GALERIA MARC DOMÈNECH
Un lloc per aprendre

ZORAN ANTONIO  MÚSIC

MANUEL ÁNGELES ORTIZ

i tants d' altres...

Per a mi, la figura  humana, el cos, no té més importància que unes claus o unes BICICLETES. No són més que objectes  de valor plàstic que haig d' utilitzar a voluntat

FERNAND LÉGER , citat  per Claude Laugier, "Biografia"...  del Catàleg  de l' Exposició  DE LÉGER A DUBUFFET, Signes i gests del segle xx,  OG Oriol  Galeria d' Art

Quan l' artista  enuncia  el de menys és trobar  bicicletes.  No obstant a    "Le trapéziste  et l' ecuyère"1953 obra  de  l' autor de la cita  jo hi vaig dues.  Tu, no ?  Està datada  l' any del teu naixement.

Tot fet  és el resultat d' unes  voluntats contràries. On no  existeixen uns pols oposats  que es contrarien, no es produeix res 

JEAN DUBUFFET,   pres a l'  oc Signes  i gests...
no és el primer encontre amb ell, val la pena completar la cita:

"(...) (Els papers) És preferible violentar-los una mica . Per a tots  els meus  treballs   sempre  he preferit  els materials una mica reticents , doncs  sempre  m' ha semblat que  no es fa res  de bé  en el món  dels éssers massa dòcils. 

A propòsit de ZORAN:  va estar presoner dels nazis al camp de  Dachau. Les seves produccions, quan va poder expressar sobre aquesta experiència,  impressionen sobremanera. Crec que quan pugui li dec una entrada,  sobre tot  per ampliar la reflexió  de REYES MATE, ..lo que da que pensar ... ( La responsabilidad històrica, ) 

L' art tan ben servit  de la galeria  Marc Domènech,  A PETITES DOSI    des d' avui fins el  12 de febrer, dóna molt a pensar.
Tornarem,  encara que sigui a cercar  més rodes

Com aquesta, per exemple.
L' art trastoca , capgira,  fa rodar,  dóna a pensar




              

CÍRCOL

Cau  i queda al gotet del tallat tal qual
La circumstancial intromissió d`una  la tardor ja a les acaballes  interromp viatges   a Perpinyà , lectures mítiques i altres bogeries.
Només el   Déu que siempre  anda suelto y vigilante  pot  envia tan subtil  senyal: , interpretem que és una una flama.  I parlem d' ell  perquè  sap que quan el foc de la  inspiració apunta  , alguna cosa se li deu.
No estic segur que només s' alimenti del fum  de sacrificis.  Haurà après que  en territori  entre humans  la parla alimenta  tant o més ?  Alimentar la memòria...   
Qui  sap si el vellet del bastó amb qui parlo avui abans del missatge    no és una de les seves encarnacions  ?    Explica dues grans petites històries increïbles , i totes en relació  al  foc , llum escalfor, i a l' absència d' aquesta. La primera  és l' explicació racional de com de gastada porta la visió, causa d' haver abandonat l' afició a llegir i de retirada del carnet de conduir.  Va passar  els anys 40  en un banc llavors dels més importants on  la manca de llum i els talls d' electricitat obligaven  els empleats a treballar  amb espelmes ( em fa riure, em disculpo, la comicitat de la història  contrasta amb l' escanyapobres bancari actual, i a sobre quan parlem de pobresa energètica, anda ja !  ) 
L' altre història gira al voltant del CÍRCOL . Lloc d' una de les  zones de  més alta concentració   d' història de la història local. 
Ho reconeix. el meu interlocutor:
- Si haguéssim d' explicar tota la història d' aquest lloc no, no acabaríem.
 I  escolto una altra d' energia ( un senyal, però en aquest moment no me n' adono )  Parla de com en ple mes de febrer  l' antic alcalde  els feia anar als baixos de l' edifici CÍRCOL,llavors servia gimnàs,   en samarreta a fer gimnasia i recorda com algú o alguna havia caigut  amb símptomes de fred
- I qui us ho feia fer, pregunto.
-  era La Falange , llavors era el seu local ...
Segurament pretenien dominar  a més de los cuerpos , el  fred.  
Em parla de TRES COGNOMS CATALANS,com artífex de tals i altres  barrabassades,  coneguts i importants en el poble, esdevinguts persones  de les que diuen respectables   perquè   la olor a merda del seu passat  ha fet costum,  com molt bé  se sap i que els déus com el d' avui,  dipositaris de la memòria , ens recorden., ens alimenten.
Podem  mirar els edificis, les pedres i façanes  i llegir els senyals que porten, però no parlen com  qualsevol vellet  amb bastó  o no.

 NOTA

És una maqueta que van instal.lar ahir mateix a l'ostentós apardador del CÍRCOL. Entrem , mirem , preguntem . Ens informem que l' edifici està ocupat per  dependències i serveis de l' Ajuntament i que la part de dalt està en restauració.

La maqueta seria un microcosmos , és una representació del que hi ha fora. L' edifici  seria  un microcosmos de la història. 

A les parets hi ha penjades les fotografies  de gent   que ha volgut ser fotografiada sota sota l' aigua de la piscina municipal. 

Nedar  ara aquestes aigues sense ofec és un descans 

.Si vols saber més clica CÍRCOL MARTORELL, si només cliques CÍRCOL  apareixen locals d' altres poblacions. El nom té molta historia escampada arreu.

 

Demà comença una expocisió, PETITES COSES,

 aquí tens el cartell, a la Galeria  MERCADER del passatge homònim de BCN, 

Les petites coses són les que fan la gran història, no ?
Una caminada  sempre permet   constatar la solidesa de la realitat del terra que trepitgem, deia Thoreau
Una  fulla caigua durant el descans  al bar   no sembla  una prova de solidesa massa ferma  de la nostra consistència,  cosa que també esmentava l' autor de WALDEM...
però aquí  la  deixo    


.

FENÊTRES  s/ PERPIGNAN

VILLE FLEURIE avec 4 fleurs, le niveaux maximal

Por sus carriles bicis las conoceréis

No estàs com a casa, et confonen amb algú de la CALUNYA DEL SUD  i normalment no entenen , excepte quan has de manejar  diners,  i pagaments

Costa de veure a la foto, però CANIGÓ,   apareix nevat  al fons  per sobre dels  edificis     abans de baixar cap al gran caos.  Aquella magnolia oberta, verdagueriana,  deu ser una de les seves fleurs més preciades, no ?

Quan el català se'm  faci present en la parla   d' algú d' aquí,   missió completada. El meu grau d' exigència és molt limitat i molt reduit també  l' abast del prejudici en situacions noves

  
 Costa de creure però LE DÉPARTEMENT  VOUS ACCUEILLE. El PALAU  el tenen dins, encerclat per una murallota  feta amb les totxanes  de tots els segles. Crec que em passa com aquells a qui diuen  de mirar la lluna i els estels del firmament  i en senyalar , miren el dit,: jo veig la  immensitat de maons.
Costa de creure...

I Sense dilació , com a primera ruta que la ciutat m' ofereix , l' la intento encerclar. Ho tinc molt fàcil, recorda que  aquí com a TOULOUSE   la bici pot  no  fer cas dels senyals de direccció prohibida

La muralles, FLUER ROUGE  ?  Oui.   immensa i molt ben guardada.

Quin ROYAUME estan  preserveant   ici les  concertines  ?  Couronne d' éspines,  pour quoi  ? Per a qui ?
Grand état, petites  faiblesses.

Una obertura:
c' est una actif caserne

L' ARSENAL,  just davant

L'arsenal et le couvent des Grands Carmes.

Au XVIIIe s, devant la désertion des couvents, les religieux se voyaient contraints de louer à l'Armée une partie de leur patrimoine foncier devenu inutile et couteux. Dans le cas des Grands Carmes, il fut même question de la suppression pure et simple du couvent pour le transformer en arsenal. Toutefois, les religieux purent s'y maintenir jusqu'à la Révolution Française. Après, la quasi totalité des bâtiments conventuels disparurent, remplacés par de longues bâtisses en briques. La plus importante s'élève sur le parvis de l'église obstruant de ce fait l'entrée naturelle du couvent qui donnait sur le quartier Saint Jacques par un grand escalier. Les entrées de l'arsenal, quant à elles, tournent le dos à la ville et s'ouvrent très logiquement sur l'esplanade, en regard de la citadelle.

El nom té sentit , la historia no miente.Vaig llegir de volada que hi havia una museu de les arts tradicionals, és possible ?

Actuellement, propriété de la ville, l'arsenal est devenu un centre de promotion des cultures populaires en milieu urbain, occupé notamment par la Casa Musicale.

La laïcité es evident , pots passar  del passat al futur sense pedalar   ni per  modernité  ni en  la post modernité .  No marxis, un pas més per l' histoire, REDios lo que se aprendre  !

Le cloitre, "après avoir été magasin à blé de l'Armée, […] fut converti en écurie vers 1792". (GM). Puis, devenu gênant et inutile, il fut démantelé vers 1830. Ses éléments furent achetés par Alexandre Guiraud pour servir à la construction d'un petit cloitre et d'une chapelle dans le jardin de sa propriété de Villemartin dans l'Aude.

L'église, divisée en deux (ou trois) niveaux pour servir de dépôt de munitions, fut détruite en grande partie dans un incendie le 19 aout 1944, premier jour de la libération de Perpignan. On aurait dû alors consolider le bâtiment pour arrêter la ruine. Cela n'a pas été fait et le choeur, fragilisé, s'est effondré quelques années plus tard en 1961.

écurie   gênant,

quan entenc el significat,  ric,

l'histoire peut être une écurie gênant

I é(s)to ? 

Je ne sais  pas.

Si la ciutat. qualsevol,   es un puzzle , hi ha peces que vaig  encaixant ,  però hi ha d' altres que encara no, cosa normal i sense la més mínima   importància per  a qui  Perpignan posa ja en situació de flàneur.

estem entrant a la Ville vielle , a la recherche du catalan perdue

il est proche

He de preguntar per la GARE

en un dia de vaga de trens la informació sobre el transport és important.

 

 

   

Pregunto,
no t`explicaré a qui , ni et descriuré el seu aspecte , crec ho faig,  escollir a qui pregunto,  sobre segur  però sense massa saber-ho
- La gare   silvouplait , em podria indicar... l' estació  de tren

- Sí, l' estació, tot recte , sempre recte , i pregunti per la GARE  i ja li diran

 - Com , vosté parla català  ? .

- Si

Li explico el motiu del viatge, 

li dono la mà i me'n vaig  seguint   torrentada de carrers  i carrerons   amb la meva dèria avall  per tractar de trobar , ara ja,  altres senyes d' identitat  igual de tòpiques.

 ( crec que la meva interlocutora capta el meu estat transitori de bogeria)

Hi ha qui busca flourita  (  és així, veritat , avui algú proper ha sortit en expedició per trobar-ne )  jo  creient  buscar confirmar una hipòtesi , trobo altres elements, no tan concrets o materials, però  igual de preciosos. 

A més flourita té certa semblança amb FLOR/ FLUER , no ?  Quines podrien ser les  altres d' avui ?

La dóna que parla català  me la torno a trobar en la pastisseria de tartes i altres delicies precioses.  Casualitat ? 

T' ho explico en una segona part .

 

 

 

FRANCE EIME LES PLATANES
tant com les vélos 

 Le Plataniste était dans l'Antiquité grecque une plaine ombragée de platanes sous lesquels les jeunes Spartiates pratiquaient leurs exercices de gymnastique ²

 ^{De la Xarxa  GOOLGE/GOOGLE,}

^{Plàtans uns arbres de companyia constant   a les carreteres en la ruta   frontera -  PERPINYÀ .}

^{France aime ELS PLATANERS :  els he vist  al mig,   amb carretera a banda i banda, , el progrés  no els ha eliminat .} 

^{France  aime les Cycliste, és a dir, un país on les persones co  la ciutadania  són  prioritat.}

 ^{Un País amb CHARLIE HEBDO} 

^{I UN CHARLIE HEBDÓ  amb veló}

Qu’ est-ce qu’on ferait pas pour sauver le climat !

P  8-9 de CHARLIE HEBDÓ Nº1220/ 9 de décembre 12015

Avui s' acaba la conferència del clima a París,  a veure amb quina surten ara 
A mi m' agradaria continuar  practicant els meus exercicis   sous les platanes avec...  

TUNEL

MEMÒRIA  y JUSTÍCIA 
no és tant  l' adjectius històrica , que també , com la vinculació  del terme  MEMÒRIA  al de JUSTÍCIA
El text de REYES MATE , ¿EXISTE UNA RESPONSABILIDAD HISTÓRICA? ,podria tenir perfecta cabuda  en aquesta entrada .
Poso els peus en un país que va  demanar perdó per haver comerciat amb persones al temps de l' esclavatge. La memòria sense reparació a les víctimes queda incompleta

Aquelles presències...
El sentiment de buidor no  vé donat només perque sigui dia  dia de vaga  al ferrocarril en aquesta part del món 

Son alérgicos al pasado, por eso el derecho ha levantado el muro de la amnistía, el indulto, la no retroactividad de la ley, la prescripción etc i.e. figuras con las que echar elpasado al olvido; por no hablar de todasesas teorías discursivas de la justicia que han canjeado justicia por libertad

Max Horkheimer, el patrón de la Escuela de Frankfurt, nos pone en la pista. Dice él (2)
que los actos criminales que uno comete o los sufrimientos injustos que causa a otro están presentes a quienes los sufren, pero para que sobreviven a esa vivencia hay que recurrir a una conciencia humana que les recuerde. Sin esa memoria aquellos hechos y aquellas experiencias se extinguen y no se podrá entonces decir que tuvieron lugar. El olvido afecta a la verdad y a la existencia del hecho. Ese es el destino para la mayor parte de los padecimientos de la humanidad. Para que pudiera seguir siendo verdad y existiendo habría que recurrir a una memoria que no olvida, es decir, a la memoria divina. Sin esa memoria el pasado injusto se extingue y no hay justicia que valga.

 Llegados a este punto el filósofo marxista lanza este desafío: ¿Puede alguien interesado por la justicia desechar la hipótesis de una memoria divina? Esta es la gran cuestión de la filosofía: cómo pensar una justicia absoluta sin una memoria que no olvide nada.
Lo que plantea este texto es que sin memoria no hay justicia porque el olvido ataca,
destruye o disuelve la verdad y la existencia de la injusticia. Una vez disuelta la injusticia no hay razón para la justicia.

La memoria no consiste sólo en recordar hoy el vil asesinato de abuelo republicano,
en la Guerra Civil, abandonado en algún muladar para sacarle de esa ignominia y darle una sepultura digna. Eso sería una comprensión privada y moral. Es también algo más; es sobretodo algo mucho más que eso: es un acto político y epistémico. Política, en el sentido de que esa memoria del abuelo, muerto por republicano, cuestiona la legitimidad del franquismo construido sobre un golpe de estado contra la República. Y es epistémico
porque la mirada de la víctima ve algo sobre nuestra realidad que no alcanzaríamos sin ella.

REYES MATE, ¿EXISTE UNA RESPONSABILIDAD HISTÓRICA? 
 

Posaria tot  el text  , crec que és un referent clau del pensament sobre el tema , , en el text , ho recordo,  parla del terme EINGEDENKEN rescatat per WALTER BENJAMIN. En aquest passatges fronterers, i més enguany, a Benjamin i a tots aquells que representa no el  podem  deixar  de banda.

LE  JOUR DE GRÈVE

ENTRE MOLIÈRE  I  BICYCLE
PERPIGNAN i Alceste

 
La pèl.licula  del tren AVE procedent de Lyon,  amb destinació BCN Sants, fa de mirar per les nombroses escenes on apareixen bicicletes.
En un dia excepcional tal peli podria ser el colofó , l' epíleg  d' un dia  certament excepcional on la bici  ha  guanyat  el handicap del transport en tren  (per cert,   viatja empaquetada  per poder accedir a les prestacions d' alta gamma  i velocitat , ningú no la veu ) 
Per on començo ?
Entre FIGUERES i PERPIGNAN / PERPINYÀ ...

 Un Sant Jordi (?)  a l' arène  de   FIGUERES  sense més atributs que les seves espases  per vèncer LA BÈSTIA, la cua de la qual es deixa veure per darrera.

Aristide  MAILLOL  a BANYULS s/ MER , BANYULS DE LA MARENDA,  gran escultor i i amb una molt interessant biografia , el fet de tenir escultura al seu poble, es cultura,    vol dir, una vegada més que la CULTURE  français  a été  en mesure de maîtriser la bête 
La BÊTE a plusiers faces: ROI, DIEU,i " sus curas"   i altres que anem descobrint pedalant , com és habitual,  amb els ulls ben oberts per un país  on el paisatge  és molt sovint un   regal per a la vista.

- Jove, dígui'm què  hi  ha    entre MOLIÈRE i  BICICETA , és que amb la distància no ho veig

- No diu res, és un dibuix, es tracta d' una pel·lícula 

En la pantalla del tren apareix la imatge  de l' inici  de l' entrada
Ningú l' escolta. Jo tracta, en la distància, de prendre alguna imatge, no ho aconseguiexo, El móbil no dóna més de si,  Si cliques , post tenir les que vulguis , un reservoir  bike.

Nu
davant les forces  sempre molt poderoses de qualsevol ciutat o civilització,país

Sí, tu també, no m' oblido.
Si, és tot una altre ambient cultrual , per exemple nous somes en le PAIS DE LA COMÉDIE
És le  plat fort  du  jour.

Mon dieu, il n' est pas possible !
És L' ARCHIPEL  scène nationale de Perpignan / Perpinyà

Le malade imaginé,
 Amor () Psyché 

Dues  façanes són  plenes de cartells com aquests

La torre central   es plena d' escrits d' autors de diferents llengües,  CERVANTES, PIRANDELLO

Em quedo amb aquestes :  

Seul la vérité peut afronter l' injustice :la vérité au bien l' amour ,

ALBERT CAMUS

 Sabíem que la cultura  és  un valor d' unió,  comú  a tota la humanitat , independent de llengua , territori , un valor républicain  destacat.

 Ni PALAIS  DE ROIS, NI DE MAJORQUE

Ni Cathédral de SAINT JEAN

Als carrers de FRANÇA, , una vegada més ets la REINA ,

 y amb tu els tus teus valors són universals  aquí i a PARÍS aquests dies.

IL ÉTAIS UN FOIS, UN FOIE, UNE FOI

la première foie:

com sempre passa, mai es pot oblidar
A la recherche de la foie perdue,
 je ne l'ai pas perdu la foi en vous
 ni l' he perdut en  els valors  de la REPUBLIQUE- Liberté, egalité... , SOLIDARITÉ,   ils sont très solides  dejà,   ( a pesar  de LE PEN  et FAMILLE )

Entre MOLIÈRE , ALCESTE, i PERPIGNAN  estàs tu.  i etot allò que pots estar representant, és a dir, tot allò que s' estima i que  et permet moure cap a escenaris sempre oberts.

You are the  good gold of my life

Et Molière ?
My God !