LLUÏSSET LO MES MACO DEL MÓN 

CIERRO EL LIBRO  CUANDO ESO  ENCUENTRO  SUFIIENTE VEREMOS SI LO COMPRO POR 32 EUROS VEREMOS SI LA BO LO QUIERE DIAS DE VINO SE FUERON HOY FALTAN AGUAS Y SOBRAN LETRAS ANÉCDOTA HASTA QUE NO EN CATALA´N NO LO TENÍAN Y NEGABA DUDABA DE LO VISTO  GUISADOBADIA 87 35 NADAS  SERIA UN TÍTULO DE CONFERENCIA    

RECURDA LA HITORIA UNVERSAL  DESDE TI 

MARCO TULIO AMOR OMNIA VINCIT 

MARCIAL DE CALATAYUD DESAFORADO LORICA LIBERA ÁCAROS MI RISA ES  TU SONRISA LEO COM CAL I EL COP FINAL  GENIAL  COM EL NOM DEL DOLOR  DEL MÁRTIR DELS ÀNGELS  LLORANTE  RECOMANDANTE  OFICIANTE   DE NUESTRO SEÑOR EN LA CRUZ  ESPECTACULAR APARICIÓN   LES ARAULES I LES COSES EINES IMPORTANTS 

ESTAFANÍA Y LUIS 

UNA CANCIÓN 

MENUDA NOVELA 

LA HISTORIA NACINAL

Y UNIVERSAL 

ENTRE LAS ANDANZAS  COTIDIANAS DE LOS DOS 

VEAMOS LA NUBE

REQUESENS  ESTEFANIA

CARAVAGGIO  CUELA CECCO  (1571 1610 ) ELLA RENACIENDO ÉL VENDRIA BARROCO

Cartes íntimes d'una dama del segle XVI. Epistolari a la seva mare la comtessa de Palamós

Barcelona, La Sal, 1987. Carta 75.

Vui ha vuit dies que rebí dos lletres de vostra senyoria: del darrer octubre i de dos d'aquest, i la darrera de mà de vostra senyoria, que fou per a mi singular i cordial, segons ab lo cuidado que jo esperava... I vostra senyoria no escriga de sa mà fins que ho puga fer sens rebre ninguna fatiga, que jo'm contentaré en veure alguns renglons, puix conec la manera de son ordenar tan bé com sa pròpia lletra. De la tos estic ab molta ànsia per ser cosa que cruix molt senyaladament a 

etc,

seguidora de LOIOLA

SI TÈXPLICO SABRÁS COM D' MPORTANT ES EL TEU POBLE  PETIT  

 d'un temps l'oblit o el desconeixement dels quals ens pot ésser perniciós.
Jaume de PUIG I OLIVE

 ALADÍ

DEFINITIVA HISTORIA TOTAL 

Estefania de REQUESENS, (1504 1549)Cartes intimes d'una dama catalana del s. XVI. Epistolari a
la seva mare, la comtessa de Palamós, pròleg, transcripció i notes de Maite GUISADO,
Barcelona, la Sal, edicions de les dones, 1987, 344 p.
Les 102 cartes d'Estefania de Requesens a Hipòlita Roís de Liori i de Montcada,
mare seva, que edita Maite Guisado, es troben al fons de l'Arxiu del Palau, avui pro-
pietat dels jesuïtes i dipositat a la biblioteca del Centre Borja de la Companyia de Jesús
a Sant Cugat del Vallès. N'havia editat nombrosos fragments Josep M. March al vol. II
de Niñez y juventud de Felipe II (Documentos inéditos sobre su educación civil, lite-
raria y religiosa y su iniciación al gobierno, 1527-1547), Madrid 1942. En el volum II
de l'Epistolari del Renaixement, València 1978, Max Cahner n'havia editades i anota-
des quinze. ts la primera vegada, doncs, que les cartes d'Estefania de Requesens a la
seva mare són objecte d'una edició sistemàtica.
Probablement el títol de Cartes intimes donat a l'aplec no sigui fidel, almenys en un
sentit fort. Maite Guisado remarca en la seva introducció quees donat a l'aplec no sigui fidel, almenys en un
sentit fort. Maite Guisado remarca en la seva introducció que es tracta d'epístoles fa-

miliars, les cartes que una filla perfectament integrada en el seu món escriu a una mare
que més aviat s'entreveu autoritària, beata i posseïda d'un cert urc pledejador. No hi ha,
per tant, confidències personals intimes, ni elevades consideracions intellectuals. En
canvi, aquestes cartes permeten de practicar una petita obertura des de la qual es pot
seguir, entre 1533 i 1540, l'evolució d'un reducte familiar de l'alta noblesa catalana.
Maite Guisado ha escrit un pròleg aclaridor, gràcies al qual és possible d'orientar-se en
les genealogies complexes de la noblesa de l'època, i ha dibuixat un perfil dels prin-
cipals personatges de l'epistolari que sofrirà pocs retocs. Ha establert la cronologia de
cada document i ha identificat els diversos personatges que hi són esmentats, dels quals
ofereix una petita clarícia en apèndix, encara que alguns s'hi troben a faltar. El text es
dóna en ortografia moderna, respectant les característiques morfològiques, sintäctiques
i lèxiques de l'original.
Posat a part l'interès d'aquests documents per a la història general i la del llinatge
Requesens, amb una multitud de detalls relatius a les seves possessions, administració
i economia, emergeixen alguns problemes de caràcter genèric que afecten de forma pre-
gona la comprensió de la societat catalana de la primera meitat del segle XVI.
El primer és el problema de la llengua. Maite Guisado l'estudia amb cura i molt
objectivament. Es tracta d'una llengua d'una certa qualitat literària i al mateix temps és
una mostra del català colloquial. El primer aspecte denota que la formació d'Estefania
de Requesens fou bona, com corresponia al seu rang. El segon aspecte permet d'obser-
var la vitalitat de l'idioma en aquell moment i les seves tensions internes: els arcais-
mes que s'hi arrosseguen, el prestigi creixent dels castellanismes, els vulgarismes, els
mots dialectals, etc. N'hi ha per a pensar que si disposéssim d'una bona colla de reculls
com el que ara ens és ofert, seria possible d'esbossar una història de la llengua parlada
que, pel que fa als segles moderns, tindria un saldo tant o qui sap si més positiu que
el de la llengua escrita.
El segon problema és el de la castellanització en un sentit no exclusivament idio-
màtic. S'ha dit, i és veritat, que a partir dels Reis Catòlics, la noblesa catalana s'integrà
en la castellana fins gairebé desaparèixer del tot. Si això, a grans trets, és una dada
certa per a l'historiador del segle XX, el procés que hi portà segurament fou molt com-
plexe. No és gens arriscat de fer la hipòtesi que aquest procés fos del tot inconscient en
la major part dels seus actors. Més encara, hi ha proves, i l'epistolari de la Requesens
ho confirma, que el procés, com a procés de despersonalització i evaporació, no era vol-
gut. En les cartes d'Estefania hi ha més d'un element que ho indica a les clares, i Maite
Guisado no deixa de subratllar-los. L'experiència històrica de les classes governants dels
regnes hispànics durant el segle xvi partia d'un fet constitucional acceptat per tothom,
que era la sobirania dels diferents regnes peninsulars, limitada per l'existència i l'exer-
cici de l'autoritat reial comuna a tots. La Cort exercia una atracció poderosa, puix que
era la deu d'on fluïa el poder fresc i més real d'aquells moments, quan el rei era em-
perador o monarca universal. Llavors encara no s'havia plantejat de forma explícita la
preeminència d'una part de les Espanyes sobre les altres. Les crisis del segle xvir i XVIII
van liquidar l'obra dels Reis Catòlics, amb la separació de Portugal, la desmembració
de la Corona d'Aragó i la política uniformitzadora dels Borbons, que va donar pas a
l'Espanya moderna. Durant el segle xvr, els habitants dels regnes hispànics actuaven
amb uns ressorts mentals que nosaltres hem de saber rastrejar i recrear, si els volem
entendre adequadament.
En aquest sentit les cartes d'Estefania de Requesens a la seva mare presenten un
quadre molt suggeridor. L'estrangeria dels Requesens a la Cort de Madrid és compati-
ble amb el fet que el fill gran d'Estefania adopti com a llengua pròpia el castellà, és
a dir

, la llengua de la Cort. L'altre fill, en canvi, es manté fidel al catan. La mare no és

 

370 RECENSIONS
belligerant davant cap de les dues actituds. Hi ha equilibri: els acostaments, malgrat la
forca secretament anivelladora de tot ambient cortesà, no esborren les diferències. I acos-
tament i diferències no es plantegen encara en termes de tensió.
L'edició i l'estudi de textos de l'època anomenada de la Decadència té un interès
creixent, perquè ha de servir per a marcar les etapes d'un procés, llarg, variat i molt
mal conegut en tots els seus ressorts (no, ai läs, en els resultats). És forca probable que
la documentació que no ha estat fins avui prou valorada reservi moltes sorpreses, com
a conseqüència de les quals el concepte mateix de la Decadència, cada dia que passa
més desestabilitzat, pot quedar esmicolat en mil trossos i hagi de ser substituït per
una periodització històrica molt més rica d'aspectes, sense oblidar que n'hi ha de ben
dramàtics.
Finalment només voldríem afegir que l'epistolari d'Estefania de Requesens publicat
per Maite Guisado és una de les poques peces literàries autòctones des de les quals
es pot estudiar en directe la Cort de l'emperador Carles V, almenys pel que fa al perío-
de 1533-1540. Nosaltres creiem que la lectura d'aquests textos serà un ajut i un estí-
mul per a tots els qui estudien o s'interessen pel segle xvt català. I desitjaríem que
l'encert de tots els qui han fet possible l'aparició d'Estefania de Requesens en el nostre
univers literari tingués com a conseqüència l'aparició de nous astres i estels literaris