÇOIS, però es que és tan potent la força que ens guia en el sistema inconscient que no puc fer res més que deixar-lo fluir con si res ( Ha servit per trobar una obra de FERNANDO SABATER: VOLTAIRE CONTRA LOS FANÁTICOS, parece interessante el fomat en part en forma de diccionario) El de la llibreria encara deu estar rient de mi ara, del lapsus , per ell ignorància flagrant,. Un peu en la bogeria, un punt més per iniciar l' itinerari pel manicomi de les lletres, n0 ? La loca de la casa, la boca que habla , ¡ vaya con la CABALGATA del año !
FERRAN
passa amb la seva bici TARDOR , per la bogeria total de radio del jardí d' ESPÈCIES PROTEGIDES ( diuen paraulotes ) després de recorregut els BALCANS ( primers 3000 km ) en viatge ara de promoció Ja cercaré més informació
JOSE Angel Valente
mejor lo leo y cito
directo y a partir de Goytisolo
BIOLYno, BIELY
PETESBURGO
Los la/( ) sos, confusiones con la calo/gafia fuente de inicià/ticos caminos, o só/n com/o la naturaleza interpretaciones erróneas, que lleva a lugares desconocidos?
Huye ya de una vez.
Recuerda que tienes un PALIMPSESTO Lleno de locas bicis d' una tal LUN ( lunàtica ? )
JUAN
guia,en literatura, ¿quie/n mejor ? No fallas una ,hoy compartimos RIDAO, esa si es la patria que quiero. Los vacios entre los muros de piedra seca nadie los llena, sólo las piedras sólidas bien puestas aguantas las que se ponen encima.
ya viene los reyes con sus bicicletas para los niños buenos , se acaba la CABALGATA ( que val cada un en el que val ,que val cada cosa ? )
Els noms de persona que menciono podrien ser de nens, per ells, una bici la bici com aquesta no tindria preu i seria màgica. Així ho espero.
Ella, sense cap mena de dubte per a molts , és la reina de la CAB/VALCADA avui, la més esperada, la més...
JOAN
Vocero, representant de la gent d' ordre. Dit així, de quin ordre ? Com si tothom l' entengués de la mateixa manera. L' entrevisten a a continuació de Marina, i la paraula clau, que es clava no és altra que CIVISME. Un altre, ell, del sistema, fent campanya ja El seu civisme i ordre rima amb llautó
i amb maulador
Quan està amb el Pol està més suelta de llengua, segurament, com substitut i pinta de becari , no gosa de tallar a la manera del mestre,així ella allarga més el temps, o m' ho sembla, , no ensenya tant com ja sabeu però més expressiva, i desarreglada ,clar que cal entendre el moment, m' arriba més el missatge. Que si els de la CUP són la FEI ( diu FAI,soc jo que s' equivoca ) dels anys 30 ahir, avui: comunistes enviats a Corea, precisa la del Nord. Com opinadora de VANGUA i que viu de la palabra RDIA fa riure que no tingui altres paraules que les de la dreta de sempre de tota la vida per arramblar contra el que està passant amb la organització de Baños and Fernàndez. Tan novedós és que no troba paraules ? Ja les trobarà segurament l' amo les hi dicta, la dreta té un fons històric molt ric.
ARTUR
Posar per sobre la ideologia a la teva idea de PAÍS, la que jo crec que tens , ( encara amb aquesta idea de FER PAÍS ! Podries dir COTO privat GALLINA BLANCA alguna vegada, millor MAS PUJOL mira per on,,m' acostumaré a dir-ho ) em sembla coherent per gent que no és tan descaradament de dretes com tu. El teu PAÍS no és el meu, tampoc la teva pàtria és la meva ni el teu estat mai el faré meu, meu (meu, meu ) el del LLUÍS , al dir "no meu" vull dir que no tinc la identitat que tenen els teus ( o la de les teves teves gates maules i mauladors )
ANTONIO
Podria llegir els escrits publicats, ja ho faré, prefereixo pensar ara. No renuncio a parlar directament amb tu.
ORIOL
No goso dir res del que penso. No et tracten bé determinats medis, no ploris per, ni en ells, la Catalunya que plora no ho fa amb llàgrimes de les teves. De rabassaires com tu, en l' estil, pocs en queden
DAVID
Posseït, el que dona senyals equívoques , segons la Rahola, amb les seves abraçades, amb espectacle de fascinat teatral posssessió, el públic reia ? els que tenies darrere, es podia veure que com ho feien.
N i X
i Totes les oies de la CUP insultades. MARINA SUBIRATS no troba bé que s' insulti, es veu que algu es fica amb detalls com ara... què ? Ai déu meu, no en tenen prou amb els cultes històrics insults i altres desqualificacions i què esperaven dels independentistes/nazionalistes quan algú no fa el que ells pensen que toca ! Ni cas, si el voten , la pila d' elogis pijaran ( volia dir amb u) fins al cel
ADA
EN ADA A DAVANT ( amb A , no ? ) La frontera ideològica entre uns i altres està cada vegada més marcada, visible, no diluïda per la mena de pensament tou que a vegades han fet pertorbat la percepció de determinades diferències de classe, socals , de riquesa d' interessos
Als cuperos ja els envien a més de KOREA a OKUPAR, i se'ls condemna a la inanició parlamentària futura.
ADA, madrina , no no no, a ocupar més la finca MAS PUJOL .
MANUEL
Trobo escrits teus a la xarxa i aquesta foto , tu si que vales. Faig aplec . No renuncio a consultar-los un dia o altre quan necessiti empapar-me del teu discurs, mirada, sobre l' espai urbà de torn, sobre les coses que veiem i fotografiem , de la filosofia que menciones: DERRIDA, LEFEBVRE, casi na , etc , m' agraden les teves precisions sobre del modernisme, creua la ideologia de la mateixa manera la literatura ? Una vegada més un bon punt d' arrancada en tu. Benjamin és referent,però de paraula traduida, les teves són directes,de l' idioma comú. No estic segur, però ni de llegir CELINE ( com el menciones ? Vol dir que no l' exclous de la teva mirada, Què hi trobes ? ) , ni de la teva ideologia, en tant , ja t' ho vaig dir, t' ajuntes a independenti/tes, encara que siguis el último de la fila, fins quan ? de veritat has deixat el partit ? Obro carpeta amb el tema CONTRADICIONS , tu m' ho fas pensar. ¿Recordes quan vas venir a OLESA a la nauguració del curs escolar i en la teva xerrada vas parlar de l' ANTICRIST de NIETZSCHE ( encara emballen les seves lletres del seu condemnat nom ) ? Amb tu m' agradaria anar lligant caps. Un element valuós malgrat tot. Te pido guerra estos dias, tu ja m' entens, ara que no oigo a ALFONSO.
FRANÇOIS- MARIE ( per DENIS )
( una història de passeig:
el noi indica des de fora a la dona de la neteja, pensa qui fa aquesta feina en aquestes hores del matí en un emporiom com aquest, i ho encertaràs, un racó de mal fer de l' aparador, que sembla que no es perceptible des de dins, si desde fora. és una broma ? No puc entretenir-me a aclari-ho, podria però em falta iniciativa per tan matinal intromisió. La dona de dins no contesta, no li fa cas, el seu gest és d' indiferència. penso que el jefe de ventas l' està està vigilant i ella no pot respondre a distraccions de fora . M' en vaig i em porto la meva història )
Una de las trajectòrias de LA MODERNITAT passa per la teva obra JAQUES EL FATALISTA y SU AMO ( MAITRE) desaprofito la oportunitat de compra , la versió catalana 1 euro més que la castellana. Al venedor que em diu que coneix la traductora i afirma que és bona li contesto que passa com amb el bon vi: pagues una mica més Ni una ni altre versió, que tal l' original ? I si trobo en PDF ?
Perdona DENÍS , pel lapsus amb FRANÇOIS, però es que és tan potent la força que ens guia en el sistema inconscient que no puc fer res més que deixar-lo fluir con si res ( Ha servit per trobar una obra de FERNANDO SABATER: VOLTAIRE CONTRA LOS FANÁTICOS, parece interessante el fomat en part en forma de diccionario) El de la llibreria encara deu estar rient de mi ara, del lapsus , per ell ignorància flagrant,. Un peu en la bogeria, un punt més per iniciar l' itinerari pel manicomi de les lletres, n0 ? La loca de la casa, la boca que habla , ¡ vaya con la CABALGATA del año !
FERRAN
passa amb la seva bici TARDOR , per la bogeria total de radio del jardí d' ESPÈCIES PROTEGIDES ( diuen paraulotes ) després de recorregut els BALCANS ( primers 3000 km ) en viatge ara de promoció Ja cercaré més informació
JOSE Angel Valente
mejor lo leo y cito
directo y a partir de Goytisolo
"Las cañas dialogan con el viento.( y yo que conocia sólo a LOIS i RIVAS , he aquí uno que vuelve a su otro idioma, un buen pie )
Tienden largas cuchillas. Se defienden contra la violencia de la muerte. Las varas del agave suben al cielo, bordanlas nubes y la oscuridad.Después, vencidas, mueren para aguardar, como todos los muertos, un nuevonacimiento".Se fue de Galicia, aunque el idioma materno quedó en él y volvió a despertar en 198
José Ángel Valente: Poesía (Selección)
El Autor de la Semana ©1996 Universitat de Chile, diuen que els he de mencionar,
-
2001 Programa de Informática
-
Facultad de Ciencias Sociales
–
Universidad de Chile. Edición y selección de textos Oscar E. Aguilera F. oaguiler@uchile.cl
2
Noche PrimeraEmpuja el corazón,quiébralo, ciégalo,hasta que nazca en élel poderoso vacíode lo que nunca podrás nombrar.Sé, al menos,su inminenciay quebrantado huesode su proximidad.Que se haga noche. (Piedra,nocturna piedra sola.)Alza entonces la súplica:que la palabra sea sólo verdad
BIOLYno, BIELY
PETESBURGO
Es un libro palimpsesto que hoy, habituados como estamos a la plaga de novelas planas que nos invade, puede incluso llegar a sorprender más de lo que pudo hacerlo cuando, con su acento vanguardista, apareció en 1906 en Rusia.Lo dice E Vila Matas, ( no importa donde )
Los la/( ) sos, confusiones con la calo/gafia fuente de inicià/ticos caminos, o só/n com/o la naturaleza interpretaciones erróneas, que lleva a lugares desconocidos?
Huye ya de una vez.
Recuerda que tienes un PALIMPSESTO Lleno de locas bicis d' una tal LUN ( lunàtica ? )
JUAN
guia,en literatura, ¿quie/n mejor ? No fallas una ,hoy compartimos RIDAO, esa si es la patria que quiero. Los vacios entre los muros de piedra seca nadie los llena, sólo las piedras sólidas bien puestas aguantas las que se ponen encima.
Els noms de persona que menciono podrien ser de nens, per ells, una bici la bici com aquesta no tindria preu i seria màgica. Així ho espero.
falta un i s' acaba
JOAN
Vocero, representant de la gent d' ordre. Dit així, de quin ordre ? Com si tothom l' entengués de la mateixa manera. L' entrevisten a a continuació de Marina, i la paraula clau, que es clava no és altra que CIVISME. Un altre, ell, del sistema, fent campanya ja El seu civisme i ordre rima amb llautó
i amb maulador
Subscriure's a:
Missatges (Atom)