els sicilians ho hem aguantat tot
JOAN-LLUÍS LLUÍS, Les cróniques del déu coix
PERPINYÀ,
on no sembla que arrelen certes espècies toxiques de flors identitàries del sud. Com s' ho fa el nacionalisme identitari per enverinar els somins de la gent ?
I si hi són, no estan massa crescudes ni massa visilbles
ICI, BVC: Veig el mapa de França on es reflexen els resultats de la segona volta de les eleccions regionals
Ma région est colorée en bleu marine,molt marine , però el susto passa, la coalició ha fet que i es torne en rose/ rosa, tot LRMP ( LANGUEDOC-ROUSSILLON MIDI PIRINÉE )
Valls dio la cara por el patriotismo socialista frente a las continuas
llamadas de Le Pen a los "patriotas", que ella defiende como su
electorado. "El patriotismo es la reconciliación con todo aquello que somos:
la unión de franceses, la fraternidad, el orgullo de nuestra lengua, de
la fraternidad, de organizar la COP21 y dar un acuerdo climático para
salvar el mundo, el orgullo de nuestras empresas, de nuestra juventud,
de nuestros valores", dijo Valls citando especialmente la laicidad
EL MUNDO, digital (?) el primer que em surt i amb un mapa
No es pot deixar un caure un autor perquè essent de PERPINYÀ escrigui en català i a sobre sigui independentista ( suposo malament quan pensi també en la CATALOGNE DU NORD ) A la recherche del català perdut ha estat trobat en JOAN LLUÍS LLUIS a RUBÍ en el CLUB DE LECTURA , amb el seu VOLCÀ/HEFEST en plain forme en l' Autobiografia del gran déu que per fi ha pogut aprendre a escriur i llegir en català, i que ha estat lectura del mes per alguns que han pogut amb un déu tant ferreny. Llegeixo i acabo el llibre , el recomano a qui tinc més a prop. No es podia menytenir la mà que un déu no menor amb memòria total ens ofereix per recórrer la A HISTÒRIA . Per un amant dels volcans, (sense cap patria ni estat ,, ni llengua ben apresa ) els que estan en plena ebullició poètica i política esdevenen un plaer irrenunciable.
Un valor afegit J-LL LLUÍS ,només circumstancialment és el fet de ser de la ciutat de PERPINYÀ, això es diu. La vinculació territorial queda subjectivament, malgrat en el llibre no constin referències explícites. Quasi tot passa a SICÍLIA, però tots sabem com funciona el desplaçament en el territori del somni.
Quatre elements fan que et recomani el relat:
EL SOMNI DE L' INQUISIDOR, a propòsit de somnis.
LA NEU
EL MAR
EL FUM
MANUEL VICENT
( no coincideixen amb els quatre elements tradicionals del filòsof grec ,però ja entendràs quan parlem en el grup de lectura que la neu i el mar poden reduir-se a un, així passa quan entres al ROSELLÓ, I el foc ? Espera, i l' aire ? És fum, home !
Per cert, què queda d' aquella caravana de plaer virtual en què quedava associat Perpinyà en aquells anys de foscor ? Oblidat els plaers de Perpinyà , ja ho veus són altres de més sublims i sublimats
Avui JOAN-LL LLUÍS publica un article a VILAWEB i també el llegeixo ( Si ERASMUS visqués es tornaria boig amb la rapidesa comunicativa, de quina bogeria faria elogi ? ) Comença el seu escrit , no podi ser d' una altra manera amb , FOC provocat per uns de l' oest , i els BOMBERS que va i no poden posar en marxa el camió per problemes de mando burocràtic, en fi un desastre, , apago aviat aquets incendiari inici i prenc un altre morceau prou representatiu:
És suficient per saber de la ideologia de l' autor i per no interessar aquesta a un no català , i apàtrida com jo en cerca constant d' encaix, només de pas per la gran ciutat del Sud de França, per cert feu del FN, només per raons sentimentals ?
I el seu llibre ? Fa pensar. ¿ Tant com la circumstancia de l' autor, semblant a d' altres que reconcilíen fàcilment llengua i territori alienats amb opcions polítiques concretes? Si sembla nerviós enfurismat pel que està passant aquí , Catalunya en fase de desconnexió ( com m' agradaria que el procés tingués el correlat fos en fase d' unió amb FRANÇA ! ) ,com deu estar per les eleccions recents al seu terroir de passaport !
En els carrers de PERPINYÀ no s' ha fet especialment visible en propaganda i cartells amb caretos d' eleccions les eleccions regionals en curs,
El proper nadal ja es fa evident en algunes manifestacions tópiques
esdevinc l' amo tant d' aquells que em paguen com d' aquells que pago jo
Les cròniques...
OC. p 193
No sé com eliminar el blau marine anteriror, ho deixo córrer. La frase podria podria ser posada al terrat de l' ARCHIPEL segur que d' allà es fa visible el PIRINEU , qui si no un rosellonès o empordanès podria escriure d' aquesta menera ? ja ho comprobaràs quan passat COLLIURE per la 914 comencis la baixada a la plana rosellonesa...
resulta curiós que sigui un capella, el darrer personatge del llibre , investigador encuriosit per la mitologia clàsica., un CRISTIÀ i HUMANISTA és a dir un humanista cristià, qui identifica el déu com a tal
Té alguna cosa a veure amb l' autor ? Evidentment ha de ser conservador, pot ser del cantó de de la CUP i tot , tot és possible, ja preguntaré a les amigues .
Interessant saber com escriuen gent aparentment tan a distància de realitats territorials i de llengües poderoses oficials dels dos estats, ens ho preguntarem, gran problema sobre la identitat de la pàtria literària, problema comú a molts.
Without certain toxic, poisonous flowers of identity
En l' imaginari la mitologia mediterània , no nórdica, com la de M VICENT atreu, és el magma comú que a tots ens circula, i el mateix foc que ens escalfa i crema.
els déus no obliden mai res
i vull ser un déu ordinari que camina sol per fruir del seu món
M' he assegut en una pedra ,prop d' un sender que puja, d' on e veu la mar , la costa i una part del meu principat
Oc Cróniques
FUM a BANYULS
Perpinyà, INFERN ? El CARRER bé hi és .
record de quan els pelegrins del sud acudien i Perpignan alimentava, com el fum al déu coix, els seus somnis
En el llibre de LLUÍS es parla de SICÍLIA, no en va, per a banda que
és la llar del déu del foc és un lloc tremendo del trepig del pas de la
història als homes
La frontera sempre és un lloc de cultiu del ser i no ser , i el país que avui recorro és frontera
Si ell es fa soci de la nova república jo em faré de la seva
(cansa TV3, la seva i gens meva, amb la constant lloa del seu país, les seves bonhomies,etc, cada vegada em veig més de frontera )
sóc conscient que el meu principat es desagrega OC p175
El 92 van fer una exposició de VELAZQUEZ a Madrid , un dels quadres, era aquest
El motiu de cartell era un gragment de LA FRAGUA amb un impactant deu APOLO senyalant
(la riquesa, el poder , el ferro que HEFEST transforma en or ? Anunciava la riquesa el poder del banc patocinador del moment, recordes ? )
va quedar la idea que les cares dels personatges - a qualsevol de les obres de Velazquezes es podria aplicar - podien sercares, de persones reals i concretes , , no idealitzades , podia treure la conclusió, fàcil, que en cada rostre que em passi pel davant en aquesta vida hi puc veure un DÉU, Velázquez m' ho corrobora. L' autor que pinta a les medianes de les cases, JORGE RODRÍGUEZ GERADA en gran format rostres del veinat , és fidel al mateix propòsit.
Alguna cosa del foc de la divinitat ens puja al rostre , segurament per aquest motiu qualsevol déu sigui quin sigui es bat en retirada constant
Perpinyà alimenta els meus somnis reals amb excelents pastissos ( i del el vi de BAGES, a proposit per acompanyar el foie... que vols que m ' has de dir )
A la capsa on m'els posssen li van donar premis... un OSCAR del 2014
I de la la crème DE MARRONS D' AUBERNE... marrons ? Ens entenem amb la botiguera de quina màtèria es tracta, res de més bo per acompanyar la tardor: No parla català, però jo si comprenc què em diu.
Mentre em despatxa entra a la pastisseria,
apareix no com qualsevol lluminos déu, la dóna de Perpinyà, (el quadre de VELAZQUEZ a la pastisseria de Perpignan ! no m' ho puc creure ) aquella persona que em respon en català la primera vegada quan li pregunto acabat d' arribar a ciutat per la Gare , me la torno a trobar a la pastisseria...
qui era en realitat ? Qui podria ser ?
Es casualitat o ha seguit les meves passes des de fa tres hores com el flàneur de POE ?
Si mai s' arriba a la independents de nosequé en format república, jo em faré republicà però de FRANÇA, la carta de GABACHO ja la tinc ( lo CHURRO, també, ( què farà el Sr J-LL LLUIS danant tal esdeveniement ? ) i explicaré al meu gat la història del que conec PIRINEU enllà i l' escriuré en francés, naturalment.
Clar que si un déu m' hagués de senyalar
preferia el déu BAUDELAIRE, qualsevol de les seves flors del MAL em faria molt de bé.
