PSPDA DALE

GÒTIC

VERDAGUER MILA I FONTANALS   PITARRALLENGUASOTMESA MARAGALL PROLOGADOR DE P PLA  POC SENY LLARG CRRÍCULUM DE LE  TAN LLAR ERA QUE UN ANY  COM EL JOB VERSAR 

L' AIGUA PLORA PERQUE L' AIRE ESTÀ MALALT 

TERRI CABRES 

EL MAL DEL SEPARATISMO CATALÁN  PUJOLS 1907 

PRESA DE PÈL 

EL PROFE RIU

CANÇONERET DE RIPOLL

Datación

Se considera escrita a mediados del siglo XIV, o en todo caso después del 1346, cuando Pedro III el Ceremonioso organizó un encuentro poético, que es mencionado en el propio cancionero. Esta datación, procedente de Martín de Riquer no ha sido cuestionada, pues Lola Badia lo sitúa antes del 1320.¹​ Influido por Cerverí de Gerona, el cancionero y el movimiento que lo inspiró se consideran elementos de transición entre la época de los trovadores y la nueva lírica que representa Ausiàs March. 

CAS GOLIARDITO )

Sin embargo, al tratarse de un glosario en pergamino que nada hacia pensar que incluyera composiciones de carácter erótico o amoroso estas no se descubrieron hasta cien años después, en 1923 cuando Luis Nicolau d'Olwer reparara en los poemas eróticos y publicara una traducción.²​  

 EDITOR ADÉS Y ARA 

PA ESTENDRE LA ROBA

FRAY LUIS DE LEÓN

CONSTATACIONS 8 A RECUPARAR A PARTIR DE LA GRAVACIÓ ) 

TRES PREGUNTAS MILLOR DUES I UNA CONSTATACIÓ

PETER HANKE

PENYA DE L' ATENEU

GAZIEL HABLA DE ÉL  DESDE UN CHURRO HAS  DESTRONADO ÍDOLO DE TURNO 15 MESES 

PRECESCINDIBLE  ?

 

RELIGIO CIENCIA  DALÍ 

EL PAPITO  VEGETALS 

PENSAR I RIURE

SIGNIFICACIÓ COM A CAS PRÀCTIC 

RELIGIÓ I MORAL LLULL 3 POTES:DÉU L' ANIMA L' ALTRA VIDA 

MORAL TERRENAL

HOME SOL 

CASTIGA  LA FE NO LA ORAL ?

TEATRE FLORALREX ?   REGENTAT PER CAMPMANY   

REPRESENTACIÓ DEL JOB AMB RESPOSTA MINÇA NECESSÀRIA DEL ESPECTADORS 

OSCR WILDE

OBRES SERRALLONGA PITARRADA E CASTELL  FERRER DE TALL TRADUCTOR NO LA DAGA SINO HERRERO DE CORTE 

ME DEIA 

PUTXINEL-LIS D A LA Sl  REIG 

 

ATAQUE DE APENDICITIS  EN N Y  FAMOSA FRASE TÓPICA EXPLICADA 

REALITAT DE LES BOIRE 

I ME LLAMA POR LA NBE 

GASTON BACHELARD PSICONÁLISIS  DE L' AIGUA 

CACAREN COMO GALLINAS 

POR PUBLICIDAD PERO NO HAY HEVOS lUIS DEL CAP TOPE COPE 

CANÇONERET  DE RIPOLL QUADERNS CREMA LOLA BADIA 

Cançoneret de Ripoll (COL.LECCIO MIGJORN) Tapa blanda – 1 octubre 1985

Edición en Catalán de Vicent Andrés Estellés (Autor)

ALADI BIBLIO 

 

 

ALELLA

BARBERÀ DEL V 

LOLA BADÍA CONTACT

 Jordi de Sant Jordi, XI
I Un cors gentil m’ha tan enamorat
lo cor e’ls ulls e mon fin pensament,
que nit e jorn n’estan en gran debat
qui l’amarà d’ells tres primerament;
e veig tan fort a cascun d’ells encès
que no m’hi val saber a remeiar.
E vets com m’ha en quin joc ella mes,
que mon las cors no ho porà suportar!
II Dien los ulls que no hi cal debat ges,
que ells foren cert primers en lo triar
e que, son alt, la vòlgron més que res,
car manta nit los cové despertar
al llit plorant, per desir que’ls ne ve
d’ella veer, que’ls fa viure i morir;
e per açò han gran raó per què
null hom del món no’ls pot res contradir.
III Diu lo cor: cert que’ls ulls saben molt bé
que en lo començ lo venc primer ferir
un dolç esguard; d’aquell sol, las, sosté
lo foc d’amor, qui’l fa tots temps llanguir,
sens que remei no sent d’alguna part,
qu’ell ha l’afan i’ls ulls han lo plaer;
per què és raó que ell n’haja mellor part
de sobre tots, si dret li volen fer.
IV Lo pensament diu que, si Déu lo guard,
que’ls ulls ne’l cor no poran sostener
nengun bon dret, que jorn, matí ne tard,
incessantment jamés no’s pot mover
d’ella pensar, en durment ne vetlant,
què fa, on és, ne si’l desamarà;
e que ell de tots sofer lo més afan,
per què tot sol, sens pus, la servirà.
V E vets ací en quin treball tan gran

visc cascun jorn, que bella dona fa;
veig d’una part los ulls que estan plorant,
e d’autra’l cor angoixós, que’s perdrà,
i’l pensament en pensar ocupats.
Tant que no sai qui m’ajut en est cas,
si donques lei qui’ls ha tals adobats
no’m vol aidar a l’afan que jo pas.
VI Na Isabel, si mon bé desirats,
molt vos suplic declarets en tot cas
qual de tots tres deu ser de vós amats,
pus que’ls havets així trets de compàs.
VII Que en bona fe tant me só malmenats
des que no us vi, que’ls tres m’han dit tot ras
que, si doncs vós açò no declarats,
que en breu de temps me faran dur al vas.
 

Ausiàs March, IV
I Així com cell qui desitja vianda
per apagar sa perillosa fam
e veu dos poms de fruit en un bell ram
e son desig egualment los demanda,
no’l complirà fins part haja elegida
sí que’l desig vers l’un fruit se decant,
així m’ha pres, dues dones amant,
mas elegesc per haver d’amor vida.
II Si com la mar se plany greument e crida
com dos forts vents la baten egualment,
u de llevant e altre de ponent,
e dura tant fins l’un vent ha jaquida
sa força gran per lo més poderós,
dos grans desigs han combatut ma pensa,
mas lo valor vers u seguir dispensa.
Jo’l vos public: amar dretament vós.
III E no cuideu que tan ignoscent fos
que no veés vostre avantange gran:
mon cors no cast estava congoixant
de perdre lloc qui l’era delitós.
Una raó fon ab ell de sa part,
dient que en ell se pren aquesta amor,

sentint lo mal o lo delit major
sí que, ell content, cascú pot ésser fart.
IV L’enteniment a parlar no venc tard
e planament desféu esta raó
dient que’l cos, ab sa complexió,
ha tal amor com un llop o renard,
que llur poder d’amar és limitat,
car no és pus que apetit brutal,
e, si l’amant veeu dins la fornal,
no serà plant e molt menys defensat.
V Ell és qui venç la sensualitat.
Si bé no és en ell prim moviment,
en ell està tot lo jutjament:
cert guiador és de la voluntat.
Qui és aquell qui en contra d’ell reny?
Que voluntat, per qui’l fet s’executa,
l’atorg senyor e, si ab ell disputa,
a la perfí se guia per son seny.
VI Diu més avant al cos, ab gran endeny:
«Vanament vols e vans són tos desigs,
car dins en un punt tos delits són fastigs,
romans-ne llas, tots jorns ne prens enseny.
Ab tu mateix delit no pots haver:
tant est grosser que amor no n’és servit.
Volenterós acte de bé és dit,
e d’aquest bé tu no saps lo carrer.
VII Si bé complit lo món pot retener,
per mi és l’hom en tan sobiran bé,
e qui sens mi esperança’l reté
és foll o pec o terrible grosser».
Aitant com és l’enteniment pus clar,
és gran delit lo que per ell se pren,
e son pillard és subtil pensament,
qui de fins pasts no’l jaqueix endurar.
 

 VIII Plena de seny, no pot Déu a mi dar,
fora de vós, que descontent no camp.
Tots mos desigs sobre vós los escamp:
tot és dins vós lo que’m fa desijar.

VIII Plena de seny,

 

FRANCIA,... QUOD MEA TERRA FORET 

 

 

Carmina Riulpullensa / Cancionero de Ripoll: Edición a cargo de J.L. Moralejo

 ALADI

 

 El cancionero de Ripoll ha tenido la inmensa fortuna de encontrar
por fin la edición que merecía. El libro de J.L. Moralejo, un clásico
desde su aparición, anunciada y esperada largos arios, puede conside-
rarse definitivo en la medida en que lo puede ser una obra humana.
Pocas veces en la Filología latina medieval y nunca en nuestra patria
un texto de estas características ha sido sometido a un examen tan
serio, ponderado y concienzudo, sin que la minucia y el pormenor lle-
guen nunca a enturbiar la visión de conjunto: el lector, guiado con
mano firme a través de mil problemas, no siente jamás el agobio d

 

------------

 “La primera tarea del poeta es desanclar en nosotros una materia que quiere soñar”.

UF UF

CHIRIGOTA 

ES LO MEJOR CHIRIGOTEAR 

GOTEAR 

ATURAR

ABRO EL CAJÓN

Y ENCUENTRO...

EL CAOS  

YA VA LLEGANDO EL DIA 

DE DEJAR A UN LADO LA AENEMIGA POESÍA

Y BATALLAR CON LA DESQUIZIADA CAÓTICA  VIDA