FINALMENT RES

TE´N VAS 

AMB UNA CARA ' UCLÉS RENEGAT 

DE GATA RODOREDA RAÏT DE MERDA DE PARAULES FLATXADES

 FERIDORES 

 CONTESTES 

 A TOT 

 PAS CEBRA  T' ATURO Y NO ME MATAS

 TOT 

EN VA 

 APRENDRE DE VIURE AIXÍ 

 VES QUÉ HI FAREM 

 ELS NETS COM L' EESMENTAT PREOCUPATS PEL QUE VAN SENTIR DIR 

 UNA NOVA LITERACIÓ

 LOS NUEVOA

 CON PEMIO 

 ÀRA QUE SE CALLEN 

 

LA CARTA DE MER,E A RIBA EM FA TORNAR A LA DE ' ELLA A MÚRIA EL 3 SET 48

ESTÁ TOT EL QUE CAL 

 ENTNC  QUE LES DONÉS A PUBLICAR 

 HO DIU TOT 

DESCARREGA FOR 

 NO ME LA CEC EVIDNTMENT 

 FA DE BONA PACIENT 

 DDE PAPER I PLOMA 

 MOLA PLOMA 

 DE VOLAR 

 QUÈ DIU ? 

 QUE MES VOLDIRE QUE T' HO DIGUÉ 

 LLEGEIXLA TU 

LA PORTARÉ A CLASSE 

LA NEUS NO M' ESPERA

NI EM DONARÁ NI PRENDRÉ PARAULA 

 ENTRE TU I JO QUEDA 

 LA ESPAÑA VACIADA PASEADA ESE RESQUEMOR DE QUIEN SE HA AVANZAD? NO ES EL SENTIR COMPARTIDO DE MUCHOS 

 SIN SER NADIE SIN FORMACIÓN 

 SOLO AQUE CONTIGO

EM FAS ENGANXAR

TINC TOT L DIA 

RECORDA 

UNA ALTRA RATA 

 MARÍA DE BONYIGHES

Y TE SALES 

CON ESTO 

Qui no és un editor i es fa passar per un editor?

Vas animada avui, eh? És que d'editors n'hi pot haver de moltes menes. Un editor comercial, que pensi què és el que tindria èxit, segons com farà una gran aportació: per exemple, si és inventiu, pot crear un nou imaginari.

Sempre es veu dolent.

En absolut. Blackie Books ha fet una cosa que no hi era, i tenen un concepte del joc que és el seu i mira que bé que els va. Et treus el barret. Què seria el contrari? Els qui fan una editorial en funció dels ajuts que existeixen. És un efecte pervers: en lloc d'estimular la inventiva, el que fas és beneficiar-te'n i dir: amb això ja tinc el llibre pagat. Un editor argentí em deia que ser editor independent vol dir inventar-te un sistema de producció que asseguri la teva independència i, en canvi, la majoria d'editors anomenats independents són editors petits que volen ser grossos.

 I NOPARA DE RJAR

Quin altre tòpic em diries que és fals?

Que tot aniria millor si els escriptors fossin tractats com a professionals i es plantegés una política pública que consistís a pagar-los un sou. Això és un tòpic absolutament ridícul, perquè escriure no és un ofici. Una altra cosa és que un escriptor que tingui molt d'èxit pugui viure del que escriu, però això no vol dir que sigui un ofici que l'estat hagi de pagar. Perquè llavors plantejaria una cosa estranyíssima: que els escriptors tinguessin amb l'administració, i per tant amb els governs i amb l'autoritat, un vincle de servitud, quan hauria de ser el revés: el que s'ha de preservar és la independència. A més, els autors que tenen un ofici que no els vincula amb el món literari van més còmodes que els que en depenen perquè són periodistes culturals. És complicat perquè acabes parlant dels teus companys, i això vol dir que tens setanta problemes al dia i que com a escriptor no tens existència fora del medi, en depens absolutament. I això és molt poc desitjable.

EM FA VENIR GANA D' ENTRAR EN EL MON DE LES EDITORIALS

 SORT UE JA T' HO VAIG DIR

ABO L' OLI DE EBUIG 

 A L' AMPOLLA  E LEJÍA

 s´obtura i hi ha tanatanatant m que sort dels palets fins 

parquè vaig cap a vall

AMB TU A ES UNA LLARGA CATA  DE SENTIMENT Y FAMÍLIA AMB VIDRES A LA SANG I TRENCATS

CARTES DE GUERRA Y EXILI 1908 1983

En el sistema literari, quina tendència hi ha que diries que fa més mal que bé?

No és tan habitual que sentis un autor català parlar-te molt bé d'un autor contemporani català. Hi ha una tendència a desacreditar-ho tot. Estic exagerant molt, perquè trobaríem exemples contraris. Però la tendència pública és a trobar pegues: els escriptors catalans són extraordinàriament llepafils amb els seus companys. Escatimen el compliment.

Perquè el veuen com un rival.

Ara bé, és curiós perquè vivim en un país en què tota la gent de lletres mira el futbol. El futbol els hauria d'ensenyar unes certes regles del fair play i la convicció que és primordial que tractis amb respecte el teu adversari perquè, si no, és l'esport mateix que se'n va a la merda. I els nord-americans saben molt bé que la manera de fer la seva literatura forta i desitjable és aplaudir-la. Aquí la feina serà teva per trobar un compliment explícitament formulat. Una obra que creix no és una obra que et farà ombra, és una obra que farà créixer la teva literatura, per tant, a tu també. És a dir, alegra't quan un Joan Margarit o un Jaume Cabré tenen èxit, en lloc de començar a trobar-los pegues, que és el que fa el medi literari amb pes. Quan entendran això tan simple? Escolteu els comentaris que es fan després de cada partit de futbol, inspireu-vos.

EL TORO EMBOLAO EN LA VIDA Y EN LA CALLE 

LA NUESTRA 

 LA DEL PUENTE 

NINGUNA MEJOR 

LA GRAMONA PECHUGAGONA

 ES EL VINICO 

 DEL PEUBLO

 VEAMS 

 QUI ÀGA MANA 

EN  DE TRILLO

M'AGREIX QUE LI PORTI LES SABATES NETE DE LA RENTADORA

 QUAN LI DIC 

 QUE PORSER ESTARÁN HUMIES PER SI HI HA ALGUN PROBLEMA

 AL CONTRARI 

 CAP

 LES EVISA 

 LES EMIRA 

 ORIENTA I DDIU 

 LA FEINA QUE CTEU QUE HA DE FER 

 D' ACORD I EN PAUS

 FINS DIJOUS A LA TARDA 

 MERCÈ

 Y ARA A FOC I A DINAR 

 LA CS ALENTA AMB LA TELE  NO GSTA TANT A LLENYA 

 AU VINHA JA 

 DIGES

SOPA

REDOR DE FEBRE DINS LA CASA

 ESCALFOR 

 D PRIMAVE

 FORA 

DE AQUÍ A LLA ETERNIA

PARTIENDO ALMEENDRA

HE PROVAT UNA MANERA NOVA DE PARTIR-NE

 HAN QUEDAT SENCERES LES LARGUETES 

 UN LA PLE D' AMETLLES ESTÀ 

DURA PEL 

 ARTITE DE PEDRA 

 

NO PODIA ENYENDRE EL CINEMA COM AQUEST

 HA ESTAT OTAUNA ETERNITAT PER ENTENDRE E QU TU SI CRWC QUE ENTENIESS 

 AMB EL  AL COSTAT 

AA ENTENC EL QUE VOLEN LES LARGUETES 

 LES MES DURES  

DE TOTES 

 NO MOLLARS ESCLAR 

QUÉ GRAN PELÍCULA

 SI VEISIS QUNA MÀ TINC 

SENCERES EM QUEDEN QUASI TOTES

SENSE MASSA ESFORÇ 

SENSE CLAVARME LES CLOSQUES ESQUERPES

 

HE TRIGAT MOLS ANYS 

 IARA 

 CAP LA VITENTENA 

 SUTS AMB AQUESTA

 

EN VOLS

COOM T' AGRADEN 

 DIUEN QUE SON BONES PER

 CCLA QUE HO SAPS 

VEURÁS 

COM CREMEN LES CLOSQUES 

ARA MATEIX 

 LES HI POSO 

A L' IINERN 

 QUE CREMIN COM CAL 

 ECICLETGE PUR 

 CAR 

Y ARA PELAADAS  QUI SAP 

 

CO RUS 

 ALFINAL DE TOST ELS CONTES 

 ME L' EXPLIQUES ?

LA PELL ASPRE

ENTRE ELS IST 

 LA NOTO

DEIEN QUE ELLA NO ÑÉS BONA 

 FRITAS 

T' ATÁN 

AMB UN PUNT DE SAL BÉ DOS

AI DEU MEU 

 COM ESYNA TTO AQUESTS DE LES EDICIONS 

 ES CLAR VOLEN CUARTOS 

L

 LA BOHIGUES PARLA MOLT BÉ 

 I MOLT APROFITADA DE ELLS NO SANE RES 

 RATONA MAJOR 

NO LES TOQUIS TANT 

DIXA.LES REPOSAR 

 TERESA 

 

M' AGRADA 

SON TAN DURES DE MOLLERA 

 

I ARA TAN FEBLES 

 A PUNT DE BOCA 

 COSES DE LA NATURA 

 I ELS CAMINS PER SOBREVIURE 

PERDO LES COSES 

 VAJA

 QUAN DE TEMPS FA QUE AGU NO M' EXPLICA CUENTOS 

 EL TIO TON 

 ACUDITS

 QUEVEDOS DEL HEMANO DE CLLA

 Y TU 

 LA TELA TOS 

 PERO NO RESIREN

 NI FAN OLO 

 DE FOC 

 DE PATORRAT

 DE BUÑUELOS 

 

COM OT SER

 QUINARABIA 

 SON IMPORTANTS 

 ME LES VA FABICAR A MIDA DE DIOP ELDEL PLA 

QUE DEMANVA QUE LI ESCRIBÍS 

 MIRA 

 QIIN PAGO

 VOLIA UA RESENYA EN ELS MEDIS ME GUSTA 

 

 QUINES COSES

COM POT SER

I ARA 

A L' ESTOIG

ON HAN DE SER 

 

 N VEIA L' ESTOIG

BUSCAVA LA CINTETA VERMELLA 

 I EL MEU CAP NO VEIA EL NEGRE DDE LA ENBOLIC 

MEL I MARLEN